Free Online FOOD for MIND & HUNGER - DO GOOD 😊 PURIFY MIND.To live like free birds 🐦 🦢 🦅 grow fruits 🍍 🍊 🥑 🥭 🍇 🍌 🍎 🍉 🍒 🍑 🥝 vegetables 🥦 🥕 🥗 🥬 🥔 🍆 🥜 🎃 🫑 🍅🍜 🧅 🍄 🍝 🥗 🥒 🌽 🍏 🫑 🌳 🍓 🍊 🥥 🌵 🍈 🌰 🇧🇧 🫐 🍅 🍐 🫒Plants 🌱in pots 🪴 along with Meditative Mindful Swimming 🏊‍♂️ to Attain NIBBĀNA the Eternal Bliss.

Kushinara NIBBĀNA Bhumi Pagoda White Home, Puniya Bhumi Bengaluru, Prabuddha Bharat International.

Categories:

Search:

Archives:

Meta:

March 2013

M	T	W	T	F	S	S
« Feb		Apr »
	1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31

03/12/13

13313 WEDNESDAY LESSON 858-THE TIPITAKA-Vinaya Pitaka-Parajika 04 Parajika 4 Pali English Sinhala from FREE ONLINE eNālāndā Research and Practice UNIVERSITY through http://sarvajan.ambedkar.org DHAMMAKA SEVAK - 3 DAYS TRAINING AT CHENNAI. LIMITED ADMISSION.MARCH 26,27 AND 28. WELCOME TO LEARN BUDDHIST MEDITATION DHAMMA PRACTICESW UNDER VEN. DR. BODHIPALA, SCHOLARS. CONTACT-9094869175-BSP,S ELEPHANT is the only hope of the NATION. In its absence and its SC/ST/OBC Minorities and poorer Upper Castes base Congress won. TWO MONTHS HARD WORK will make BSP the GOVERNING CLASS for PEACE, WELFARE and HAPPINESS of the Entire Society free from regular price rise of essential commodities like rice, wheat, dal, edible oils, vegetables, fruits, gas, petrol, rail fare hike etc. with equal distribution of wealth.

Filed under: General
Posted by: site admin @ 8:56 pm

13313 WEDNESDAY LESSON 858-THE TIPITAKA-Vinaya Pitaka-Parajika

Parajika 4

Pali

English

Sinhala

from FREE ONLINE eNālāndā Research and Practice UNIVERSITY through http://sarvajan.ambedkar.org

DHAMMAKA SEVAK - 3 DAYS TRAINING AT CHENNAI. LIMITED ADMISSION.MARCH 26,27 AND 28. WELCOME TO LEARN BUDDHIST MEDITATION DHAMMA PRACTICESW UNDER VEN. DR. BODHIPALA, SCHOLARS. CONTACT-9094869175

BSP,S ELEPHANT is the only hope of the NATION. In its absence and its SC/ST/OBC Minorities and poorer Upper Castes base Congress won. TWO MONTHS HARD WORK will make BSP the GOVERNING CLASS for PEACE, WELFARE and HAPPINESS of the Entire Society free from regular price rise of essential commodities like rice, wheat, dal, edible oils, vegetables, fruits, gas, petrol, rail fare hike etc. with equal distribution of wealth.

A GOOD LINE OF THINKING ABOUT THE PARTY. LET US GUIDE YOUNGSTERS TO BUILD THE PARTY. - MR. KAMALANABHAN IPS - BSP KAR GEN.SECRETARY

VOICE OF SARVAJAN

MASTER KEY of the governance system

Many of us feel let down. Our cities, villages, states, and the
country as a whole should have been so much better, after 6 decades of
independence. We have been asking ourselves, ‘how can this be changed?’
And finally, across the country, many people are coming to the same
conclusion - that we must be the MASTER KEY of democracy too. Only then will
we get the kind of country we want. And that’s what BSP is doing too -
trying to acquire the MASTER KEY of the governance system that they want.

People spend a lot of money in elections. But let’s also
remember one thing - most of the people who spend money LOST ANYWAY.
Only one person wins each seat, regardless of how many others spend
money. Often, the person who spends the most does not win. What this
tells us that money ALONE is not the determining factor.
In fact, I feel that in most cases, money is just spent because
candidates - especially bad candidates who have nothing positive to tell
voters - feel spending is necessary to compete in elections. People who
have a positive message and booth level missionaries don’t need to spend as much money.

Urban
voters are just as interested in elections as anyone else. BSP is
interested in urban voters, and so they do everything for them. As
a result, urban voters are coming closer to BSP.Nowadays there are more
and more urban voters, and in many states they
will soon be a majority. BSP does not ignore urban voters as they’re
recognising this. As BSP reach out to urban voters
and their issues more and more, participation rates - and outcomes, too
- will show the difference.

There must be separation of planning and execution, and planning
should cover all aspects of social and economic development. Now, the
same agencies do planning and administration, and they don’t talk to
each other. This needs to be fixed by creating statutory planning bodies
with which all departments engage.

Local governments must get more finances from the State and
Centre, so that they can pursue their own development agendas. Each city
should also create an Economic Development Group for itself, and start
pushing its own development goals. There must be much higher
levels of citizen participation, especially through properly functioning
ward committees.

This agenda is actually already in the law, but it is not being implemented.

Price
rise of all essential commodities including, rice, wheat, dhal, edible
oils, soaps, medicines, gas, petrol, rail fare has to be contained.

Metropolitan Planning Committee for Bangalore and other cities must be constituted.

Urban development policy must be adopted.

Ward committees must be constituted in the major cities without the courts demand this.

BSP will be pushing for this change.

Elected persons will be asked to write to the departments demanding implementation of their policies and programs.

BSP intend to involve citizens much more in pursuing the development agenda.

Anything that is talked about widely, and any new initiative that is sought by many citizens, will surely happen.

Elected representatives will be asked to engage with the public
much, and therefore there is no churn of new ideas for growth and
development. People will be involved more and more, then things will
start to happen that much faster.

BSP will work with domain experts outside government also to create a
culture of collaboration between government and private sector in
solving problems. This is extremely doable. BSP will certainly play that role.

BSP will not distinguish between ‘civil’ society and the rest. All citizens are
equally entitled to, and capable of engaging the institutions of
government directly. Sadly, because governments have not made this easy,
various NGOs have propped up to play intermediary roles between
government and society. But if we improve governance, all of society
will be ‘civil’.
226018_158150314334299_241024368_n

State-wide result summary:

Click on District Name for more details …

DISTRICT WISE ULB RESULTS

Sl. No.	District Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	NCP	CPI	CPM	KJP	BSRCP	Independents	Others
1	Bangalore Urban	23	23	9	6	5	0	0	0	0	0	3	0
2	Bangalore Rural	123	123	17	48	41	0	0	0	0	0	17	0
3	Ramanagaram	112	112	2	65	40	0	0	0	0	1	4	0
4	Chitradurga	142	142	4	49	30	0	0	0	14	13	32	0
5	Davanagere	149	149	23	85	15	0	1	0	8	6	11	0
6	Kolar	166	166	21	46	58	0	0	2	1	0	34	4
7	Chikkaballapur	146	145	7	47	48	0	0	6	5	1	31	0
8	Shimoga	176	176	24	64	40	0	0	0	34	1	12	1
9	Tumkur	234	234	17	77	93	0	0	0	20	1	26	0
10	Mysore	204	204	19	90	69	0	0	0	6	1	17	2
11	Chamarajanagar	109	109	11	56	3	0	0	0	19	2	11	7
12	Chikkamagaluru	148	148	53	57	14	0	0	0	5	0	19	0
13	Dakshina Kannada	189	189	63	108	6	0	0	2	0	0	4	6
14	Udupi	95	95	43	49	0	0	0	2	0	0	1	0
15	Hassan	180	180	3	55	90	0	0	0	10	0	22	0
16	Mandya	161	161	9	57	61	0	0	0	0	1	26	7
17	Kodagu	40	40	19	8	11	0	0	0	0	0	2	0
18	Belgaum	392	392	104	59	6	0	0	0	2	0	221	0
19	Bijapura	150	150	33	44	25	1	0	0	4	0	43	0
20	Bagalkote	290	267	96	121	18	0	0	0	4	6	22	0
21	Dharwad	156	156	50	64	29	0	0	0	5	3	5	0
22	Gadag	203	203	61	99	8	0	0	1	3	20	11	0
23	Haveri	193	193	41	78	5	0	0	0	51	3	15	0
24	Uttara Kannada	239	239	50	107	41	0	0	0	1	3	37	0
25	Bellary	246	246	18	137	6	0	0	0	0	0	85	0
26	Bidar	149	149	22	53	36	0	0	0	23	6	9	0
27	Gulbarga	213	213	28	82	36	0	0	0	46	1	18	2
28	Yadgir	98	98	5	50	12	0	0	0	7	4	20	0
29	Raichur	154	154	28	63	34	0	0	0	6	10	13	0
30	Koppal	96	96	25	36	25	0	0	0	0	3	7	0
	Totals :	4976	4952	905	1960	905	1	1	13	274	86	778	29

Bangalore Urban DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	BSP	NCP	CPI	CPI(M)	KJP	BSRCP	Independents	Others
1	Anekal (TMC)	23	23	9	6	5	0	0	0	0	0	0	3	0
	Totals :	23	23	9	6	5	0	0	0	0	0	0	3	0

Bangalore Rural DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	Independents
2	Doddaballapur (CMC)	31	31	6	4	14	7
3	Devanahalli (TMC)	23	23	0	10	9	4
4	Vijapura (TMC)	23	23	0	16	2	5
5	Hosakote (TMC)	23	23	10	12	0	1
6	Nelamangala (TMC)	23	23	1	6	16	0
	Totals :	123	123	17	48	41	17

Ramanagaram DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	BSRCP	Independents
7	Ramanagaram (CMC)	31	31	2	16	12	0	1
8	Channapatana (CMC)	31	31	0	13	16	1	1
9	Kanakapura (TMC)	27	27	0	22	4	0	1
10	Magadi (TMC)	23	23	0	14	8	0	1
	Totals :	112	112	2	65	40	1	4

Chitradurga DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	KJP	BSRCP	Independents
11	Chitradugra (CMC)	35	35	0	7	16	2	4	6
12	Challakere (TMC)	27	27	1	9	8	6	0	3
13	Hiriyur (TMC)	27	27	0	8	5	0	3	11
14	Hosadurga (TMC)	23	23	0	12	0	1	1	9
15	Holalkere (TP)	15	15	2	7	0	5	0	1
16	Molakalmuru (TP)	15	15	1	6	1	0	5	2
	Totals :	142	142	4	49	30	14	13	32

Davanagere DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	CPI	KJP	BSRCP	Independents
17	Davanagere (CC)	41	41	1	36	0	1	0	0	3
18	Harihara (CMC)	31	31	1	13	10	0	4	0	3
19	Harapanahalli (TMC)	27	27	10	7	1	0	1	6	2
20	Honnali (TP)	16	16	10	5	0	0	0	0	1
21	Channagiri (TP)	19	19	0	13	2	0	3	0	1
22	Jagalur (TP)	15	15	1	11	2	0	0	0	1
	Totals :	149	149	23	85	15	1	8	6	11

Kolar DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	CPI(M)	KJP	Independents	Others
23	Kolar (CMC)	35	35	0	8	17	1	0	9	0
24	Robertsonpet (CMC)	35	35	6	5	6	1	1	13	3
25	Bangarapet (TMC)	23	23	2	15	5	0	0	1	0
26	Mulabagil (TMC)	27	27	1	4	11	0	0	10	1
27	Malur (TMC)	23	23	12	2	8	0	0	1	0
28	Srinivaspura (TMC)	23	23	0	12	11	0	0	0	0
	Totals :	166	166	21	46	58	2	1	34	4

Chikkaballapur DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	CPI(M)	KJP	BSRCP	Independents
29	Chikkaballapur (CMC)	31	30	0	9	10	0	0	1	10
30	Chintamani (CMC)	31	31	1	1	16	0	0	0	13
31	Gowribidanur (TMC)	23	23	5	12	6	0	0	0	0
32	Shiddlaghatta (TMC)	27	27	1	14	11	0	0	0	1
33	Bagepalli (TMC)	23	23	0	6	2	6	3	0	6
34	Gudibande (TP)	11	11	0	5	3	0	2	0	1
	Totals :	146	145	7	47	48	6	5	1	31

Shimoga DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	KJP	BSRCP	Independents	Others
35	Shimoga (CMC)	35	35	8	12	5	7	0	2	1
36	Bhadravathi (CMC)	35	35	1	6	23	2	0	3	0
37	Sagar (CMC)	31	31	4	24	1	1	0	1	0
38	Shikaripura (TMC)	23	23	0	7	0	15	0	1	0
39	Shiralakoppa (TP)	15	15	0	5	1	5	1	3	0
40	Thirthahalli (TP)	15	15	11	2	1	1	0	0	0
41	Soraba (TP)	11	11	0	3	3	3	0	2	0
42	Hosanagara (TP)	11	11	0	5	6	0	0	0	0
	Totals :	176	176	24	64	40	34	1	12	1

Tumkur DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	KJP	BSRCP	Independents
43	Tumkur (CMC)	35	35	3	12	13	5	0	2
44	Tiptur (CMC)	31	31	10	7	3	7	0	4
45	Sira (CMC)	31	31	1	15	10	0	0	5
46	Kunigal (TMC)	23	23	1	7	7	0	0	8
47	Chikkanayakanahalli (TMC)	23	23	0	3	18	2	0	0
48	Madhugiri (TMC)	23	23	0	12	7	0	0	4
49	Pavagada (TMC)	23	23	0	10	11	0	1	1
50	Turuvekere (TP)	14	14	0	4	7	3	0	0
51	Koratagere (TP)	14	14	2	5	5	0	0	2
52	Gubbi (TP)	17	17	0	2	12	3	0	0
	Totals :	234	234	17	77	93	20	1	26

Mysore DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	KJP	BSRCP	Independents	Others
53	Mysore (CC)	65	65	12	22	20	1	1	7	2
54	K.R. Nagar (TMC)	23	23	0	12	10	0	0	1	0
55	Nanjanagud (TMC)	27	27	3	10	9	4	0	1	0
56	Hunasur (TMC)	27	27	0	15	9	0	0	3	0
57	Bannur (TMC)	23	23	1	17	4	0	0	1	0
58	T.Narasipura (TP)	11	11	2	4	2	1	0	2	0
59	H.D. Kote (TP)	13	13	1	2	8	0	0	2	0
60	Piriyapattana (TP)	15	15	0	8	7	0	0	0	0
	Totals :	204	204	19	90	69	6	1	17	2

Chamarajanagar DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	KJP	BSRCP	Independents	Others
61	Chamarajanagar (CMC)	31	31	4	8	1	6	2	3	7
62	Kollegal (CMC)	31	31	3	20	1	2	0	5	0
63	Gundlupet (TMC)	23	23	0	14	0	9	0	0	0
64	Yalandur (TP)	11	11	4	5	1	0	0	1	0
65	Hanuru (TP)	13	13	0	9	0	2	0	2	0
	Totals :	109	109	11	56	3	19	2	11	7

Chikkamagaluru DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	KJP	Independents
66	Chikkamagalur (CMC)	35	35	18	10	2	0	5
67	Kadur (TMC)	23	23	1	13	5	2	2
68	Beerur (TMC)	23	23	8	11	2	1	1
69	Tarikere (TMC)	23	23	0	10	2	2	9
70	Mudigere (TP)	11	11	5	5	0	0	1
71	Narasimaharajapura (TP)	11	11	4	4	2	0	1
72	Koppa (TP)	11	11	6	4	1	0	0
73	Sringeri (TP)	11	11	11	0	0	0	0
	Totals :	148	148	53	57	14	5	19

Dakshina Kannada DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	CPI(M)	Independents	Others
74	Mangalore (CC)	60	60	20	35	2	1	1	1
75	Puttur (TMC)	27	27	12	15	0	0	0	0
76	Mudabidare (TMC)	23	23	5	14	3	1	0	0
77	Bantwala (TMC)	23	23	5	13	1	0	1	3
78	Ullala (TMC)	27	27	7	17	0	0	2	1
79	Sulya (TP)	18	18	12	5	0	0	0	1
80	Belthangadi (TP)	11	11	2	9	0	0	0	0
	Totals :	189	189	63	108	6	2	4	6

Udupi DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	CPI(M)	Independents
81	Udupi (CMC)	35	35	12	22	0	1
82	Kundapura (TMC)	23	23	12	9	2	0
83	Karkala (TMC)	23	23	11	12	0	0
84	Saligrama (TP)	14	14	8	6	0	0
	Totals :	95	95	43	49	2	1

Hassan DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	KJP	Independents
85	Hassan (CMC)	35	35	1	9	19	1	5
86	Arasikere (TMC)	27	27	0	11	11	1	4
87	Holenarasipura (TMC)	23	23	0	5	16	0	2
88	Sakaleshapura (TMC)	23	23	2	6	11	2	2
89	Belur (TMC)	23	23	0	9	12	0	2
90	Channarayapattana (TMC)	23	23	0	8	12	0	3
91	Alur (TP)	11	11	0	0	4	6	1
92	Arakalagud (TP)	15	15	0	7	5	0	3
	Totals :	180	180	3	55	90	10	22

Mandya DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	BSRCP	Independents	Others
93	Mandya (CMC)	35	35	1	15	9	0	10	0
94	Maddur (TMC)	23	23	0	4	14	0	5	0
95	Malavalli (TMC)	23	23	1	7	11	0	4	0
96	Srirangapattana (TMC)	23	23	3	7	6	1	5	1
97	K.R. Pete (TMC)	23	23	4	13	5	0	1	0
98	Pandavapura (TP)	18	18	0	3	9	0	0	6
99	Nagamangala (TP)	16	16	0	8	7	0	1	0
	Totals :	161	161	9	57	61	1	26	7

Kodagu DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	Independents
100	Kushalanagar (TP)	13	13	6	3	4	0
101	Virajapet (TP)	16	16	9	2	4	1
102	Somavarapet (TP)	11	11	4	3	3	1
	Totals :	40	40	19	8	11	2

Belgaum DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	KJP	Independents
103	Belgaum (CC)	58	58	0	0	0	0	58
104	Gokak (CMC)	31	31	0	0	0	0	31
105	Nippani (CMC)	31	31	6	0	0	0	25
106	Ramdurga (TMC)	23	23	8	13	0	1	1
107	Sankeshwara (TMC)	23	23	22	0	0	0	1
108	Bailahongal (TMC)	27	27	8	18	0	0	1
109	Chikkodi (TMC)	23	23	0	0	0	0	23
110	Athani (TMC)	23	23	10	7	6	0	0
111	Mudalagi (TMC)	23	23	15	2	0	0	6
112	Savadatti (TMC)	23	23	14	7	0	1	1
113	Hukkeri (TP)	19	19	18	0	0	0	1
114	Khanapura (TP)	16	16	0	0	0	0	16
115	Sadalaga (TP)	20	20	0	0	0	0	20
116	Raibag (TP)	15	15	1	1	0	0	13
117	Kudachi (TP)	20	20	0	11	0	0	9
118	Konnur (TP)	17	17	2	0	0	0	15
	Totals :	392	392	104	59	6	2	221

Bijapura DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	NCP	KJP	Independents
119	Bijapura (CMC)	35	35	13	10	8	1	1	2
120	Muddebihal (TMC)	23	23	1	4	6	0	0	12
121	Talikote (TMC)	23	23	1	3	0	0	0	19
122	Indi (TMC)	23	23	8	7	3	0	3	2
123	Sindhagi (TMC)	23	23	3	10	8	0	0	2
124	B. Bagewadi (TMC)	23	23	7	10	0	0	0	6
	Totals :	150	150	33	44	25	1	4	43

Bagalkote DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	BSP	NCP	CPI	CPI(M)	KJP	BSRCP	Independents	Others
125	Bagalkote (CMC)	31	31	20	9	0	0	0	0	0	0	0	2	0
126	Jamkandi (CMC)	31	31	6	12	0	0	0	0	0	4	4	5	0
127	R. Banahatti (CMC)	31	31	13	17	0	0	0	0	0	0	0	1	0
128	Ilakal (CMC)	31	31	13	15	0	0	0	0	0	0	0	3	0
129	Mudhol (TMC)	27	27	7	18	0	0	0	0	0	0	0	2	0
130	Mahalingapura (TMC)	23	23	12	10	1	0	0	0	0	0	0	0	0
131	Guledagudda (TMC)	23	23	13	7	1	0	0	0	0	0	0	2	0
132	Badami (TMC)	23	23	1	9	12	0	0	0	0	0	0	1	0
133	Terdal (TMC)	23
134	Hunagunda (TP)	16	16	3	10	0	0	0	0	0	0	1	2	0
135	Kerur (TP)	16	16	3	6	3	0	0	0	0	0	1	3	0
136	Bilagi (TP)	15	15	5	8	1	0	0	0	0	0	0	1	0
	Totals :	290	267	96	121	18	0	0	0	0	4	6	22	0

Dharwad DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	KJP	BSRCP	Independents
137	Hubli-Dharwad (CC)	67	67	33	22	9	1	0	2
138	Annigeri (TMC)	23	23	4	8	10	0	1	0
139	Navalagunda (TMC)	23	23	7	12	3	0	0	1
140	Kundagol (TP)	15	15	4	6	3	2	0	0
141	Alnavar (TP)	15	15	2	8	3	0	0	2
142	Kalaghatagi (TP)	13	13	0	8	1	2	2	0
	Totals :	156	156	50	64	29	5	3	5

Gadag DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	CPI(M)	KJP	BSRCP	Independents
143	Gadag Betageri (CMC)	35	35	5	20	0	0	1	7	2
144	Mundaragi (TMC)	23	23	8	12	1	0	0	0	2
145	Rona (TMC)	23	23	5	16	0	0	0	1	1
146	Naragunda (TMC)	23	23	12	9	0	0	0	1	1
147	Gajendragad (TMC)	23	23	17	5	0	1	0	0	0
148	Lakshmeshwara (TMC)	23	23	3	10	0	0	1	7	2
149	Mulagunda (TP)	19	19	0	16	0	0	0	3	0
150	Naregal (TP)	17	17	8	6	0	0	1	0	2
151	Shirahatti (TP)	17	17	3	5	7	0	0	1	1
	Totals :	203	203	61	99	8	1	3	20	11

Haveri DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	KJP	BSRCP	Independents
152	Ranebennur (CMC)	31	31	3	13	0	9	0	6
153	Haveri (CMC)	31	31	9	13	0	8	1	0
154	Byadagi (TMC)	23	23	2	5	0	12	0	4
155	Hanagal (TMC)	23	23	0	8	0	15	0	0
156	Savanur (TMC)	23	23	9	12	2	0	0	0
157	Bankapura (TMC)	23	23	8	14	0	0	0	1
158	Shiggaon (TMC)	23	23	10	9	1	0	1	2
159	Herikerur (TP)	16	16	0	4	2	7	1	2
	Totals :	193	193	41	78	5	51	3	15

Uttara Kannada DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	KJP	BSRCP	Independents
160	Dandeli (CMC)	31	31	1	16	12	0	0	2
161	Karwar (CMC)	31	31	13	13	0	0	0	5
162	Sirsi (CMC)	31	31	10	20	0	0	1	0
163	Kumta (TMC)	23	23	6	6	10	1	0	0
164	Bhatkal (TMC)	23	23	0	2	1	0	0	20
165	Honnavar (TP)	18	18	3	9	4	0	0	2
166	Ankola (TP)	14	14	6	4	1	0	2	1
167	Haliyaal (TP)	20	20	0	15	4	0	0	1
168	Siddapura (TP)	14	14	6	6	0	0	0	2
169	Yellapura (TP)	18	18	3	12	3	0	0	0
170	Mundagod (TP)	16	16	2	4	6	0	0	4
	Totals :	239	239	50	107	41	1	3	37

Bellary DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	Independents
171	Bellary (CC)	35	35	0	26	1	8
172	Hospet (CMC)	35	35	2	20	1	12
173	Kampli (TMC)	23	23	0	11	1	11
174	Siraguppa (TMC)	27	27	5	17	0	5
175	Huvina Hadagali (TMC)	23	23	1	14	2	6
176	Sandur (TMC)	23	23	0	14	0	9
177	Tekkalakote (TP)	20	20	8	4	0	8
178	Kamalapur (TP)	20	20	0	12	0	8
179	Kottur (TP)	20	20	2	14	0	4
180	Kudligi (TP)	20	20	0	5	1	14
	Totals :	246	246	18	137	6	85

Bidar DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	KJP	BSRCP	Independents
181	Bidar (CMC)	35	35	5	11	10	5	0	4
182	Basavakalyana (CMC)	31	31	0	7	11	3	6	4
183	Humnabad (TMC)	23	23	0	13	10	0	0	0
184	Chitaguppa (TMC)	23	23	5	5	5	7	0	1
185	Bhalki (TMC)	23	23	5	17	0	1	0	0
186	Aurad (TP)	14	14	7	0	0	7	0	0
	Totals :	149	149	22	53	36	23	6	9

Gulbarga DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	KJP	BSRCP	Independents	Others
187	Gulbarga (CC)	55	55	7	23	10	7	0	6	2
188	Shahabad (CMC)	31	31	6	12	3	4	1	5	0
189	Aland (TMC)	23	23	0	2	13	8	0	0	0
190	Sedam (TMC)	23	23	8	8	5	1	0	1	0
191	Chittapur (TMC)	23	23	2	15	0	5	0	1	0
192	Afzalpur (TP)	20	20	2	4	0	14	0	0	0
193	Chincholi (TP)	18	18	0	10	0	6	0	2	0
194	Jevargi (TP)	20	20	3	8	5	1	0	3	0
	Totals :	213	213	28	82	36	46	1	18	2

Yadgir DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	KJP	BSRCP	Independents
195	Yadgir (CMC)	31	31	1	11	8	6	4	1
196	Shorapur (TMC)	27	27	0	15	0	0	0	12
197	Shahapur (TMC)	23	23	0	16	1	1	0	5
198	Gurumitkal (TP)	17	17	4	8	3	0	0	2
	Totals :	98	98	5	50	12	7	4	20

Raichur DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	KJP	BSRCP	Independents
199	Raichur (CMC)	35	35	7	14	9	0	0	5
200	Sindanur (CMC)	31	31	0	18	4	4	5	0
201	Manvi (TMC)	23	23	4	8	3	1	2	5
202	Lingasugur (TMC)	23	23	0	11	8	1	1	2
203	Devadurga (TMC)	23	23	17	5	1	0	0	0
204	Mudagal (TP)	19	19	0	7	9	0	2	1
	Totals :	154	154	28	63	34	6	10	13

Koppal DISTRICT ULB WISE TRENDS

ULB Code	ULB Name	Total Seats	Declared Seats	BJP	INC	JD(S)	BSRCP	Independents
205	Koppala (CMC)	31	31	11	13	3	1	3
206	Gangavati (CMC)	31	31	4	9	16	1	1
207	Kustagi (TMC)	23	23	8	7	5	0	3
208	Yalburga (TP)	11	11	2	7	1	1	0
	Totals :	96	96	25	36	25	3	7

Indian foods that help with weight loss

Cardamom
aids digestive process, helping the body break down and assimilate
nutrients. It is also known to boost metabolism and burn body fat aiding
with weight loss. Toss a few cloves of Cardamom into your evening chai
for a steamy cup of good health.

Garlic has strong

ant-bacterial
effects. Helps reduce (LDL) bad colosteral and unhealthy fat levels in
the body.Ginger-garlic paste is found in dishes across in every region.

Buttermilk
is full of good health.Provides essential nutrients and low in fat and
calorie contents. Chop up coriander and green chilli to it and add
little salt and pepper.

Cabbage is great

antioxidant. aids to your weight loss plan. make it sure it is part of your meal.

Chillies are great ingredients to burn that excess fat

Cinnamon and cloves

Curry Leaves

Honey

Millets

Mustard Oil and Moong Dal

Turmeric

2. 4.

Catutthapàràjikaü

1. Tena samayena buddho bhagavà
vesàliyaü viharati mahàvane kåñàgàrasàlàyaü. Tena kho pana samayena
sambahulà sandiññhà sambhattà bhikkhå vaggumudàya nadiyà tãre vassaü
upagacchiüsu. Tena kho pana samayena vajjã dubbhikkhà hoti dvãhitikà
setaññhikà-1. Salàkà vuttà na sukarà u¤chena paggahena yàpetuü.

2. Atha kho tesaü bhikkhånaü etadahosi: - etarahi kho vajji
dubbhikkhà dvãhitikà setaññhikà salàkà vuttà na sukarà u¤chena paggahena
yàpetuü. Kena nu kho mayaü upàyena samaggà sammodamànà avivadamànà
phàsukaü vassaü vaseyyàma, na ca piõóakena kilameyyàmà’ti.

3. Ekacce evamàhaüsu: - “handa mayaü àvuso gihãnaü kammantaü
adhiññhema, evaü te amhàkaü dàtuü ma¤¤issanti”, evaü mayaü samaggà
sammodamànà avivadamànà phàsukaü vassaü vasissàma, na ca piõóakena
kilamissàmà”ki.

4. Ekacce evamàhaüsu: - “alaü àvuso kiü gihãnaü kammantaü
adhiññhitena, handa mayaü àvuso gihãnaü dåteyyaü haràma, evaü te amhàkaü
dàtuü ma¤¤issanti, evaü mayaü samaggà sammodamànà avivadamànà phàsukaü
vassaü vasissàma, na ca piõóakena kilamissàmà”ti.

5. Ekacce evamàhaüsu: “alaü àvuso kiü gihãnaü kammantaü adhiññhitena,
kiü gihãnaü duteyyaü hañena, handa mayaü àvuso gihãnaü a¤¤ama¤¤assa
uttarimanussadhammassa vaõõaü bhàsàma, -2. Asuko bhikkhu pañhamassa
jhànassa làbhã, asuko bhikkhu dutiyassa jhànassa làbhã, asuko bhikkhu
tatiyassa jhànassa làbhi, asuko bhikkhu catutthassa jhànassa làbhã,
asuko bhikkhu sotàpanno, asuko bhikkhu sakadàgàmã, asuko bhikkhu
anàgàmã, asuko bhikkhu arahà, asuko bhikkhu tevijjo, asuko bhikkhu
chaëabhi¤¤o’ti. Evaü te amhàkaü dàtaü ma¤¤issanti. Evaü mayaü samaggà
[PTS Page 088] [\q 88/] sammodamànà avivadamànà phàsukaü vassaü
vasissàma na ca piõóakena kilamissàmà”ti. “Esoyeva kho àvuso seyyo yo
ambhàkaü gihãnaü a¤¤ama¤¤assa uttarimanussadhammassa vaõõo bhàsito”ti.

1. Setaññikà, katthaci. 2. Bhàsissàma - machasaü

[BJT Page 194] [\x 194/]

6. Atha kho te bhikkhå gihãnaü a¤¤ama¤¤assa uttarimanussadhammassa
vaõõaü bhàsiüsu: asuko bhikkhu pañhamassa jhànassa làbhã -pe-asuko
bhikkhu chaëabhi¤¤o”ti.

7. Atha kho te manussà “làbhà vata no, suladdhaü vata no, yesaü-1. No
evaråpà bhikkhå vassaü upagatà, na vata no ito pubbe evaråpà bhikkhu
vassaü upagatà, yathayime bhikkhu sãlavanto, kalyàõadhammà”ti. Te na
tàdisàni bhojanàni attanà bhu¤janti, màtàpitunnaü denti, puttadàrassa
denti, dàsakammakaraporisassa denti, mittàmaccànaü denti,
¤àtisàlohitànaü denti, yàdisàni bhikkhånaü denti. Na tàdisàni
khàdaniyyàni -pe- sàyaniyyàni -pe-pànàni attanà pivanti, màtàpitunnaü
denti, puttadàrassa denti, dàsàkàmmakaraporisassa denti, mittàmaccànaü
denti, ¤àtisàlohitànaü denti, yàdisàni bhikkhånaü denti. Atha kho te
bhikkhå vaõõavà ahesuü pãõindriyà pasannamukhavaõõà
vippasannachavivaõõà.

8. âciõõaü kho panetaü vassaü vutthànaü bhikkhånaü bhagavantaü
dassanàya upasaïkamituü. Atha kho te bhikkhu vassaü vutthà temàsaccayena
senàsanaü saüsàmetvà pattacãvaraü àdàya yena vesàlã tena pakkamiüsu.
Anupubbena yena vesàlã mahàvanaü kuñàgàrasàlà yena bhagavà
tenupasaïkamiüsu. Upasaïkamitvà bhagavantaü abhivàdetvà ekamantaü
nisãdiüsu.

9. Tena kho pana samayena disàsu vassaü vutthà bhikkhå kisà honti
lukhà dubbaõõà uppaõóuppaõóukajàtà dhamanisanthatagattà. Vaggumudàtãriyà
pana-2. Bhikkhå vaõõavà honti piõindriyà pasannamukhavaõõà
vippasannachavivaõõà. âciõõaü kho panetaü buddhànaü bhagavantànaü
àgantukehi bhikkhåhi saddhiü pañisammodituü.

10. Atha kho bhagavà vaggumudàtãriye bhikkhå etadavoca: “kacci
bhikkhave khamanãyaü kacci yàpanãyaü kacci samaggà sammodamànà
avivadamànà phàsukaü vassaü vasittha, na ca piõóakena kilamitthà”ti.
“Khamanãyaü bhagavà, yàpanãyaü bhagavà, samaggà ca mayaü bhante
sammodamànà avivadamànà phàsukaü vassaü vasimhà, na ca piõóakena
kilamimbhà”ti. Jànantàpi tathàgatà pucchanti, [PTS Page 089] [\q 89/]
jànantàpi na pucchanti, kàlaü viditvà puccanti kàlaü viditvà na
pucchanti, atthasaühitaü tathàgatà pucchanti no anatthasaühitaü,
anatthasaühite setughàto tathàgatànaü.

1. Yesaü vata. - Machasaü. 2. ‘Pana’ iti potthakesu ånaü.

[BJT Page 196] [\x 196/]

11. Dvihàkàrehi buddhà bhagavanto bhikkhå pañipucchanti “dhammaü và
desissàma, sàvakànaü và sikkhàpadaü pa¤¤àpessàmà”ti. Atha kho bhagavà
vaggumudàtãriye bhikkhå etadavoca: “yathà kathaü pana tumhe bhikkhave
samaggà sammodamànà avivadamànà phàsukaü vassaü vasittha, na ca
piõóakena kilamitthà”ti. Atha kho te bhikkhå bhagavato etamatthaü
àrocesuü. “Kacci pana vo bhikkhave bhåta”nti. “Abhåtaü bhagavà”ti.
Vigarahi buddho bhagavà: “ananucchaviyaü moghapurisà ananulomikaü
appatiråpaü assàmaõakaü akappiyaü akaraõãyaü. Kathaü hi nàma tumhe
moghapurisà udarassa kàraõà gihãnaü a¤¤ama¤¤assa uttarimanussadhammassa
vaõõaü bhàsissatha. Varaü tumhehi moghapurisà tiõhena govikantanena-1.
Kucchiparikanto, -2. Na tveva udarassa kàraõà gihãnaü a¤¤ama¤¤assa
uttarimanussadhammassa vaõõo bhàsito. Taü kissa hetu? Tato nidànaü hi
moghapurisà maraõaü và nigaccheyya maraõamattaü và dukkhaü, na tveva
tappaccayà kàyassa bhedà parammaraõà apàyaü duggatiü vinipàtaü nirayaü
upapajjeyya. Ito nidàna¤ca kho moghapurisà kàyassa bhedà parammaraõà
apàyaü duggatiü vinipàtaü nirayaü upapajjeyya. Netaü moghapurisà
appasannànaü và pasàdàya -pe- vigarahitvà dhammiü kathaü katvà bhikkhå
àmantesi:

12. Pa¤cime bhikkhave mahàcorà santo saüvijjamànà lokasmiü. Katame pa¤ca?

(1) Idha bhikkhave ekaccassa mahàcorassa evaü hoti: “kudassu-3.
Nàmàhaü satena và sahassena và parivuto gàmanigamaràjadhànãsu
àhiõóissàmi hananto ghàtento jindanto chedàpento pacanto pàcento”ti. So
aparena samayena satena và sahassena và purivuto gàmanigamaràjadhànãsu
àhiõóati hananto ghàtento jindanto chedàpento pacanto pàcento. Evameva
kho bhikkhave idhekaccassa pàpabhikkhuno evaü hoti: ‘kudassu nàmàhaü
satena và sahassena và parivuto gàmanigamaràjadhànãsu càrikaü carissàmi
sakkato garukato mànito påjito [PTS Page 090] [\q 90/] apacito
gahaññhànaü ceva pabbajitàna¤ca, làbhã
cãvarapiõóapàtasenàsanagilànapaccayabhesajjaparikkhàràna”nti. So aparena
samayena satena và sahassena và parivuto gàmanigamaràjadhànãsu càrikaü
carati sakkato garukato mànito påjito apacito gahaññhàna¤ceva
pabbajitànaü ca, làbhã
cãvarapiõóapàtasenàsanagilànapaccayabhesajjaparikkhàrànaü. Ayaü
bhikkhave pañhamo mahàcoro santo saüvijjamàno lokasmiü.

(2) Puna ca paraü bhikkhave idhekacco pàpabhikkhu tathàgatappaveditaü
dhammavinayaü pariyàpuõitvà attano dahati. Ayaü bhikkhave dutiyo mahà
coro santo saüvijjamàno lokasmiü.

(3) Puna ca paraü bhikkhave idhekacco pàpabhikkhu suddhaü brahmacàriü
parisuddhaü brahmacariyaü carantaü amålakena abrahmacariyena
anuddhaüseti. Ayaü bhikkhave tatiyo mahàcoro santo saüvijjamàno
lokasmiü.

1. Govikatthanena, katthaci, mu. 2. Kucchiü parikanto. Katthaci. 3. Kudàssu. Machasaü.

[BJT Page 198] [\x 198/]

(4) Puna ca paraü bhikkhave idhe’kacco pàpabhikkhu yàni tàni
saïghassa garubhaõóàni garuparikkhàràni, seyyathãdaü: àràmo àràmavatthu
vihàro vihàravatthu ma¤co pãñhaü bhisi bimbohanaü-1. Lohakumbhi
lohabhàõako lohavàrako lohakañàhaü vàsi pharasu kuñhàri kuddàlo
nikhàdanaü vallã vepha mu¤jaü babbajaü tiõaü mattikà dàrubhaõóaü
mattikàbhaõóaü, tehi gihã-2. Saïgaõhàti, upalàpeti. Ayaü bhikkhave
catuttho mahàcoro santo saüvijjamàno lokasmiü.

(5) Sadevake bhikkhave loke samàrake sabrahmake sassamaõabràhmaõiyà
pajàya sadevamanussàya ayaü aggo mahàcoro yo asantaü abhåtaü
uttarimanussadhammaü ullapati. Taü kissa hetu? Theyyàya vo bhikkhave
raññhapiõóo bhuttoti.

A¤¤athà santamattànaü a¤¤athà yo pavedaye,

Nikacca kitavasseva bhuttaü theyyena tassa taü.

Kàsàvakaõñhà bahavo pàpadhammà asa¤¤atà,

Pàpà pàpehi kammehi nirayaü te upapajjare.

Seyyo ayogulo bhutto tatto aggisikhåpamo,

Ya¤ce bhu¤jeyya dussãlo raññhapiõóaü asa¤¤atoti.

13. Atha kho bhagavà vaggumudàtãriye bhikkhå anekapariyàyena
vigarahitvà dubharatàya -pe-eva¤ca pana bhikkhave imaü sikkhàpadaü
uddiseyyàtha:

“Yo pana bhikkhu anabhijànaü uttarimanussadhammaü attåpanàyikaü
alamariya¤àõadassanaü samudàcareyya ‘iti jànàmi, iti passàmã’ti. Tato
aparena samayena samanuggàhiyamàno và asamanuggàhiyamàno và àpanto
visuddhàpekkho evaü vadeyya: ‘ajànamevàhaü àvuso avacaü [PTS Page 091]
[\q 91/] jànàmi, apassaü passàmi, tucchaü musà vilapi’nti. Ayampi
pàràjiko hoti asaüvàso”ti.

Eva¤cidaü bhagavatà bhikkhånaü sikkhàpadaü pa¤¤attaü hoti.

(Målapa¤¤atti. )

1. Bimbohanaü. Machasaü. 2. Gihiü, katthavi.

[BJT Page 200] [\x 200/]

14. Tena kho pana samayena sambahulà bhikkhå adiññhe diññhasa¤¤ino
appatte pattasa¤¤ino anadhigate adhigatasa¤¤ino asacchikate
sacchikatasa¤¤ino adhimànena a¤¤aü vyàkariüsu. Tesaü aparena samayena
ràgàyapi cittaü namati, dosàyapi cittaü namati, mohàyapi cittaü namati.
Tesaü kukkuccaü ahosi: “bhagavatà sikkhàpadaü pa¤¤attaü. Maya¤camha
adiññhe diññhasa¤¤ino appatte pattasa¤¤ino anadhigate adhigatasa¤¤ino
asacchikate sacchikatasa¤¤ino, adhimànena a¤¤aü vyàkarimha, kacci nu kho
mayaü pàràjikaü àpattiü àpannà”ti. âyasmato ànandassa etamatthaü
àrocesuü. âyasmà ànando bhagavato etamatthaü àrocesi.

15. Honti-1. Te ànanda bhikkhu adiññhe diññhasa¤¤ino appatte
pattasa¤¤ino anadhigate adhigatasa¤¤ino asacchikate sacchikatasa¤¤ino
adhimànena a¤¤aü byàkaronti, taü ca kho etaü abbohàrikanti. Eva¤ca pana
bhikkhave imaü sikkhàpadaü uddiseyyàtha:

“Yo pana bhikkhu anabhijànaü uttarimanussadhammaü attåpanàyikaü
alamariya¤àõadassanaü samudàcareyya ‘iti jànàmi, iti passàmã’ti. Tato
aparena samayena samanuggàhiyamàno và asamanuggàhiyamàno và àpanto
visuddhàpekkhà evaü vadeyya: ‘ajànamevàhaü àvuso avacaü jànàmi, apassaü
passàmi, tucchaü musà vilapi’nti a¤¤atra adhimànà. Ayampi pàràjiko hoti
asaüvàso”ti.

(Dutiyapa¤¤atti. )

16. Yo panàti - yo yàdiso -pe-

Bhikkhåti -pe- (¤atticatutthena kammena -pe- upasampanno) ayaü imasmiü atthe adhippeto bhikkhåti.

Anabhijànanti asantaü abhåtaü asaüvijjamànaü ajànanto apassanto attani kusalaü dhammaü atthi me kusalo dhammoti.

Uttarimanussadhammo nàma: jhànaü vimokkhaü samàdhi samàpatti
¤àõadassanaü maggabhàvanà phalasacchikiriyà kilesappahànaü vinãvaraõatà
cittassa su¤¤àgàre abhirati.

Attåpanàyikanti te và kusale dhamme attani upaneti, attànaü và tesu kusalesu dhammesu upaneti.

¥àõanti tisso vijjà.

Dassananti yaü ¤aõaü taü dassanaü. Yaü dassanaü taü ¤àõaü.

[PTS Page 092] [\q 92/] samudàcareyyàti àreceyya itthiyà và purisassa và gahaññhassa và pabbajitassa và.

1. Honti yena te ànanda, machasaü. Honti yevànanda, syà.

[BJT Page 202] [\x 202/]

Iti jànàmi iti passàmiti jànàmahaü ete dhamme, passàmahaü ete dhamme,
atthi ca me ete dhammà, mayi ete dhammà sandissanti, aha¤ca etesu
dhammesu sandissàmiti.

Tato aparena samayenàti yasmiü khaõe samudàciõõaü hoti, taü khaõaü taü layaü taü muhuttaü vãtivatte.

Samanuggàhiyamànoti yaü vatthu pañi¤¤àtaü hoti, tasmiü vatathusmiü
samanuggàhiyamàno: ‘kiü te adhigataü, kinti te adhigataü, kadà te
adhigataü, kattha te adhigataü, katame te kilesà pahãnà, katamesaü tvaü
dhammànaü và làbhã’ti.

Asamanuggàhiyamànoti na kenaci vuccamàno.

âpantoti pàpiccho icchàpakato asantaü abhåtaü uttarimanussadhammaü ullapitvà pàràjikaü àpattiü àpanno hoti.

Visuddhàpekkhoti gihã và hotukàmo upàsako và hotukàmo àràmiko và hotukàmo sàmaõero và hotukàmo.

Ajànamevaü àvuso avacaü jànàmi apassaü passàmãti nàhaü ete dhamme
jànàmi, nàhaü ete dhamme passàmi, natthi ca me ete dhammà, na mayi ete
dhammà sandissanti, na càhaü etesu dhammesu sandissàmãti.

Tucchà musà vilapinti tucchakaü mayà bhaõitaü, musà mayà bhaõitaü, abhåtaü mayà bhaõitaü, ajànantena mayà bhaõitaü.

A¤¤atra adhimànàti ñhapetvà adhimànaü.

Ayampãti purime upàdàya vuccati.

Pàràjiko hotãti seyyathàpi nàma tàlo matthakacchinno abhabbo puna
viråëhiyà, evameva bhikkhu pàpiccho icchàpakato asantaü abhåtaü
uttarimanussadhammaü ullapitvà assamaõo hoti asakyaputtiyo. Tena vuccati
pàràjiko hotãti.

Asaüvàsoti saüvàso nàma: eka-1. Kammaü ekuddeso samasikkhatà eso saüvàso nàma. So tena saddhiü natthi, tena vuccati asaüvàsoti.

Uttarimanussadhammo nàma: jhànaü vimokkhaü samàdhi samàpatti
¤àõadassanaü maggabhàvanà phalasacchikiriyà kilesappahànaü vinãvaraõatà
cittassa su¤¤àgàre abhirati.

Jhànanti pañhamaü jhànaü dutiyaü jhànaü tatiyaü jhànaü catutthaü jhànaü.

1. Ekaü kammaü, katthaci.

[BJT Page 204] [\x 204/]

Vimokkhoti su¤¤ato vimokkho animitto vimokkho appaõihito vimokkho.

[PTS Page 093] [\q 93/] samàdhãti su¤¤ato samàdhi animitto samàdhi appaõihito samàdhi.

Samàpattãti su¤¤atà samàpatti animittà samàpatti appaõihità samàpatti.

¥àõadassananti-1. Tisso vijjà.

Maggabhàvanàti cattàro satipaññhànà cattàro sammappadhànà cattàro
iddhipàdo pa¤cindriyàni pa¤ca balàni satta bojjhaïgà ariyo aññhaïgiko
maggo.

Phalasacchikiriyàti sotàpattiphalassa sacchikiriyà sakadàgàmiphalassa
sacchikiriyà anàgàmiphalassa sacchikiriyà arahattassa sacchikiriyà.

Kilesappahànanti ràgassa pahànaü dosassa pahànaü mohassa pahànaü.

Vinãvaraõatà cittassàti ràgà cittaü vinãvaraõatà dosà cittaü vinãvaraõatà mohà cittaü vinãvaraõatà.

Su¤¤àgàre abhiratãti pañhamena jhànena su¤¤àgàre abhirati, dutiyena
jhànena su¤¤àgàre abhirati, tatiyena jhànena su¤¤àgàre abhirati,
catutthena jhànena su¤¤àgàre abhirati. )

1. Tãhàkàrehi pañhamaü jhànaü samàpajjinti sampajànamusà bhaõantassa
àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti musà bhaõissanti, bhaõantassa hoti
musà bhaõàmãti, bhaõitassa hoti musà mayà bhaõitanti.

2. Catuhàkàrehi pañhamaü jhànaü samàpajjinti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti musà bhaõissanti,
bhaõantassa hoti musà bhaõàmiti, bhaõitassa hoti musà mayà bhaõitanti,
vinidhàya diññhiü.

3. Pa¤cahàkàrehi pañhamaü jhànaü samàpajjinti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti musà bhaõissanti,
bhaõantassa hoti musà bhaõàmiti, bhaõitassa hoti musà mayà bhaõitanti,
vinidhàya khantiü.

4. Chahàkàrehi pañhamaü jhànaü samàpajjinti sampajànamusà bhaõantassa
àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti musà bhaõissanti, bhaõantassa hoti
musà bhaõàmãti, bhaõitassa hoti musà mayà bhaõitanti, vinidhàya diññhiü,
vinidhàya khantiü, vinidhàya ruciü.

1. ¥àõanti, sabbattha.

[BJT Page 206] [\x 206/]

5. Sattahàkàrehi pañhamaü jhànaü samàpajjinti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa” nti.
Bhaõantassa hoti “musà bhaõàmã” ti, bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõitanti”, vinidhàya diññhiü, vinidhàya khantiü, vinidhàya ruciü,
vinidhàya bhàvaü.

6. Tãhàkàrehi pañhamaü jhànaü samàpajjàmãti sampajànamusà bhaõantassa
àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa” nti. Bhaõantassa
hoti “musà bhaõàmi” ti, bhaõitassa hoti “musà mayà bhaõita”nti.

7. Catuhàkàrehi pañhamaü jhànaü samàpajjàmãti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa” nti.
Bhaõantassa hoti “musà bhaõàmi” ti, bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti, vinidhàya diññhiü,

8. Pa¤cahàkàrehi pañhamaü jhànaü samàpajjàmãti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa” nti.
Bhaõantassa hoti “musà bhaõàmi” ti, bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti, vinidhàya diññhiü, vinidhàya khantiü.

9. Chahàkàrehi pañhamaü jhànaü samàpajjàmãti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa” nti.
Bhaõantassa hoti “musà bhaõàmi” ti, bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti, vinidhàya diññhiü, vinidhàya khantiü, vinidhàya ruciü,

10. Sattahàkàrehi pañhamaü jhànaü samàpajjàmãti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa” nti.
Bhaõantassa hoti “musà bhaõàmi” ti, bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti, vinidhàya diññhiü, vinidhàya khantiü, vinidhàya ruciü,
vinidhàya bhàvaü.

11. Tãhàkàrehi pañhamaü jhànaü samàpannoti sampajànamusà bhaõantassa
àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa” nti. Bhaõantassa
hoti “musà bhaõàmi” ti, bhaõitassa hoti “musà mayà bhaõita”nti.

12. Catuhàkàrehi pañhamaü jhànaü samàpannoti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa” nti.
Bhaõantassa hoti “musà bhaõàmi” ti, bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti, vinidhàya diññhiü.

13. Pa¤cahàkàrehi pañhamaü jhànaü samàpannoti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa” nti.
Bhaõantassa hoti “musà bhaõàmi” ti, bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti, vinidhàya diññhiü, vinidhàya khantiü.

[BJT Page 208] [\x 208/]

14. Chahàkàrehi pañhamaü jhànaü samàpannoti sampajànamusà bhaõantassa
àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa” nti. Bhaõantassa
hoti “musà bhaõàmi” ti, bhaõitassa hoti “musà mayà bhaõita”nti,
vinidhàya diññhiü. Vinidhàya khantiü, vinidhàya ruciü.

15. Sattahàkàrehi pañhamaü jhànaü samàpannoti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa” nti.
Bhaõantassa hoti “musà bhaõàmi” ti, bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti, vinidhàya diññhiü, vinidhàya khantiü, vinidhàya ruciü,
vinidhàya bhàvaü.

16. Tãhàkàrehi pañhamassa jhànassa làbhã’mhãti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa”nti,
bhaõantassa hoti “musà bhaõàmã”ti, bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti.

17. Catuhàkàrehi pañhamassa jhànassa làbhã’mhãti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa”nti,
bhaõantassa hoti “musà bhaõàmã”ti, bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti, vinidhàya diññhiü.

18. Pa¤cahàkàrehi pañhamassa jhànassa làbhã’mhãti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa”nti,
bhaõantassa hoti “musà bhaõàmã”ti, bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti, vinidhàya diññhiü, vinidhàya khantiü.

19. Chahàkàrehi pañhamassa jhànassa làbhã’mhãti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa”nti,
bhaõantassa hoti “musà bhaõàmã”ti, bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti. Vinidhàya diññhiü, vinidhàya khantiü, vinidhàya ruciü.

20. Sattahàkàrehi pañhamassa jhànassa làbhã’mhãti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa”nti,
bhaõantassa hoti “musà bhaõàmã”ti, bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti, vinidhàya diññhiü, vinidhàya khantiü, vinidhàya ruciü,
vinidhàya bhàvaü.

21. Tãhàkàrehi pañhamassa jhànassa vasãmhãti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa”nti,
bhaõantassa hoti “musà bhaõàmã”ti, bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti.

22. Catuhàkàrehi pañhamassa jhànassa vasã’mhãti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa”nti,
bhaõantassa hoti “musà bhaõàmã”ti, bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti, vinidhàya diññhiü.

[BJT Page 210] [\x 210/]

23. Pa¤cahàkàrehi pañhamassa jhànassa vasãmhãti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa”nti,
bhaõantassa hoti “musà bhaõàmã”ti, bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti, vinidhàya diññhiü, vinidhàya khantiü.

24. Chahàkàrehi pañhamassa jhànassa vasãmhãti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbecassa hoti “musà bhaõissa”nti,
bhaõantassa hoti “musà bhaõàmã”ti, bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti. Vinidhàya diññhiü, vinidhàya khantiü, vinidhàya ruciü.

25. Sattahàkàrehi pañhamassa jhànassa vasãmhãti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa”nti,
bhaõantassa hoti “musà bhaõàmã”ti, bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti, vinidhàya diññhiü, vinidhàya khantiü, vinidhàya ruciü,
vinidhàya bhàvaü.

26. [PTS Page 094] [\q 94/] tãhàkàrehi “pañhamaü jhànaü sacchikataü
mayà” ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti
“musà bhaõissa”nti, bhaõantassa hoti “musà bhaõàmi”ti bhaõitassa hoti
“musà mayà bhaõita”nti.

27. Catuhàkàrehi “pañhamaü jhànaü sacchikataü mayà” ti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa”nti,
bhaõantassa hoti “musà bhaõàmi”ti bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti, vinidhàya diññhiü.

28. Pa¤cahàkàrehi “pañhamaü jhànaü sacchikataü mayà” ti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa”nti,
bhaõantassa hoti “musà bhaõàmi”ti bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti, vinidhàya diññhiü, vinidhàya khantiü.

29. Chahàkàrehi “pañhamaü jhànaü sacchikataü mayà” ti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa”nti,
bhaõantassa hoti “musà bhaõàmi”ti bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti, vinidhàya diññhiü, vinidhàya khantiü, vinidhàya ruciü.

30. Sattahàkàrehi “pañhamaü jhànaü sacchikataü mayà” ti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa”nti,
bhaõantassa hoti “musà bhaõàmi”ti bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti, vinidhàya diññhiü, vinidhàya khantiü, vinidhàya ruciü,
vinidhàya bhàvaü.

(Yathà idaü pañhamaü jhànaü vitthàritaü, evaü sabbaü vitthàretabbaü. )

31. Tãhàkàrehi - dutiyaü jhànaü -pe- tatiyaü jhànaü -pe-catutthaü
jhànaü -pe-samàpajjiü - pe- samàpajjàmi -pe-samàpanno -pe- catutthassa
jhànassa làbhãmhi -pevasãmhi -pe- catutthaü jhànaü sacchikataü mayàti
sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa; pubbevassa hoti “musà
bhaõissa”nti, bhaõantassa hoti “musà bhaõàmi”ti. Bhaõitassa hoti “musà
mayà bhaõita”nti, -pe- vinidhàya diññhiü, vinidhàya khantiü, vinidhàya
ruciü, vinidhàya bhàvaü,

[BJT Page 212] [\x 212/]

32. Tãhàkàrehi - su¤¤ataü vimokkhaü -pe- animittaü vimokkhaü -pe-
appaõihitaü vimokkhaü samàpajjiü -pe-samàpajjàmi -pe-samàpanno -pe-
appaõihitassa vimokkhassa làbhimhi -pe- vasãmhi -pe- ‘appaõihito
vimokkho sacchikato mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa
-pe-

33. Tãhàkàrehi - su¤¤ataü samàdhiü -pe- animittaü samàdhiü
-pe-appaõihitaü samàdhiü samàpajjiü -pe- samàpajjàmi -pe-samàpanno -pe-
appaõihitassa samàdhissa làbhimhi -pe-vasãmhi -pe-’appaõihito samàdhi
sacchikato mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa -pe-

34. Tãhàkàrehi - su¤¤ataü samàpattiü -pe- animittaü samàpattiü -pe-
appaõihitaü samàpattiü samàpajjiü -pe-samàpajjàmi -pe-samàpanno -pe-
appaõihitassa samàpattiyà làbhimhi -pe- vasãmhi -pe- ‘appaõihità
samàpatti sacchikatà mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti
pàràjikassa -pe-

35. Tãhàkàrehi - tisso vijjà samàpajjiü, -pe-samàpajjàmi
-pe-samàpanno -pe- tissannaü vijjànaü làbhimhi -pe- vasãmhi -pe- ’tisso
vijjà sacchikatà mayà’ ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa
-pe-

36. Tãhàkàrehi - cattàro satipaññhàne -pe- cattàro sammappadhàne
-pe-cattàro iddhipàde samàpajjiü -pe-samàpajjàmi -pe- samàpanno -pe-
catunnaü ióaddhipàdànaü làbhimhi -pe-vasãmhi -pe- ‘cattàro iddhipàdà
sacchikatà mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa -pe-

37. Tãhàkàrehi - pa¤cindriyàni -pe- pa¤cabalàni samàpajjiü -pe-
samàpajjàmi -pe- samàpanno -pe- pa¤cannaü balànaü làbhimhi -pe- vasãmhi
-pe- ‘pa¤ca balàni sacchikatàni mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti
pàràjikassa -pe-

38. Tãhàkàrehi - sattabojjhaïge samàpajjiü -pe-samàpajjàmi
-pe-samàpanno -pe- sattannaü bojjhaïgànaü làbhimhi -pe- vasãmhi -pe-
’satta bojjhaïgà sacchikatà mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti
pàràjikassa -pe-

39. Tãhàkàrehi - ariyaü aññhaïgikaü maggaü samàpajjiü -pesamàpajjàmi
-pe- samàpanno -pe- ariyassa aññhaïgikassa maggassa làbhãmhi -pe-
vasãmhi -pe- ‘ariyo aññhaïgiko maggo sacchikato mayà’ti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa -pe-

40. Tãhàkàrehi - sotàpattiphalaü -pe- sakadàgàmiphalaü -pe-
anàgàmiphalaü -pe- arahattaü samàpajjiü -pesamàpajjàmi -pe-samàpanno
-pe- arahattassa làbhãmhi -pe-vasãmhi -pe-’arahattaü sacchikataü mayà’ti
sampajànamusà bhaõantassa àpatti [PTS Page 095] [\q 95/] pàràjikassa
-pe-

41. Tãhàkàrehi ‘ràgo me catto, vanto, mutto, pahãno, pañinissaññho,
ukkheñito, samukkheñito’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa
-pe-

[BJT Page 214] [\x 214/]

42. Tãhàkàrehi - doso me catto, vanto, mutto, pahãno, pañinissaññho,
ukkheñito, samukkheñito’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa
-pe-

43. Tãhàkàrehi - moho me catto, vanto, mutto, pahãno, pañinissaññho,
ukkheñito, samukkheñito’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa
-pe-

44. Tãhàkàrehi - ràgà me cittaü vinãvaraõanti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa -pe-

45. Tãhàkàrehi -dosà me cittaü vinãvaraõanti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa -pe-

46. Tãhàkàrehi -mohà me cittaü vinãvaraõanti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: - pubbevassa hoti: “musà bhaõissa”nti,
bhaõantassa hoti “musà bhaõàmã”ti, bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti.

47. Catuhàkàrehi -pe- pa¤cahàkàrehi -pe- chahàkàrehi
-pe-sattahàkàrehi mohà me cittaü vinãvaraõanti sampajànamusà bhaõantassa
àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa”nti, bhaõantassa
hoti “musà bhaõàmã”ti, bhaõitassa hoti “musà mayà bhaõita”nti, vinidhàya
diññhiü, vinidhàya khantiü, vinidhàya ruciü, vinidhàya bhàvaü.

Suddhikaü niññhitaü

1. Tãhàkàrehi - pañhama¤ca jhànaü dutiya¤ca jhànaü samàpajjiü
-pe-samàpajjàmi -pe- samàpanno -pe- pañhamassa ca jhànassa dutiyassa ca
jhànassa làbhãmhi -pe-vasã’mhi -pe-’pañhama¤ca jhànaü dutiya¤ca jhànaü
sacchikataü mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa -pe-

2. Tãhàkàrehi - pañhamaü ca jhànaü tatiyaü ca jhànaü samàpajjiü
-pe-samàpajjàmi -pe- samàpanno -pe- pañhamassa ca jhànassa tatiyassa ca
jhànassa làbhãmhi -pe-vasãmhi -pe-’pañhama¤ca jhànaü tatiya¤ca jhànaü
sacchikataü mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa -pe-

3. Tãhàkàrehi - pañhama¤ca jhànaü catuttha¤ca jhànaü samàpajjiü -pe-
samàpajjàmi -pe- samàpanno -pe- pañhamassa ca jhànassa catutthassa ca
jhànassa làbhãmhi -pe-vasã’mhi -pe-pañhama¤ca jhànaü catuttha¤ca jhànaü
sacchikataü mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa -pe-

[BJT Page 216] [\x 216/]

4. Tãhàkàrehi - pañhama¤ca jhànaü su¤¤ata¤ca vimokkhaü, pañhama¤ca
jhànaü animitta¤ca vimokkhaü, pañhama¤ca jhànaü appaõihita¤ca vimokkhaü
samàpajjiü, samàpajjàmi, samàpanno, pañhamassa ca jhànassa appaõihitassa
ca vimokkhassa làbhãmhi, vasãmhi, ‘pañhama¤ca jhànaü appaõihito ca
vimokkho sacchikato mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa
-pe-

5. Tãhàkàrehi - pañhama¤ca jhànaü su¤¤ata¤ca samàdhiü, pañhama¤ca
jhànaü animitta¤ca samàdhiü, pañhama¤ca jhànaü appaõihita¤ca samàdhiü
samàpajjiü, samàpajjàmi, samàpanno, pañhamassa ca jhànassa appaõihitassa
ca samàdhissa làbhãmhi, vasãmhi, ‘pañhama¤ca jhànaü appaõihito ca
samàdhi sacchikato mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa
-pe-

6. Tãhàkàrehi - pañhama¤ca jhànaü su¤¤ata¤ca samàpattiü, pañhama¤ca
jhànaü animitta¤ca samàpattiü, pañhama¤ca jhànaü appaõihita¤ca
samàpattiü samàpajjiü, samàpajjàmi, samàpanno, pañhamassa ca jhànassa
appaõihitàya ca samàpattiyà làbhãmhi, vasãmhi, ‘pañhamaü ca jhànaü
appaõihità ca samàpatti sacchikato mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa
àpatti pàràjikassa -pe- 1

7. Tãhàkàrehi - pañhamaü ca jhànaü tisso ca vijjà samàpajjiü,
samàpajjàmi, samàpanno, pañhamassa ca jhànassa tissannaü ca vijjànaü
làbhãmhi, vasãmhi, ‘pañhamaü ca jhànaü tisso ca vijjà sacchikatà mayà’ti
sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa -pe-

8. Tãhàkàrehi pañhamaü ca jhànaü cattàro ca satipaññhàne, pañhamaü ca
jhànaü cattàro ca sammappadhàne, pañhamaü ca jhànaü cattàro ca
iddhipàde samàpajjiü, samàpajjàmi, samàpanno, pañhamassa ca jhànassa
catunna¤ca iddhipàdànaü làbhãmhi, vasãmhi, ‘pañhamaü ca jhànaü cattàro
ca iddhipàdà sacchikatà mayà’ti sampajànamåsà bhaõantassa àpatti
pàràjikassa -pe-

9. Tãhàkàrehi - pañhamaü ca jhànaü pa¤ca ca indriyàni, pañhamaü ca
jhànaü pa¤ca ca [PTS Page 096] [\q 96/] balàni samàpajjiü, samàpajjàmi,
samàpanno, pañhamassa ca jhànassa pa¤cannaü ca balànaü làbhãmhi,
vasãmhi, ‘pañhamaü ca jhànaü pa¤ca ca balàni sacchikatàni mayà’ ti
sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa -pe-

10. Tãhàkàrehi - pañhamaü ca jhànaü satta ca bojjhaïge samàpajjiü,
samàpajjàmi, samàpanno, pañhamassa ca jhànassa sattannaü ca bojjhaïgànaü
làbhãmhi, vasãmhi, ‘pañhamaü ca jhànaü satta ca bojjhaïgà sacchikatà
mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa -pe-

11. Tãhàkàrehi - pañhamaü ca jhànaü ariyaü ca aññhaïgikaü maggaü
samàpajjiü, samàpajjàmi, samàpanno, pañhamassa ca jhànassa ariyassa ca
aññhaïgikassa maggassa làbhãmhi, vasãmhi, ‘pañhamaü ca jhànaü ariyo ca
aññhaïgiko maggo sacchikato mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti
pàràjikassa -pe-

11-2. Vinidhàya bhàvaü mu.

[BJT Page 218] [\x 218/]

12. Tãhàkàrehi - pañhamaü ca jhànaü sotàpattiphalaü ca, pañhamaü ca
jhànaü sakadàgàmiphalaü ca, pañhamaü ca jhànaü anàgàmiphalaü ca,
pañhamaü ca jhànaü arahattaü ca samàpajjiü, samàpajjàmi, samàpanno,
pañhamassa ca jhànassa arahattassa ca làbhãmhi, vasãmhi, ‘pañhamaü ca
jhànaü arahattaü ca sacchikataü mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti
pàràjikassa -pe-

13. Tãhàkàrehi - pañhamaü ca jhànaü, samàpajjiü, samàpajjàmi,
samàpanno, pañhamassa ca jhànassa làbhãmhi, vasãmhi, pañhamaü ca jhànaü
sacchikataü mayà, ràgo ca me catto, doso ca me catto, moho ca me catto,
vanto, mutto, pahãno, pañinissaññho, ukkheñito, samukkheñito, ti
sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa -pe-

14. Tãhàkàrehi -pe- sattahàkàrehi - pañhamaü ca jhànaü samàpajjiü,
samàpajjàmi, samàpanno, pañhamassa ca jhànassa làbhãmhi, vasãmhi,
pañhamaü ca jhànaü sacchikataü mayà, ràgà ca me cittaü vinãvaraõaü, dosà
ca me cittaü vinãvaraõaü, mohà ca me cittaü vinãvaraõanti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa”nti,
bhaõantassa hoti “musà bhaõàmi”ti, bhaõitassa hoti “musà mayà
bhaõita”nti, vinidhàya diññhiü, vinidhàya khantiü, vinidhàya ruciü,
vinidhàya bhàvaü,

-Khaõóacakkaü niññhitaü-

1. Tãhàkàrehi dutiyaü ca jhànaü tatiyaü ca jhànaü samàpajjiü -
samàpajjàmi - samàpanno - dutiyassa ca jhànassa tatiyassa ca jhànassa
làbhãmhã - vasãmhi - dutiyaü ca jhànaü tatiyaü ca jhànaü sacchikataü
mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa -pe-

2. Tãhàkàrehi dutiyaü ca jhànaü catutthaü ca jhànaü samàpajjiü -
samàpajjàmi - samàpanno - dutiyassa ca jhànassa catutthassa ca jhànassa
làbhãmhi - vasãmhi - dutiyaü ca jhànaü catutthaü ca jhànaü sacchikataü
mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa -pe-

3. Tãhàkàrehi dutiyaü ca jhànaü su¤¤ataü ca vimokkhaü - animittaü ca
vimokkhaü - appaõihitaü ca vimokkhaü - su¤¤ataü ca samàdhiü - animittaü
ca samàdhiü - appaõihitaü ca samàdhiü - su¤¤ataü ca samàpattiü -
animittaü ca samàpattiü - appaõihitaü ca samàpattiü - tisso ca vijjà -
cattàro ca satipaññhàne - cattàro ca sammappadhàne - cattàro ca
iddhipàde - pa¤ca ca indriyàni - pa¤ca ca balàni - satta ca bojjhaïge -
ariya¤ca aññhaïgikaü maggaü - sotàpattiphalaü ca - sakadàgàmiphalaü ca -
anàgàmiphalaü ca - arahattaü ca - samàpajjiü - samàpajjàmi - samàpanno -
dutiyassa ca jhànassa arahattassa ca làbhimhi - vasãmhi - dutiyaü ca
jhànaü arahattaü ca sacchikataü mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti
pàràjikassa -pe-

[BJT Page 220] [\x 220/]

4. Tãhàkàrehi dutiyaü ca jhànaü samàpajjiü - samàpajjàmi - samàpanno
dutiyassa ca jhànassa làbhãmhi - vasãmhi - dutiyaü ca jhànaü sacchikataü
mayà - ràgo ca me catto - doso ca me catto - moho ca me catto - vanto
mutto pahãno pañinissaññho ukkheñito - samukkheñito ràgà ca me cittaü
vinãvaraõaü - dosà ca me cittaü vinãvaraõaü - mohà ca me cittaü
vinãvaraõanti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa -pe-

5. Tãhàkàrehi -pe- sattahàkàrehi dutiyaü ca jhànaü pañhamaü ca jhànaü
samàpajjiü - samàpajjàmi - samàpanno - dutiyassa ca jhànassa pañhamassa
ca jhànassa làbhãmhi - vasãmhi - dutiyaü ca jhànaü pañhamaü ca jhànaü
sacchikataü mayà’ti sampajànàmusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa.

- Baddhacakkaü. -

Evaü ekekaü målaü kàtuna baddhacakkaü-1. Parivattakaü kattabbaü

1. Tãhàkàrehi tatiya¤ca jhànaü catuttha¤ca jhànaü -pe-tatiya¤ca
jhànaü arahatta¤ca samàpajjiü - samàpajjàmi - samàpanno - tatiyassa ca
jhànassa arahattassa ca làbhãmhi - vasãmhi - tatiya¤ca jhànaü
arahatta¤ca sacchikataü mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti
pàràjikassa -pe-

2. Tãhàkàrehi tatiya¤ca jhànaü samàpajjiü - samàpajjàmi - samàpanno-
tatiyassa ca jhànassa làbhãmhi - vasãmhi - tatiya¤ca jhànaü sacchikataü
mayà - ràgo ca me catto - doso ca me catto - moho ca me catto vanto
mutto pahãno pañinissaññho ukkheñito samukkheñito. Ràgà ca me cittaü
vinãvaraõaü - dosà ca me cittaü vinãvaraõaü - mohà ca me cittaü
vinãvaraõanti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa. -Pe-

3. Tãhàkàrehi tatiya¤ca jhànaü pañhama¤ca jhànaü -pe- tatiya¤ca
jhànaü dutiya¤ca jhànaü samàpajjiü - samàpajjàmi - samàpanno - tatiyassa
ca jhànassa dutiyassa ca jhànassa làbhãmhi - vasãmhi - tatiya¤ca jhànaü
dutiya¤ca jhànaü sacchikataü mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti
pàràjikassa. -Pe-

4. Tãhàkàrehi mohà ca me cittaü vinãvaraõaü pañhama¤ca jhànaü
-pe-dutiya¤ca jhànaü tatiya¤ca jhànaü samàpajjiü - samàpajjàmi -
samàpanno - mohà ca me cittaü vinãvaraõaü

Catutthassa ca jhànassa làbhãmhi - vasãmhi - mohà ca me cittaü
vinãvaraõaü catuttha¤ca jhànaü sacchikataü mayà’ti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa. -Pe-

1. Cakkaü - sãmu.

[BJT Page 222] [\x 222/]

5. Tãhàkàrehi mohà ca me cittaü vinãvaraõaü [PTS Page 097] [\q 97/]
su¤¤ata¤ca vimokkhaü animitta¤ca vimokkhaü appaõihita¤ca vimokkhaü
samàpajjiü - samàpajjàmi - samàpanno - mohà ca me cittaü vinãvaraõaü,
appaõihitassa ca vimokkhassa làbhãmhi - vasãmhi - mohà ca me cittaü
vinãvaraõaü appaõihito ca vimokkho sacchikato mayà’ti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa. -Pe-

6. Tãhàkàrehi mohà ca me cittaü vinãvaraõaü su¤¤ata¤ca samàdhiü
animitta¤ca samàdhiü appaõihita¤ca samàdhiü samàpajjiü - samàpajjàmi -
samàpanno - mohà ca me cittaü vinãvaraõaü, appaõihitassa ca samàdhissa
làbhãmhi - vasãmhi - mohà ca me cittaü vinãvaraõaü appaõihito ca samàdhi
sacchikato mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa. -Pe-

7. Tãhàkàrehi mohà ca me cittaü vinãvaraõaü su¤¤ata¤ca samàpattiü
animitta¤ca samàpattiü appaõihita¤ca samàpattiü samàpajjiü - samàpajjàmi
- samàpanno - mohà ca me cittaü vinãvaraõaü, appaõihitàya ca
samàpattiyà làbhãmhi - vasãmhi - mohà ca me cittaü vinãvaraõaü
appaõihità ca samàpatti sacchikatà mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa
àpatti pàràjikassa. -Pe-

8. Tãhàkàrehi mohà ca me cittaü vinãvaraõaü tisso ca vijjà samàpajjiü
- samàpajjàmi - samàpanno - mohà ca me cittaü vinãvaraõaü tissannaü ca
vijjànaü làbhãmhi - vasãmhi mohà ca me cittaü vinãvaraõaü tisso ca vijjà
sacchikatà mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa -pe-

9. Tãhàkàrehi mohà ca me cittaü vinãvaraõaü cattàro ca satipaññhàne
cattàro ca sammappadhàne cattàro ca iddhipàde samàpajjiü - samàpajjàmi -
samàpanno - mohà ca me cittaü vinãvaraõaü catunnaü ca iddhipàdànaü
làbhãmhi - vasãmhi - mohà ca me cittaü vinãvaraõaü cattàro ca iddhipàdà
sacchikatà mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa. Pe-

10. Tãhàkàrehi mohà ca me cittaü vinãvaraõaü pa¤ca ca indriyàni pa¤ca
ca balàni samàpajjiü - samàpajjàmi - samàpanno - mohà ca me cittaü
vinãvaraõaü pa¤canna¤ca balànaü làbhãmhi - vasãmhi - mohà ca me cittaü
vinãvaraõaü pa¤ca ca balàni sacchikatàni mayà’ti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa. -Pe-

11. Tãhàkàrehi mohà ca me cittaü vinãvaraõaü satta ca bojjhaïge
samàpajjiü - samàpajjàmi - samàpanno - mohà ca me cittaü vinãvaraõaü
sattanna¤ca bojjhaïgànaü làbhãmhi - vasãmhi - mohà ca me cittaü
vinãvaraõaü satta ca bojjhaïgà sacchikatà mayà’ti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa. -Pe

[BJT PAGE 224 12.] Tãhàkàrehi mohà ca me cittaü vinãvaraõaü ariya¤ca
aññhaïgikaü maggaü samàpajjiü - samàpajjàmi - samàpanno - mohà ca me
cittaü vinãvaraõaü ariyassa ca aññhaïgikassa maggassa làbhãmhi - vasãmhi
- mohà ca me cittaü vinãvaraõaü ariyo ca aññhaïgiko maggo sacchikato
mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa. -Pe-

13. Tãhàkàrehi mohà ca me cittaü vinãvaraõaü sotàpattiphalaü ca
sakadàgàmiphalaü ca anàgàmiphalaü ca arahatta¤ca samàpajjiü -
samàpajjàmi - samàpanno - mohà ca me cittaü vinãvaraõaü arahattassa
làbhãmhi - vasãmhi mohà ca me cittaü vinãvaraõaü arahatta¤ca sacchikataü
mayà’ti sampajànamusà bhaõantassa àpatti pàràjikassa. -Pe-

14. Tãhàkàrehi mohà ca me cittaü vinãvaraõaü pañhamaü ca jhànaü
samàpajjiü - samàpajjàmi - samàpanno - mohà ca me cittaü vinãvaraõaü
pañhamassa ca jhànassa làbhãmhi - vasãmhi - mohà ca me cittaü
vinãvaraõaü pañhamaü ca jhànaü sacchikataü mayà’ti sampajànamusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa -pe-

15. Tãhàkàrehi -pe- sattahàkàrehi mohà ca me cittaü vinãvaraõaü
dutiyaü ca jhànaü -pe- tatiyaü ca jhànaü -pe-catutthaü ca jhànaü -pe-
su¤¤ataü ca vimokkhaü -pedosà ca me cittaü vinãvaraõanti sampajànàmusà
bhaõantassa àpatti pàràjikassa -pe-pubbevassa hoti ‘musà bhaõissanti,
bhaõantassa hoti ‘musà bhaõàmã’ti, bhaõitassa hoti ‘musà mayà
bhaõita’nti, vinidhàya diññhiü, vinidhàya khantiü, vinidhàya ruciü,
vinidhàya bhàvaü.

Ekamålakaü niññhitaü-1.

16. Dumålakampi timålakampi catumålakampi pa¤camålakampi chamålakampi
sattamålakampi aññhamålakampi navamålakampi dasamålakampi kàtabbaü.
Yathà nikkhittàni padàni ekekamålakaü vaóóhetabbaü. Yathà ekamålakaü
vitthàritaü evameva dumålakàdi’pi vitthàretabbaü.

1. Tãhàkàrehi -pe- sattàhàkàrehi pañhamaü ca jhànaü dutiyaü ca
jhànaü tatiyaü ca jhànaü catutthaü ca jhànaü su¤¤ataü ca vimokkhaü
animitta¤ca vimokkhaü appaõihitaü ca vimokkhaü su¤¤ataü ca samàdhiü
animittaü ca samàdhiü appaõihitaü ca samàdhiü su¤¤ataü ca samàpattiü
animittaü ca samàpattiü appaõihitaü ca samàpattiü tisso ca vijjà cattàro
ca satipaññhàne cattàro ca sammappadhàne cattàro ca iddhipàde pa¤ca ca
indriyàni pa¤ca ca balànã satta ca bojjhaïge ariya¤ca aññhaïgikaü maggaü
sotàpattiphala¤ca sakadàgàmiphala¤ca anàgàmiphala¤ca arahatta¤ca
samàpajjiü - samàpajjàmi - samàpanno -pe- ràgo ca me catto doso ca me
catto moho ca me catto vanto mutto pahãno pañinissaññho ukkheñito
samukkheñito, ràgà ca me cittaü vinãvaraõaü, dosà ca me cittaü
vinãvaraõaü, mohà ca me cittaü vinãvaraõanti sampajànamusà bhaõantassa
àpatti pàràjikassa -pe- pubbevassa hoti “musà bhaõissa”nti, bhaõantassa
hoti “musà bhaõàmã”ti, bhaõitassa hoti “musà mayà bhaõita”nti, vinidhàya
diññhiü, vinidhàya khantiü, vinidhàya ruciü, vinidhàya bhàvaü.

Sabbamålakaü niññhitaü

Suddhikavàrakathà niññhità.

1. Ekamålakaü saïkhittaü niññhitaü. Syà.

[BJT Page 226] [\x 226/]

1. Tãhàkàrehi ‘pañhamaü jhànaü samàpajji’nti vattukàmo ‘dutiyaü
jhànaü samàpajji’nti sampajànamusà bhaõantassa pañivijànantassa àpatti
pàràjikassa; na pañivijànantassa àpatti thullaccayassa.

2. Tãhàkàrehi ‘pañhamaü jhànaü samàpajji’nti vattukàmo ‘tatiyaü
jhànaü -pe-catutthaü jhànaü -pe- su¤¤ataü vimokkhaü -pe-animittaü
vimokkhaü -pe- appaõihitaü vimokkhaü -pe-su¤¤ataü samàdhiü -pe-
animittaü samàdhiü -pe- appaõihitaü samàdhiü -pe-su¤¤ataü samàpattiü
-pe- animittaü samàpattiü -pe- appaõihitaü samàpattiü -pe- tisso vijjà
-pe-cattàro satipaññhàne -pe-cattàro sammappadhàne -pe-cattàro iddhipàde
-pe-pa¤cindriyàni -pe- pa¤ca balàni -pe- satta bojjhaïge -pe-ariyaü
aññhaïgikaü maggaü -pe-sotàpattiphalaü -pe-sakadàgàmiphalaü -pe-
anàgàmiphalaü -pe-arahattaü samàpajjiü -pe- ràgo me catto -pe-doso me
catto -pe- moho me catto, vanto, mutto pahãno, pañinissaññho, ukkheñito,
samåkkheñito -pe-ràgà me cittaü vinãvaraõaü -pe- dosà me cittaü
vinãvaraõaü -pe- mohà me cittaü vinãvaraõa’nti sampajànamusà bhaõantassa
pañivijànantassa àpatti pàràjikassa, na pañivijànantassa àpatti
thullaccayassa: pubbevassa hoti “musà bhaõissa” nti, bhaõantassa hoti
“musà bhaõàmi”ti, bhaõitassa hoti “musà mayà bhaõita”nti, -pe- vinidhàya
diññhiü, vinidhàya khantiü, vinidhàya ruciü, vinidhàya bhàvaü.

Vattuvissàrakassa-1. Ekamålakassa [PTS Page 098] [\q 98/] khaõóacakkaü.

1. Tãhàkàrehi ‘dutiyaü jhànaü samàpajji’nti vattukàmo ‘tatiyaü jhànaü
samàpajji’nti sampajànamusà bhaõantassa pañivijànantassa àpatti
pàràjikassa; na pañivijànantassa àpatti thullaccayassa.

2. Tãhàkàrehi ‘dutiyaü jhànaü samàpajji’nti vattukàmo -pe-mohà me
cittaü vinãvaraõa’nti sampajànamusà bhaõantassa pañivijànantassa àpatti
pàràjikassa; na pañivijànantassa àpatti thullaccayassa.

1. Vatthuvisàrakassa. Sã. Machasaü syà. Cattuvisàrakassa, sã. Mu.

[BJT Page 228] [\x 228/]

3. Tãhàkàrehi -pe- sattahàkàrehi ‘dutiya jhànaü samàpajji’nti
vattukàmo ‘pañhamaü jhànaü samàpajji’nti sampajànamusà bhaõantassa
pañivijànantassa àpatti pàràjikassa; na pañivijànantassa àpatti
thullaccayassa -pe- vinidhàya bhàvaü.

Vattuvissàrakassa ekamålakassa baddhacakkaü

Målakaü saïkhittaü

1. Tãhàkàrehi ‘mohà me cittaü vinãvaraõa’nti vattukàmo ‘pañhamaü
jhànaü samàpajji’nti sampajànamusà bhaõantassa pañivijànantassa àpatti
pàràjikassa; na pañivijànantassa àpatti thullaccayassa.

2. Tãhàkàrehi ‘mohà me cittaü vinãvaraõa’nti vattukàmo ‘dosà me
cittaü vinãvaraõa’nti sampajànamusà bhaõantassa pañivijànantassa àpatti
pàràjikassa; na pañivijànantassa àpatti thullaccayassa.

Vattuvissàrakassa ekamålakaü niññhitaü.

3. Dumålakampi timålakampi catumålakampi pa¤camålakampi chamålakampi
sattamålakampi aññhamålakampi navamålakampi dasamålakampi evameva
kàtabbaü.

Idaü sabbamålakaü

1. Tãhàkàrehi -pe- sattahàkàrehi ‘pañhama¤ca jhànaü dutiya¤ca jhànaü
tatiya¤ca jhànaü catuttha¤ca jhànaü su¤¤ata¤ca vimokkhaü animitta¤ca
vimokkhaü appaõihita¤ca vimokkhaü su¤¤ata¤ca samàdhiü animitta¤ca
samàdhiü appaõihita¤ca samàdhiü su¤¤ata¤ca samàpattiü animitta¤ca
samàpattiü appaõihita¤ca samàpattiü tisso ca vijjà cattàro ca
satipaññhàne cattàro ca sammappadhàne cattàro ca iddhipàde pa¤ca ca
indriyàni pa¤ca ca balàni satta ca bojjhaïge ariya¤ca aññhaïgikaü maggaü
sotàpattiphala¤ca sakadàgàmiphala¤ca anàgàmiphala¤ca arahatta¤ca
samàpajjiü -pe-ràgo ca me catto-pe- doso ca me catto-pe-moho ca me
catto, vanto, mutto pahãno, pañinissaññho, ukkheñito, samåkkheñito ràgà
ca me cittaü vinãvaraõaü, dosà ca me cittaü vinãvaraõaü, mohà ca me
cittaü vinãvaraõa’nti vattukàmo sampajànamusà bhaõantassa
pañivijànantassa àpatti pàràjikassa, na pañivijànantassa àpatti
thullaccayassa: -pe- vinidhàya bhàvaü.

[BJT Page 230] [\x 230/]

2. Tãhàkàrehi ‘dutiya¤ca jhànaü tatiya¤ca jhànaü catuttha¤ca jhànaü
su¤¤ata¤ca vimokkhaü animitta¤ca vimokkhaü appaõihita¤ca vimokkhaü
su¤¤ata¤ca samàdhiü animitta¤ca samàdhiü appaõihita¤ca samàdhiü
su¤¤ata¤ca samàpattiü animitta¤ca samàpattiü appaõihita¤ca samàpattiü
tisso ca vijjà cattàro ca satipaññhàne cattàro ca sammappadhàne cattàro
ca iddhipàde pa¤ca ca indriyàni pa¤ca ca balàni satta ca bojjhaïge
ariya¤ca aññhaïgikaü maggaü sotàpattiphalaü ca sakadàgàmiphalaü ca
anàgàmiphalaü ca arahattaü ca samàpajjiü ràgo ca me catto, doso ca me
catto, moho ca me catto, vanto, mutto pahãno, pañinissaññho, ukkheñito,
samåkkheñito ràgà ca me cittaü vinãvaraõaü, dosà ca me cittaü
vinãvaraõaü, mohà ca me cittaü vinãvaraõa’nti vattukàmo ‘pañhamaü jhànaü
samàpajji’nti sampajànamusà bhaõantassa pañivijànantassa àpatti
pàràjikassa, na pañivijànantassa àpatti thullaccayassa:

3. Tãhàkàrehi ‘tatiya¤ca jhànaü catutthaü ca jhànaü -pe-mohà ca me
cittaü vinãvaraõaü -pe- pañhama¤ca jhànaü samàpajji’nti vattukàmo
‘dutiyaü jhànaü samàpajji’nti sampajànamusà bhaõantassa pañivijànantassa
àpatti pàràjikassa, na pañivijànantassa àpatti thullaccayassa.

4. Tãhàkàrehi ‘mohà ca me cittaü vinãvaraõaü pañhama¤ca jhànaü
dutiya¤ca jhànaü tatiya¤ca jhànaü catuttha¤ca jhànaü -pe- ràgà ca me
cittaü vinãvaraõa’nti vattukàmo: ‘dosà ca me cittaü vinãvaraõa’nti
sampajànamusà bhaõantassa pañivijànantassa àpatti pàràjikassa, na
pañivijànantassa àpatti thullaccayassa: pubbevassa hoti “musà
bhaõissa”nti, bhaõantassa hoti “musà bhaõàmã”ti, bhaõitassa hoti “musà
mayà bhaõita”nti -pe- vinidhàya diññhiü, vinidhàya khantiü, vinidhàya
ruciü, vinidhàya bhàvaü.

Sabbamålakaü.

Vattuvissàrakassa cakkapeyyàlaü [PTS Page 099] [\q 99/] niññhitaü.

Vattukàmavàrakathà niññhità.

1. Tãhàkàrehi ‘yo te vihàre vasã, so bhikkhu pañhamaü jhànaü
samàpajji, samàpajjati, samàpanno, so bhikkhu pañhamassa jhànassa làbhã,
vasã, tena bhikkhunà pañhamaü jhànaü sacchikata’nti sampajànamusà
bhaõantassa pañivijànantassa àpatti thullaccayassa; na pañivijànantassa
àpatti dukkañassa: pubbevassa-1. Hoti “musà bhaõissa”nti, bhaõantassa
hoti “musàbhaõàmã”ti, bhaõitassa hoti “musà mayà bhaõita”nti.

1. Pubbecassàdipàñho machasaü. Natthi.

[BJT Page 232] [\x 232/]

2. Catuhàkàrehi -pe- pa¤cahàkàrehi -pe- chahàkàrehi -pe-
sattahàkàrehi yo te vihàre vasã, so bhikkhu ‘pañhamaü jhànaü samàpajjã
samàpajjati, samàpanno, so bhikkhu pañhamassa jhànassa làbhã, vasã, tena
bhikkhunà pañhamaü jhànaü sacchikata’nti sampajànamusà bhaõantassa
pañivijànantassa àpatti thullaccayassa, na pañivijànantassa àpatti,
dukkañassa, pubbevassa hoti “musà bhaõissa”nti, bhaõattassa hoti “musà
bhaõàmã”ti, bhaõitassa hoti “musà mayà bhaõita”nti, vinidhàya diññhiü,
vinidhàya khantiü, vinidhàya ruciü, vinidhàya bhàvaü.

3. Tãhàkàrehi ‘yo te vihàre vasã so bhikkhu dutiyaü jhànaü - tatiyaü
jhànaü - catutthaü jhànaü - su¤¤ataü vimokkhaü - animittaü vimokkhaü -
appaõihitaü vimokkhaü - su¤¤ataü samàdhiü - animittaü samàdhiü -
appaõihitaü samàdhiü - su¤¤ataü samàpattiü - animittaü samàpattiü -
appaõihitaü samàpattiü - tisso vijjà - cattàro satipaññhàne - cattàro
sammappadhàne - cattàro iddhipàde - pa¤ca indiyàni - pa¤ca balàni -
satta bojjhaïge - ariyaü aññhaïgikaü maggaü -sotàpattiphalaü -
sakadàgàmiphalaü - anàgàmiphalaü - arahattaü - samàpajji - samàpajjati -
samàpanno - so bhikkhu arahattassa làbhã - vasã - tena bhikkhunà
arahattaü sacachikata’nti sampajànamusà bhaõantassa pañivijànantassa
àpatti thullaccayassa, na pañivijànantassa àpatti dukkañassa.

4. Tãhàkàrehi ‘tassa bhikkhuno ràgo catto -doso catto - moho catto
vanto mutto pahãno pañinissaññho ukkheñito samukkheñito’ti sampajànamusà
bhaõantassa pañivijànantassa àpatti thullaccayassa, na pañivijànantassa
àpatti dukkañassa.

5. Tãhàkàrehi -pe- sattahàkàrehi tassa bhikkhuno ràgà cittaü
vinãvaraõaü - dosà cittaü vinãvaraõaü - mohà cittaü vinãvaraõaü’nti
sampajànamusà bhaõantassa pañivijànantassa àpatti thullaccayassa, na
pañivijànantassa àpatti dukkañassa, pubbevassa hoti “musà bhaõissa”nti,
bhaõantassa hoti, “musà bhaõàmã”ti, bhaõitassa hoti, “musà mayà
bhaõita”nti, vinidhàya diññhiü, vinidhàya khantiü, vinidhàya ruciü,
vinidhàya bhàvaü.

6. Tãhàkàrehi -pe- sattahàkàrehi ‘yo te vihàre vasã, so bhikkhu
su¤¤àgàre pañhamaü jhànaü - dutiyaü dhànaü- tatiyaü jhànaü - catutthaü
jhànaü samàpajjã - samàpajjati - samàpanno -pe-so bhikkhu su¤¤àgàre
catutthassa jhànassa làbhã, vasã, tena bhikkhunà su¤¤àgàre catutthaü
jhànaü sacchikata’nti sampajànamusà bhaõantassa pañivijànantassa àpatti
thullaccayassa, na pañivijànantassa àpatti dukkañassa, pubbevassa hoti
“musà bhaõissa”nti bhaõantassa hoti “musà bhaõàmã”ti. Bhaõitassa hoti
“musà mayà bhaõita”nti, vinidhàya diññhiü, vinidhàya khantiü, vinidhàya
ruciü, vinidhàya bhàvaü.

[BJT Page 234] [\x 234/]

7. Tãhàkàrehi -pe- sattahàkàrehi ‘yo te vihàraü paribhu¤ji, yo te
cãvaraü paribhu¤ji, yo te piõóapàtaü paribhu¤ji, yo te senàsanaü
paribhu¤ji, yo te gilànapaccayabhesajjaparikkhàraü paribhu¤ji, so
bhikkhu su¤¤àgàre catutthaü jhànaü samàpajji - samàpajjati - samàpanno,
so bhikkhu su¤¤àgàre catutthassa jhànassa làbhã, vasã. Tena bhikkhunà
su¤¤àgàre catutthaü jhànaü sacchikata’nti sampajànamusà bhaõantassa
pañivijànantassa àpatti thullaccayassa. Na pañivijànantassa àpatti
dukkañassa. -Pe

8. Tãhàkàrehi -pe- sattahàkàrehi ‘yena te vihàro paribhutto, yena te
cãvaraü paribhutto, yena te piõóapàto paribhutto, yena te senàsanaü
paribhuttaü, yena te gilànapaccayabhesajjaparikkhàro paribhutto, so
bhikkhu su¤¤àgàre catutthaü jhànaü samàpajji - samàpajjati - samàpanno,
so bhikkhu su¤¤àgàre catutthassa jhànassa làbhã, vasã. Tena bhikkhunà
su¤¤àgàre catutthaü jhànaü sacchikatanti sampajànamusà bhaõantassa
pañivijànantassa àpatti thullaccayassa. Na pañivijànantassa àpatti
dukkañassa. -Pe

9. Tihàkàrehi -pe- sattahàkàrehi ‘yaü tvaü àgamma vihàraü adàsi,
cãvaraü adàsi, piõóapàtaü adàsi, senàsanaü adàsi,
gilànapaccayabhesajjaparikkhàraü adàsi, so bhikkhu su¤¤àgàre catutthaü
jhànaü samàpajji- samàpajjati - samàpanno, so bhikkhu su¤¤àgàre
catutthassa jhànassa làbhã, vasã. Tena bhikkhunà su¤¤àgàre catutthaü
jhànaü sacchikata’nti sampajànamusà bhaõantassa pañivijànantassa àpatti
thullaccayassa. Na pañivijànantassa [PTS Page 100] [\q 100/] àpatti
dukkañassa. Pubbevassa hoti “musà bhaõissa”nti, bhaõantassa hoti “musà
bhaõàmã”ti, bhaõitassa hoti musà mayà bhaõita”nita vinidhàya diññhiü.
Vinidhàya khantiü, vinidhàya ruciü, vinidhàya bhàvaü.

Peyyàlapaõõarasakaü niññhitaü.

Paccayapañisaüyuttavàrakathà niññhità.

Uttarimanussadhammacakkapeyyàlaü niññhitaü.

Anàpatti adhimànena, anullapanàdhippàyassa, ummattakassa, khittacittassa, vedanaññassa, àdikammikassàti.

[BJT Page 236] [\x 236/]

Vinãtavatthu

Uddànagàthà.

Adhimànena-1. ‘Ra¤¤amhi piõóopajjhàriyàpatho,

Sa¤¤ojanà raho dhammà vihàre paccupaññhito.

Na dukkaraü viriyamathopi maccuno yassàvuso vippañisàri sammà,

Viriyena yogena àràdhanàya atha vedanàya apare duve.

Bràhmaõe pa¤cavatthåni a¤¤abyàkaraõà tayo,

Agàràvaraõà kàmà rati vàpi ca pakkamo.

Aññhipesi ubho gàvo ghàtakà piõóo sàkuõiko nicchavorabbhi

Asi ca såkari satti màgavi usu ca kàraõiko såci sàrathã.

Yo ca sibbãyati såcako hi so aõóahàrã ahu gàmakåñako,

Kåpe nimuggo hi so pàradàriko guthakhàdi ahu duññhabràhmaõo.

Nicchavitthi aticàrinã ahu maïgulitthi ahu ikkhaõitthikà,

Okilinã sapattaïgàrokiri sãsacchinno ahu coraghàtako.

Bhikkhu bhikkhuõã sikkhamànà sàmaõero atha sàmaõerikà,

Kassapassa vinayassa pabbajuü pàpakammamakariüsu tàvade.

Tapodà ràjagahe yuddhaü nàgànogàhanena ca,

Sobhito arahaü bhikkhu pa¤ca kappasataü sareti.

1. Tena kho pana samayena a¤¤ataro bhikkhu adhimànena a¤¤aü vyàkàsi.
Tassa kukkuccaü ahosi: ‘bhagavatà sikkhàpadaü pa¤¤attaü, kacci nu kho
ahaü pàràjikaü àpattiü àpanno’ti. Atha kho so bhikkhu bhagavato
etamatthaü àrocesi -pe-anàpatti bhikkhu adhimànenàti. (1)

2. Tena kho pana samayena a¤¤ataro bhikkhu paõidhàya [PTS Page 101]
[\q 101/] ara¤¤e viharati “evaü maü jano sambhàvessatã”ti. Taü jano
sambhàvesi. Tassa kukkuccaü ahosi. Bhagavato etamatthaü àrocesi -pe-
anàpatti bhikkhu pàràjikassa. Na ca bhikkhave paõidhàya ara¤¤e
vatthabbaü, yo vaseyya, àpatti dukkañassàti. (2)

1. Adhimàne. Machasaü

[BJT Page 238] [\x 238/]

3. Tena kho pana samayena a¤¤ataro bhikkhu paõidhàya piõóàya carati.
“Evaü maü jano sambhàvessatã”ti. Taü jano sambhàvesi. Tassa kukkuccaü
ahosi. Bhagavato etamatthaü àrocesi -pe- anàpatti bhikkhu pàràjikassa.
Na ca bhikkhave paõidhàya piõóàya caritabbaü. Yo careyya àpatti
dukkañassàti. (3)

4. Tena kho pana samayena a¤¤ataro bhikkhu a¤¤ataraü bhikkhuü
etadavoca: “ye àvuso ambhàkaü upajjhàyassa saddhivihàrikà sabbeva
arahanto”ti. Tassa kukkuccaü ahosi. Bhagavato etamatthaü àrocesi. -Pe-
ki¤citto vaü bhikkhåti. Ullapanàdhippàyo ahaü bhagavàti. Anàpatti
bhikkhu pàràjikassa, àpatti thullaccayassàti. (5)

5. Tena kho pana samayena a¤¤ataro bhikkhu a¤¤ataraü bhikkhuü
etadavoca: “ye àvuso amhàkaü upajjhàyassa antevàsikà sabbeva mahiddhikà
mahànubhàvà”ti. Tassa kukkuccaü ahosi. Bhagavato etamatthaü àrocesi -pe-
ki¤citto tvaü bhikkhåti. Ullapanàdhippàyo ahaü bhagavàti. Anàpatti
bhikkhu pàràjikassa; àpatti thullaccayassàti. (5)

6. Tena kho pana samayena a¤¤ataro bhikkhu paõidhàya caïkamati -
paõidhàya tiññhati - paõidhàya nisãdati - paõidhàya seyyaü kappeti “evaü
maü jano sambhàvessatã”ti. Taü jano sambhàvesi. Tassa kukkuccaü ahosi.
Bhagavato etamatthaü àrocesi -pe-anàpatti bhikkhu pàràjikassa. Na ca
bhikkhave paõidhàya -peseyyà kappetabbà. Yo kappeyya, àpatti
dukkañassàti. (6-9)

7. Tena kho pana samayena a¤¤ataro bhikkhu a¤¤atarassa bhikkhuno
uttarimanussadhammaü ullapati. Sopi evamàha: “mayhampi àvuso sa¤¤ojanà
pahãnà”ti. Tassa kukkuccaü ahosi. Bhagavato etamatthaü àrocesi. -Pe-
àpattiü tvaü bhikkhu àpanno pàràjikanti. (10)

8. Tena kho pana samayena a¤¤ataro bhikkhu rahogato
uttarimanussadhammaü ullapati. Paracittavidå bhikkhu taü bhikkhuü
apasàdesi: “mà àvuso evaråpaü abhaõi. Nattheso tuyha”nti. Tassa
kukkuccaü ahosi. Bhagavato etamatthaü àrocesi -pe- anàpatti bhikkhu
pàràjikassa; àpatti dukkañassàti. (11)

9. Tena kho pana samayena [PTS Page 102] [\q 102/] a¤¤ataro bhikkhu
rahogato uttarimanussadhammaü ullapati. Devatà naü bhikkhuü apasàdesi:
“mà bhante evaråpaü abhaõi. Nattheso tuyha”nti. Tassa kukkuccaü ahosi
-pe- anàpatti bhikkhu pàràjikassa; àpatti dukkañassàti. (12)

10. Tena kho pana samayena a¤¤ataro bhikkhu a¤¤ataraü upàsakaü
etadavoca: yo àvuso tuyhaü vihàre vasati, so bhikkhu arahà’ti. So ca
tassa vihàre vasati. Tassa kukkuccaü ahosi -pe- ki¤citto tvaü bhikkhåti?
“Ullapanàdhippàyo ahaü bhagavà”ti. Anàpatti bhikkhu pàràjikassa; àpatti
thullaccayassàti. (13)

[BJT Page 240] [\x 240/]

11. Tena kho pana samayena a¤¤ataro bhikkhu a¤¤ataraü upàsakaü
etadavoca: “yaü tvaü àvuso upaññhesi
cãvarapiõóapàtasenàsanagilànapaccaya-1. Bhesajjaparikkhàrena, so bhikkhu
arahà’ti. So ca taü upaññheti cãvarapiõóapàtasenàsanagilànapaccaya-1.
Bhesajjaparikkhàrena. Tassa kukkuccaü ahosi -pe- ki¤citto tvaü
bhikkhå?Ti. “Ullapanàdhippàyo ahaü bhagavà”ti. Anàpatti bhikkhu
pàràjikassa; àpatti thullaccayassàti. (14)

12. Tena kho pana samayena a¤¤ataro bhikkhu gilàno hoti. Taü bhikkhå
etadavocuü: “atthàyasmato uttarimanussadhammo”ti. “Na àvuso dukkaraü
a¤¤aü byàkàtu”nti tassa kukkuccaü ahosi. Ye kho te bhagavato sàvakà te
evaü vadeyyuü: “aha¤camhi na bhagavato sàvako kacci nu kho ahaü
pàràjikaü àpattiü àpanno”ti. Bhagavato etamatthaü àrocesi -peki¤citto
tvaü bhikkhåti? “Anullapanàdhippàyo ahaü bhagavà”ti. Anàpatti bhikkhu
anullapanàdhippàyassàti. (15)

13. Tena kho pana samayena a¤¤ataro bhikkhu gilàno hoti. Taü bhikkhå
etadavocuü: “atthàyasmato uttarimanussadhammo”ti. “âràdhanãyo kho àvuso
dhammo àraddhaviriyenà”ti. Tassa kukkuccaü ahosi. Bhagavato etamatthaü
àrocesi. -Pe-anàpatti bhikkhu anullapanàdhippàyassàti. (16)

14. Tena kho pana samayena a¤¤ataro bhikkhu gilàno hoti. Taü bhikkhå
etadavocuü: “mà kho àvuso bhàyã”ti. “Nàhaü àvuso maccuno bhàyàmã”ti.
Tassa kukkuccaü ahosi -pe-anàpatti bhikkhu anullapanàdhippàyassàti. (17)

15. Tena kho pana [PTS Page 103] [\q 103/] samayena a¤¤ataro bhikkhu
gilàno hoti. Taü bhikkhå etadavocuü: “mà kho àvuso bhàyã”ti. “Yo
nånàvuso vippañisàri assa, so bhàyeyyà”ti. Tassa kukkuccaü ahosi
-pe-anàpatti bhikkhu anullapanàdhippàyassàti. (18)

16. Tena kho pana samayena a¤¤ataro bhikkhu gilàno hoti. Taü bhikkhå
etadavocuü: “atthàyasmato uttarimanussadhammo”ti. “âràdhanãyo kho àvuso
dhammo sammàpayuttenà”ti. Tassa kukkuccaü ahosi. Bhagavato etamatthaü
àrocesi -pe-anàpatti bhikkhu anullapanàdhippàyassàti. (19)

17. Tena kho pana samayena a¤¤ataro bhikkhu gilàno hoti. Taü bhikkhu
etadavocuü: “atthàyasmato uttarimanussadhammo”ti. “âràdhanãyo kho àvuso
dhammo àraddhaviriyenà”ti. Tassa kukkuccaü ahosi. Bhagavato etamatthaü
àrocesi -pe-anàpatti bhikkhu anullapanàdhippàyassàti. (20)

1. Gilànappaccaya, machasaü.

[BJT Page 242] [\x 242/]

18. Tena kho pana samayena a¤¤ataro bhikkhu gilàno hoti. Taü bhikkhu
etadavocuü: “atthàyasmato uttarimanussadhammo”ti. “âràdhanãyo kho àvuso
dhammo yuttayogenà”ti. Tassa kukkuccaü ahosi. -Pe-anàpatti bhikkhu
anullapanàdhippàyassàti. (21)

19. Tena kho pana samayena a¤¤ataro bhikkhu gilàno hoti. Taü bhikkhu
etadavocuü: “kaccàvuso khamanãyaü, kacci yàpanãya”nti. “Nàvuso sakkà
yena và tena và adhivàsetu”nti. Tassa kukkuccaü ahosi. -Pe- anàpatti
bhikkhu anullapanàdhippàyassàti. (22)

20. Tena kho pana samayena a¤¤ataro bhikkhu gilàno hoti. Taü bhikkhå
etadavocuü: “kaccàvuso khamanãyaü kacci yàpanãya”nti. “Nàvuso sakkà
puthujjanena adhivàsetu”nti. Tassa kukkuccaü ahosi. -Pe- ki¤citto tvaü
bhikkhåti? “Ullapanàdhippàyo ahaü bhagavà”ti. Anàpatti bhikkhu
pàràjikassa; àpatti thullaccayassàti.

21. Tena kho pana samayena a¤¤ataro bràhmaõo bhikkhå nimantetvà
etadavoca: “àyantu bhonto arahanto”ti. Tesaü kukkuccaü ahosi,
“maya¤camha anarahanto-1. Aya¤ca bràhmaõo amhe arahantavàdena
samudàcarati. Kathannukho amhehi pañipajjitabba”nti. Bhagavato
etamatthaü àrocesuü. -Pe- anàpatti bhikkhave pasàdabha¤¤eti. (24)

22. Tena kho pana samayena a¤¤ataro bràhmaõo bhikkhå nimantetvà
etadavoca: “nisãdantu bhonto arahanto”ti. -Pe-”bhu¤jantu bhonto
arahanto”ti. -Pe-”tappantu-2. Bhonto arahanto”ti. -Pe- gacchantu bhonto
arahanto”ti. Tesaü kukkuccaü ahosi: maya¤camha anarahanto. Aya¤ca
bràhmaõo amhe arahantavàdena samudàcaranti. Kathannukho amhehi
pañipajjitabbanti. Bhagavato etamatthaü àrocesuü. -Pe- anàpatti
bhikkhave pasàdabha¤¤eti. (25-28)

23. Tena kho pana samayena a¤¤ataro bhikkhu a¤¤atarassa bhikkhuno
uttarimanussadhammaü ullapati. Sopi evamàha: “mayhampi àvuso àsavà
pahãnà”ti. Tassa kukkuccaü ahosi. -Pe-àpattiü tvaü bhikkhu àpanno
pàràjikanti. (29)

24. Tena [PTS Page 104] [\q 104/] kho pana samayena a¤¤ataro bhikkhå
a¤¤atarassa bhikkhuno uttarimanussadhammaü ullapati. Sopi evamàha:
“mayhampi àvuso ete dhammà saüvijjantã”ti. Tassa kukkuccaü ahosi. -Pe-
àpattiü tvaü bhikkhu àpanno pàràjikanti. (30)

25. Tena kho pana samayena a¤¤ataro bhikkhå a¤¤atarassa bhikkhuno
uttarimanussadhammaü ullapati. Sopi evamàha: “ahampàvuso tesu dhammesu
sandissàmã”ti. Tassa kukkuccaü ahosi. -Pe- àpattiü tvaü bhikkhu àpanno
pàràjikanti. (31)

1. Na arahanto. Sãmu. 2. Tappentu. Bahusu.

[BJT Page 244] [\x 244/]

26. Tena kho pana samayena a¤¤ataraü bhikkhuü ¤àtakà etadavocuü: “ehi
bhante, agàraü ajjhàvasàti. ” “Abhabbo kho àvuso màdiso agàraü
ajjhàvasitu”nti. Tassa kukkuccaü ahosi. -Pe-anàpatti bhikkhu
anullapanàdhippàyassàti. (32)

27. Tena kho pana samayena a¤¤ataraü bhikkhuü ¤àtakà etadavocuü: “ehi
bhante, kàme paribhu¤jà”ti “àvañà me àvuso kàmà”ti. Tassa kukkuccaü
ahosi. -Pe- anàpatti bhikkhu anullapanàdhippàyassàti. (33)

28. Tena kho pana samayena a¤¤ataraü bhikkhuü ¤àtakà etadavocuü:
“abhiramasi bhante”ti. “Abhirato ahaü àvuso paramàya abhiratiyà”ti.
Tassa kukkuccaü ahosi. ‘Ye kho te bhagavato sàvakà te evaü vadeyyuü:
aha¤camhi na bhagavato sàvako, kacci nu kho ahaü pàràjikaü àpattiü
àpanno”ti. Bhagavato etamatthaü àrocesi. “Ki¤citto tvaü bhikkhå?”Ti.
“Anullapanàdhippàyo ahaü bhagavà”ti. Anàpatti bhikkhu
anullapanàdhippàyassàti. (34)

29. Tena kho pana samayena sambahulà bhikkhå katikaü katvà
a¤¤atarasmiü àvàse vassaü upagacchiüsu: “yo imamhà àvàsà pañhamaü
pakkamissati, taü mayaü arahàti jànissamà”ti. A¤¤ataro bhikkhu maü
arahàti jànantuti tamhà àvàsà pañhamaü pakkami. Tassa kukkuccaü ahosi.
-Pe- àpattiü tvaü bhikkhu àpanno pàràjikanti. (35)

30. Tena samayena buddho bhagavà ràjagahe viharati veëuvane
kalandakanivàpe. Tena kho pana samayena àyasmà ca lakkhaõo àyasmà ca
mahàmoggallàno gijjhakåñe pabbate viharanti. Atha kho àyasmà
mahàmoggallàno pubbaõhasamayaü nivàsetvà pattacãvaramàdàya yenàyasmà
lakkhaõo tenupasaïkami, upasaïkamitvà àyasmantaü lakkhaõaü etadavoca:
“àyàmàvuso lakkhaõa, ràjagahaü piõóàya pavisissàmà”ti. “Evamàvuso”ti kho
àyasmà lakkhaõo àyasmato mahàmoggallànassa paccassosi.

31. Atha kho àyasmà mahàmoggallàno gijjhakåñà [PTS Page 105] [\q
105/] pabbatà orohanto a¤¤atarasmiü padese sitaü pàtvakàsi. Atha kho
àyasmà lakkhaõo àyasmantaü mahàmoggallànaü etadavoca: “ko nu kho àvuso
moggallàna, hetu ko paccayo sãtassa pàtukammàyà”ti. “Akàlo kho àvuso
lakkhaõa, etassa pa¤hassa, -1. Bhagavato maü santike etaü pa¤haü
pucchà”ti.

1. Pa¤hassa byàkaraõàya syà.

[BJT Page 246] [\x 246/]

32. Atha kho àyasmà ca lakkhaõo àyasmà ca mahàmoggallàno ràjagahe
piõóàya caritvà pacchàbhattaü piõóapàtañikkantà yena bhagavà
tenupasaïkamiüsu. Upasaïkamitvà bhagavantaü abhivàdetvà ekamantaü
nisãdiüsu. Ekamantaü nisinno kho àyasmà lakkhaõo àyasmantaü
mahàmoggallànaü etadavoca: “idhàyasmà mahàmoggallàno gijjhakåñà pabbatà
orohanto a¤¤atarasmiü padese sãtaü pàtvakàsi. Ko nu kho àvuso
moggallàna, hetu ko paccayo sãtassa pàtukammàyà”ti. Idàhaü-1. âvuso
gijjhakåñà pabbatà orohanto addasaü aññhikasaïkhalikaü vehàsaü
gacchantiü. Tamenaü gijjhàpi kàkàpi kulalàpi anupatitvà anupatitvà
phàsulantarikàhi vitudanti-2. Sà sudaü aññassaraü karoti. Tassa mayhaü
àvuso etadahosi: “acchariyaü vata bho abbhutaü vata bho, evaråpopi nàma
satto bhavissati. Evaråpopi nàma yakkho bhavissati, evaråpopi nàma
attabhàvapañilàbho bhavissatã”ti. Bhikkhå ujjhàyanti, khãyanti,
vipàcenti: “uttarimanussadhammaü àyasmà mahàmoggallàno ullapatã”ti.

33. Atha kho bhagavà bhikkhå àmantesi: cakkhubhåtà vata bhikkhave
sàvakà viharanti, ¤àõabhåtà vata bhikkhave sàvakà viharanti, yatra hi
nàma sàvako evaråpaü ¤assati và, dakkhati và, sakkhiü và karissati.
Pubbeva me so bhikkhave satto diññho ahosi. Apivàhaü na vyàkàsiü,
aha¤cetaü vyàkareyyaü, pare ca me na saddaheyyuü. Ye me na saddaheyyuü,
tesaü taü assa dãgharattaü ahitàya dukkhàya. Eso bhikkhave satto
imasmiüyeva ràjagahe goghàtako ahosi. So tassa kammassa vipàkena bahåni
vassàni bahåni vassasatàni bahåni vassasahassàni bahåni
vassasatasahassàni niraye paccitvà tasseva kammassa vipàkàvasesena
evaråpaü attabhàvapañilàbhaü pañisaüvedeti. Saccaü bhikkhave moggallàno
àha. Anàpatti bhikkhave moggallànassàti. (36)

34. Idàhaü, àvuso gijjhakåñà pabbatà orohanto addasaü maüsapesiü
vehàsaü gacchantiü, tamenaü gijjhàpi kàkàpi kulalàpi anupatitvà
anupatitvà vitacchenti viràjenti-3. Sà sudaü aññassaraü [PTS Page 106]
[\q 106/] karoti -pe- eso bhikkhave satto imasmiüyeva ràjagahe ghogàtako
ahosi. (37)

35. Idàhaü àvuso gijjhakåñà pabbatà orohanto addasaü maüsapiõóaü
vehàsaü gacchantaü, tamenaü gijjhàpi kàkàpi kulalàpi anupativà anupativà
vitacchenti viràjenti. So sudaü aññassaraü karoti -pe- eso bhikkhave
satto imasmiüyeva ràjagahe sàkuõiko ahosi. (38)

36. Idàhaü, àvuso gijjhakåñà pabbatà orohanto addasaü nicchaviü
purisaü vehàsaü gacchantaü, tamenaü gijjhàpi kàkàpi kulalàpi anupatitvà
anupatitvà vitacchenti viràjenti-4. So sudaü aññassaraü karoti -pe- eso
bhikkhave satto imasmiüyeva ràjagahe orabbhiko ahosi. (39)

1. Idhàhaü. Sãmu. (Sabbatthàpi) 2. Vitudenti vitacchenti viràjenti.
Syà. 3. Vibhajjenti 4. Vibhajjenti. Machasaü. Upari ca evaü.

[BJT Page 248] [\x 248/]

37. Idàhaü, àvuso gijjhakåñà pabbatà orohanto addasaü asilomaü
purisaü vehàsaü gacchantaü. Tassa te asã uppattitvà uppatitvà tasseva
kàye nipatanti. So sudaü aññassaraü karoti -pe- eso bhikkhave satto
imasmiüyeva ràjagahe såkariko ahosi (40)

38. Idàhaü, àvuso gijjhakåñà pabbatà orohanto addasaü sattilomaü
purisaü vehàsaü gacchantaü. Tassa tà sattiyo uppatitvà uppattitvà
tasseva kàye nipatanti. So sudaü aññassaraü karoti -pe- eso bhikkhave
satto imasmiü yeva ràjagahe màgaviko ahosi (41)

39. Idàhaü, àvuso gijjhakåñà pabbatà orohanto addasaü usulomaü
purisaü vehàsaü gacchantaü. Tassa te uså uppattitvà uppatitvà tasseva
kàye nipatanti. So sudaü aññassaraü karoti -pe- eso bhikkhave satto
imasmiüyeva ràjagahe kàraõiko ahosi (42)

40. Idàhaü, àvuso gijjhakåñà pabbatà orohanto addasaü såcilomaü
purisaü vehàsaü gacchantaü. Tassa tà såciyo uppattitvà uppatitvà tasseva
kàye nipatanti. So sudaü aññassaraü karoti -pe- eso bhikkhave satto
imasmiüyeva ràjagahe sàrathiko ahosi (43)

41. Idàhaü, àvuso gijjhakåñà pabbatà orohanto addasaü såcilomaü
purisaü vehàsaü gacchantaü. Tassa tà såciyo sãse pavisitvà mukhato
nikkhamanti, mukhe pavisitvà urato nikkhamanti, ure pavisitvà udarato
nikkhamanti, udare pavisitvà urahi nikkhamanti, åråsu pavisitvà jaïghàhi
nikkhamanti, jaïghàsu pavisitvà pàdehi nikkhamanti. So sudaü aññassaraü
karoti -pe- eso bhikkhave satto imasmiüyeva ràjagahe såcako ahosi (44)

42. Idàhaü àvuso gijjhakåñà pabbatà orohanto addasaü kumbhaõóaü
purisaü vehàsaü gacchantaü. So gakacchantopi teva aõóe khandhe àropetvà
gacchati, nisãdantopi tesveva aõóesu nisãdati. Tamenaü gijjhàpi kàkàpi
kulalàpi anupatitvà anupatitvà vitacchenti viràjenti-1. So sudaü
aññassaraü karoti -pe-eso bhikkhave satto imasmiüyeva ràjagahe
gàmakåñako ahosi. (45)

43. Idàhaü àvuso gijjhakåñà pabbatà erohanto addasaü purisaü
guthakåpe sasãsakaü nimuggaü -pe- eso bhikkhave satto imasmiüyeva
ràjagahe pàradàriko ahosi, (46)

44. Idàhaü àvuso gijjhakåñà pabbatà orohanto [PTS Page 107] [\q 107/]
addasaü purisaü guthakåpe sasãsakaü nimuggaü ubhohi hatthehi bhuthaü
khàdantaü -pe- eso bhikkhave satto imasmiüyeva ràjagahe duññhabràhmaõo
ahosi. So kassapassa sammàsambuddhassa pàvacane bhikkhusaïghaü bhattena
nimantetvà doõiyo-2. Guthassa påràpetvà kàlaü àrocàpetvà etadavoca:
ato-3. Bhonto yàvadatthaü bhu¤jantu ceva harantu cà”ti. (47)

1. Vitudenti vibhajjenti viràjenti. Syà.

2. Doõiyà (itipi sãmu. )

3. Ito. Syà. Ato. (Itipi syà)

[BJT Page 250] [\x 250/]

45. Idàhaü àvuso gijjhakåñà pabbatà orohanto addasaü nicchaviü itthiü
vehàsaü gacchantiü. Tamenaü gijjhàpi kàkàpi kulalàpi anupatitvà
anupatitvà vitacchenti viràjenti. Sà sudaü aññassaraü karoti -pe- esà
bhikkhave itthi imasmiüyeva ràjagahe aticàrinã ahosi. (48)

46. Idàhaü àvuso gijjhakåñà pabbatà orohanto addasaü itthiü
duggandhaü maïguliü vehàsaü gacchantiü. Tamenaü gijjhàpi kàkàpi kulalàpi
anupatitvà anupatitvà vitacchenti viràjenti. Sà sudaü aññassaraü karoti
-pe- esà bhikkhave itthi imasmiüyeva ràjagahe ikkhaõikà ahosi. (49)

47. Idàhaü àvuso gijjhakåñà pabbatà orohanto addasaü itthiü uppakkaü
okiliniü okiriniü vehàsaü gacchantiü. Sà sudaü aññassaraü karoti -pe-
esà bhikkhave itthi kàliïgassa ra¤¤o aggamahesi ahosi. Sà issàpakatà
sapattiü aïgàrakañàhena okiri. (50)

48. Idàhaü àvuso gijjhakåñà pabbatà orohanto addasaü asãsakaü
kavandhaü vehàsaü gacchantaü. Tassa ure akkhinã ceva honti mukha¤ca.
Tamenaü gijjhàpi kàkàpi kulalàpi anupatitvà anupatitvà vitacchenti
viràjenti. So sudaü aññassaraü karoti -pe- eso bhikkhave satto
imasmiüyeva ràjagahe hàriko nàma voraghàtako ahosi. (51)

49. Idàhaü àvuso gijjhakåñà pabbatà orohanto addasaü bhikkhuü vehàsaü
gacchantaü. Tassa saïghàñipi àdittà sampajjalità sajotibhåtà, pattopi
àditto sampajjalito sajotibhuto, kàyabandhanampi àdittaü sampajjalitaü
sajotibhåtaü, kàyopi àditto sampajjalito sajotibhuto. So sudaü
aññassaraü karoti -pe-eso bhikkhave kassapassa sammàsambuddhassa
pàvacane pàpabhikkhu ahosi. (52)

50. Idàhaü àvuso gijjhakåñà pabbatà orohanto addasaü bhikkhuõiü -pe-
addasaü sikkhamànaü -pe- addasaü sàmaõeraü -pe-addasaü sàmaõeriü vehàsaü
gacchantiü. Tassà saïgàñipi àdittà sampajjalità sajotibhåtà, pattopi
àditto sampajjalito sajotibhuto, kàyakhandhanampi àdittaü sampajjalitaü
sajotibhåtaü, kàyopi àditto sampajjalito, sajotibhuto. Sà sudaü
aññassaraü karoti. Tassa mayhaü àvuso etadahosi. “Acchariyaü vata bho,
abbhutaü vata bho, evaråpopi nàma satto bhavissati, evaråpopi nàma
yakkho bhavissati, evaråpopi nàma attabhàvapañilàbho bhavissatã”ti.
Bhikkhå ujjhàyanti khãyanti vipàcenti: uttarimanussadhammaü àyasmà
mahàmoggallàno ullapatãti.

[BJT Page 252] [\x 252/]

Atha kho bhagavà bhikkhå àmantesi. Cakkhubhåtà vata bhikkhave sàvakà
viharanti, ¤àõabhåtà [PTS Page 108] [\q 108/] vata bhikkhave sàvakà
viharanti, yatra hi nàma sàvako evaråpaü ¤assati và dakkhati và sakkhãü
và karissati. Pubbeva me sà bhikkhave sàmaõerã diññhà ahosi, apicàhaü na
byàkàsiü. Aha¤cetaü byàkareyyaü, pare ca me na saddaheyyuü, ye me na
saddaheyyuü, tesaü taü assa dãgharattaü ahitàya dukkhàya. Esà bhikkhave
sàmaõerã kassapassa sammàsambuddhassa pàvacane pàpasàmaõerã ahosi. Sà
tassa kammassa vipàkena bahåni vassàni bahåni vassasatàni bahåni
vassasahassàni bahåni vassasatasahassàni niraye paccitvà tasseva
kammassa vipàkàvasesena evaråpaü attabhàvapañilàbhaü pañisaüvedeti.
Saccaü bhikkhave moggallàno àha. Anàpatti bhikkhave moggallànassàti.
(53-56)

51. Atha kho àyasmà mahàmoggallàno bhikkhå àmantesi. Yatàyaü àvuso
tapodà sandati, so daho acchodako sãtodako sàtodako setako suppatittho
ramaõãyo pahåtamacchakacchapo cakkamattàni ca padumàni pupphantã, ti.
Bhikkhå ujhàyanti khãyanti vipàcenti, kathaü hi nàma àyasmà
mahàmoggallàno evaü vakkhati. “Yatàyaü àvuso tapodà sandati, so daho
acchodako sãtodako sàtodako setako supatittho ramaõãyo
pahåtamacchakacchapo, cakkamattàni ca padumàni pupphantã”ti. “Atha ca
panàyaü tapodà kuthità-1. Sandati. Uttarimanussadhammaü àyasmà
mahàmoggallàno ullapatã”ti. Bhagavato etamatthaü àrocesuü: “yatàyaü
bhikkhave tapodà sandati, so daho acchodako sãtodako sàtodako setako
supatittho ramaõãyo pahåtamacchakacchapo, cakkamattàni ca padumàni
pupphanti, apicàyaü bhikkhave tapodà dvinnaü mahànirayànaü antarikàya
àgacchati, tenàyaü tapodà kuthità sandati. Saccaü bhikkhave moggallàno
àha. Anàpatti bhikkhave moggallànassà”ti. (57)

52. Tena kho pana samayena ràjà màgadho seniyo bimbisàro licchavãhi
saddhiü saïgàmento pabhaggo hoti. -2. Atha ràjà pacchà senaü
saükaóóhitvà licchavayo paràjesi, saïgàme ca nandã carati “ra¤¤à
licchavã pabhaggà”ti. Atha kho àyasmà mahàmoggallàno bhikkhå àmantesi.
“Ràjà àvuso licchavãhi pabhaggo”ti. Bhikkhå ujjhàyanti khãyanti
vipàcenti: “kathaü hi nàma àyasmà mahàmoggallàno evaü vakkhati”. “Ràjà
àvuso licchavãhi pabhaggo”ti. Saïgàme ca nandã carati ra¤¤à licchavã
pabhaggà”ti. Uttarã- manussadhammaü àyasmà mahàmoggallàno ullapatãti.
Bhagavato etamatthaü àrocesuü. Pañhamaü bhikkhave ràjà licchavãhi
pabhaggo. [PTS Page 109] [\q 109/] atha ràjà pacchà senaü saïkaóóhitvà
licchavayo paràjesi. Saccaü bhikkhave moggallàno àha. Anàpatti bhikkhave
moggallànassàti. (58)

1. Kuññhità. Syà.

2. Ahosi. Machasaü.

3. Nandiü. Machasaü

[BJT Page 254] [\x 254/]

54. Atha kho àyasmà mahàmoggallàno bhikkhå àmantesi. Idàhaü àvuso
sappinikàya nadiyà tãre àne¤jaü samàdhiü samàpanno nàgànaü ogayha
uttarantànaü ko¤caü karontànaü saddaü assosinti. Bhikkhå ujjhàyànti
khãyanti vipàcenti: “kathaü hi nàma àyasmà mahàmoggallàno àne¤jaü
samàdhiü samàpanno saddaü sossati. Uttarimanussadhammaü àyasmà
mahàmoggallàno ullapatã”ti. Bhagavato etamatthaü àrocesuü. “Attheso
bhikkhave samàdhi, so ca kho aparisuddho. Saccaü bhikkhave moggallàno
àha. Anàpatti bhikkhave moggallànassà”ti. (59)

55. Atha kho àyasmà sobhito bhikkhå àmantesi: “ahaü àvuso
pa¤cakappasatàni anussaràmã”ti. Bhikkhå ujjhàyanti khãyanti vipàcenti:
“kathaü hi nàma àyasmà sobhito evaü vakkhati: ahaü àvuso
pa¤cakappasatàni anussaràmã”ti. “Uttarimanussadhammaü àyasmà sobhito
ullapatã”ti. Bhagavato etamatthaü àrocesuü: “atthesà bhikkhave
sobhitassa, sà ca kho ekàyeva jàti. Saccaü bhikkhave sobhito àha.
Anàpatti bhikkhave sobhitassàti. (60)

Catutthapàràjikaü samattaü.

Uddiññhà kho àyasmanto cattàro pàràjikà dhammà, yesaü bhikkhu
a¤¤ataraü và a¤¤ataraü và àpajjitvà na labhati bhikkhuhi saddhiü
saüvàsaü, yathà pure tathà pacchà pàràjiko hoti asaüvàso. Tatthàyasmante
pucchàmi kaccãttha parisuddhà? Dutiyampi pucchàmi kaccittha parisuddhà?
Tatiyampi pucchàmi kaccittha parisuddhà? Parisuddhetthàyasmanto, tasmà
tuõhi. Evametaü dhàrayàmitã.

Pàràjikaü niññhitaü

Tassuddànaü:
Methunàdinnadàna¤ca manussaviggahuttari,
Pàràjikàni cattàri chejjavatthu asaüsayàti.

Pàràjikakaõóo [PTS Page 110] [\q 110/] niññhito.

34 W;a;rs ukqiaiOuzu mdrdcsld
YsCIdmoh

3
tl,ays jkdys Nd.Hj;a nqÈrcdKka jykafia jsYd,d kqjr uy jkfhys l2gd.dr
Yd,dfjys jdih lrk fial’tl,ays jkdys fndfyda oel mqreÈ Nla;su;a NsCIqyq
j.a.2uqod .x bjqfryq jia jeiQy’tl,ays jkdys jeoErg ÈrANsCIhla fjz’ *4(
cSj;a fjzfoda fkd fkdfjzfodahs iel we;af;a iSgzgq l1ufhka cSj;a jSu
jsh’fnd,a jQ weg we;s wiajekak jsh’ msZvq isZ.dhdfuka cSj;ajkakg fkdyels
jsh’*5( blans;s ta NsCIqkag “oeka jeoErg ÈrANsCIhls” *fuys *4(( wms
lskuz Wmdhlska iu.sj i;2gska jsjdo fkd lruska iqjfia jia jiuqo wdydrfhka
la,dka; fkdfjuqoehs” fuz is; jsh’

4
we;uz flfkla “weje;aks ” tfia kuz wms .sySkaf.a lu!dka;j,g .2reyreluz
fouq’ fufiajQ l,ays Tjqka wmg oSug is;kakdyqh’fufia wms iu.s jqjdyq”
i;2gq jqjdyq” jdo fkd lrkakdyq” myiqfjka jia jikafkuq’msKavmd;fhka
fjfyig m;a fkd fjuq”hs lSjdyqh’ we;uz flfkla “weje;aks ” .syshkag
lu!dka; jsOsjsOdk lsrSfuka jevla ke;’tfia kuz wms .sySkaf.a mKsjsv
f.khuq’*4( fufia we;s l,ays Tjzyq wmg osh hq;2 fldg is;kakdy’ iu.sj”
i;2gq is;a we;sj” jdo fkd lruska iqjfia jia jikafkuq’wdydrfhka mSvd fkd
jkafkuqhs”" *5( lSjdyqh’ we;fula fufia lSjdyqh’ ” wje;akss” jevla ke;’
.sySkaf.aa lu!dka; ku kshu lsrSfuka

[\q 116 /]

.sySkaf.a
mKsjqv f.khdfuka lskuz m1fhdackhlao$ wms oeka .syshkag wm wmf.a W;a;rs
ukqIH Ou!fha .2K lshuq’wij,a uyK f;u m1:uOHdk ,dNSh” wij,a uyK f;u
oajs;ShOHdk ,dNSh” wij,a NsCIqj ;D;ShOHdk ,dNSh” wij,a NsCIq f;u i;rfjks
OHdk ,dNSh” wij,a NsCIq f;u fidajdkah” wij,a NsCIq f;u ilDod.duSh”wij,a
NsCIq f;u wkd.duSh” wij,a NsCIq f;u ry;ah” wij,a NsCIq f;u ;1sjsoHd
okafkah” wij,a NsCIq f;u Igz wNs{dm1dma;hhs” lshdhs *fuys *4(( ”
weje;aks” wm flfrka hfula .sySkag Tjfkdjqqkaf.a W;a;rs ukqIH Ou!hdf.a
.2K lshdo” thu fY1IaGhhs” blans;s ta NsCIQyq .sySkag W;a;rs ukqIH
Ou!hdf.a .2K lSjdyqh’

5
blans;s ta ukqIHfhda ‘ taldka;fhka wmg ,dNfhl” taldkalfhka wmg fydË
,enSfuls’ huznÌ jq wmg funÌ NsCIqyq jig meusKshdyqo” huzfia fudjqyq
is,aj;ah” hym;a iajNdj we;af;da o tfyhsks'’Tjzyq huz wyrla NsCIqkag
fo;ao” Tjzyq tnÌ wyr ;2uQ fkdl;a’*4( ujqmshkag fkd fo;a”wUqorejkag fkd
fo;a” odi jevlre mqreIhkag fkd fo;a”us;1 wud;Hhkag fkd fo;a” kE iyf,a
kEhkag fkd fo;s”*5( huz wyrla NsCIqkag fo;a o tnÌ lEhq;2 foa “ri jsËsh
hq;2 foa” nSug .; hq;2 foa ri fkdjsËs;s” fkd fnd;s” * fuys *4 ( (

6
blans;s ta NsCIqyq jK!j;aa jqjdyq *4( hym;a bJo1shhka we;a;dyq” meyeÈk
uqyqfka mdg we;a;dyq” meyeÈk isjs jK!h we;a;dyq jQy’ *5( jia jeiQ
NsCIqka Nd.Hj;2ka jykafia oelSug t

[\q 117 /]
osYdjkays jia jeiQ NsCIqyq lDIjqjdyq fj;a’ rECIjqjdyq” ÈrAjrAK jqjdyq” mZvqjka YrSr we;a;dyq kyr u;2jQ wjhj we;a;dyq jqy’

7
j.a.2uqod ;Srfha isgs NsCIqyq jK!j;a jqjdyq *fuys 6 *4(( wd.ka;2l
NsCIqka iuZ. i;2gqjSuh hk fuh Nd.Hj;a nqÈjreka jsiska mqreÈ lrk ,oS’
blans;s Nd.Hj;2kajykafia j.a.2uqod ;srSh NsCIqkaf.ka ” uyfKks” lsfulao$
m1sho” hemSu flfiao” lsfulao$ *4( iu.s jqjdyq” i;2gq jqjdyq” jsjdo fkd
lrkakdyq” iqjfia jia jsiqjyqo” wdydrfhka la,dka; fkd jqjdyqoehs ”
weiQfial’ *5( “Nd.Hj;2ka jykai” iemh” hemSu myiqh” iajduSks” wms iu.s
jqjdyq” i;2gqjqjdyq” jdo fkd lrkakdyq” iqjfia jia jsiQfjuq’ wdydrfhka
la,dka fkd jqfjuqhs ” lSjdyqh’

8
oek oek;a ;:d.;jre jspdr;a” oek oek;a ;:d.;jre fkd jspdr;”a l,a oek
jspdr;a” l,a oek fkd jspdr;a” ;:d.;jrfhda jevla ke;sj fkd jspdr;a’ jevla
ke;s fofhys ;:d.;jrhka jykafiaf.a je

9
blans;s Nd.Hj;2ka jykafia j.a.2uqod;srSh NsCIqkag ” uyfKks” f;ms flfia
*fuys 7 *4(( blans;s ta NsCIqyq Nd.H j;2kajykafiag fuz ldrKh
ie,l
[\q 118 /]
lmk le;af;ka nv m,d.ekSu hym;’nv
ksid Tjqfkdjqkaf.a W;a;rs ukqiai Ou!hdf.a .2Kh jK!kd fkd lrkafkah’Bg
fya;2 ljfrAo $ ysia mqreIfhks” tfia lf

0
” uyfKkss” uy fydre mia fofkla f,dalfhys we;a;dy’ jsoHudk fj;a’ lskuz
miafofklao h;a” uyfKks” fuz f,dalfhys we;uz fidfrl2g funÌ is;la fjz’ ”
ljod kuz uu ishhlska fyda oyilska fyda msrsjrk ,Èfha *usksiqkag( ysxid
lrkafka” urjkafka” lmkafka”lmjkafka” msikafka msijkafka”.uz kshuz.uz
rdcOdkSkays wejsoskafkuzo ” lshdhs’ fyf;u uE; ld,hl ishhlska fyda
oyilska fyda msrsjrk ,Èfha ysxid lrkafka urjkafka lmkafka”lmjkafka”
msikafka msijkafka”.uz kshuz.uz rdcOdkSkays wejsoS’tmrsoafokau fuz
Ydikfhys we;uz mdm NsCIqjlg fuz woyi fjz’ljod kuz uu ishhlska fyda
oyilska fyda msrsjrk ,Èj .uz kshuz.uz rdcOdkSkays .sys mejsoaoka jsiska
i;aldr lrk ,oafoa .re lrk ,oafoa i,lk ,oafoa mqok ,oafoa pdrsldfjys
yeisr isjqre msZvq fikiqka .s,kami fnfy;a msrslr ,nkafkkuzo lshdhs’fyf;u
uE; ld,hl ishhlska fyda oyilska fyda msrsjrk ,Èfha .sys mejsoaoka
jsiska i;aldr lrk ,Èfha .uz kshuz.uz rdcdOdksj, isjqre” msZZvq” fikiqka”
.s,kami” fnfy;a” msrslr” ,nkafklaj yeisfrhs’”uyfKks” fuz m

[\q119- /]

-
” uyfKks” kej;o fuz f,dalfhys we;uz mjsgq NsCIqjla ;:d.;hka jykafia
jsiska foaYkd lrk ,o Ou! jskh bf.k ;uka wjfndaO lr.;a nj wZ.jhs’ uyfKks”
fuz fofjks uy fidrd f,dalfhys we;a;dy’ jsoHudk fj;a”

3=
” uyfKks” kej;o fuz f,dalfhys we;uz mjsgq NsCIqjla msrsisÈ
n1yauphH!dfjys yeisfrk msrsisÈ n1yapdrsfhl2g fndrejg fpdaokd lrhso”
uyfKks fuz ;2kafjks uyfidrd f,dalfhys we;a;dy’jsoHudk fj;a’ “

33
” uyfKks” kej; o fuz f,dalfhys we;uz mjsgq NsCIqjla ix>hdf.a huz ta
.re nvq fj;a o “.re msrslr fj;ao” tkuz wdrduh ” wdrdu bvu ” jsydrh jsydr
bvu ” weË” mqgqj .2osrsh” fugzgh” f,day ie

34
” uyfKks” hfula ke;a;djQ” fkd jq ukqIH Ou!hg Wiia foh ;ud ;2< we;hs
Wiia fldg l:d lrhso” udrhka iys; n1yauhka iys; fojshka iys; f,daalfhys
Y1uK n1dyauKhka iys; m1cdfjys fuz f,dl2u f,dl2 fidrdh’ Bg fya;2 ljfrAo$
uyfKks” f;dm jsiska fidr is;ska rgjeishdf.a wdydr wkqNj lrk,oS’”

35
“hfula ;ud ;2< wkamrsoafolska we;a;djQ iajNdjhla wka mrsoafolska
Wiia fldg m1ldY flfrAo” jxpd fldg fidrluska wkqNj lrk Tyqf.a ta yeisrSu
jeoaodf.a lmgslu fuks’ ly froslvla fn,af,a nËsk ,o wixjr jq ,dul iajNdj
we;s fndfyda jQ ldidjlKaG kuz ta mjsfgda mjsgq lu!hkaf.ka krlfhys
Wmos;a’

[\q 120 /]

36
” ixjr ke;a;djQ ÈYaYS, f;fuz rgjeishdf.a huz wdydrhla wkqNj lrhso” r;a
jQ .sks is,la jeks f,dfyda .2,shla wkqNj lrk ,oafoa hym;ehs”jod

37″uyfKks fufiao jkdys fuz YsCIdmoh foaYkdlrjz’
*3( huzlsis NsCIqjla ;ud
;2< we;hs fkdokafka laf,aYm1ydKfhys oCIjQ msrsisÈ {dk we;s * OHdkdoS (
W;2re usksiaouz ;ud flfrys we;hs yZ.jd ‘ fuu ldrKfhka ud flfrys we;hs
oksus’ fuz ldrKfhka olsushs’ usksil2g lshdo ta lS ld,fhka wkH ld,fhlays
jspdrkq ,nkafka fyda fkd ,nkafka” lS ld,fhysu mdrdcsldjg m;a jQfha
jsY2oaOsh leu;af;a ” weje;aks” W;2re usksiaouz ud flfrys we;hs fkd
okafkuz fkd olafkuz fufia we;hs lSus’ ysia jQ fndre lSushs fufia AA lshdo fuz uyKo mdrdcsldjg m;ajqfha is,aj;2ka yd tlajSu ke;sfjz *4(”
Nd.Hj;2ka jykafia jsiska NsCIqkag fufiao fuz YsCIdmoh mKjk,oS’

38
tl,ays jkdys fndfyda NsCIqyq *4( fkd olakd ,oafoys olakd ,oafoah hk
yeZ.Suz we;a;dyq” fkd meusfKk ,oafoys meusKsfhah hk yeZ.Suz we;a;dyq ”
wjfndaO fkd lrk ,oafoys wjfndaO flf

[\q 121 /]
we;sjsh’*6( ‘Nd.Hj;2ka jykafia
jsiska YsCIdmo mKjk ,oS’ wmso fkd olakd ,oafoys oelafluq hk yeZ.Suz
we;af;uq” fkd meusfKk ,oafoys meusfKk ,oafouq hk yeZ.Suz we;af;uq ”
wjfndaO fkd lrk ,oafoys wjfndaO flf

39
wdhqIau;a wdkkao ia:jsrka hykafia Nd.Hj;2ka jykafiag fuz ldrKh
ie,lAA ( fuz ,l2K we;s ;ekg ” wOsudkfhka yer”hkak we;sj fhdokak’ (

moNdcksh yd Y2oaOslh

3
hufla jkdys hkq + NsCIq hkq + * fuys 3 mdrdcslfhys moNdcksh fldgfia 3+0
fhdokak’ ( ” fkdokafka” hkq ke;s fkdjQ+ fkdfmfkk fuz l2Y, Ou!
we;af;ahhs l2Y, Ou!h ;uka flfrys we;s nj fkd olakd fkd okakd hkqhs’

4
” ukqIH Ou!hg jvd Wiia Ou!” hkq OHdkh” wrAyFjh” isf;a tlZ.lu”iujeoSu”
rEmdrEm f,dfld;a;r {dkh” ud.!h jevSu” M,h oelSu” flf

5 ” kqjK” hkq+ ;1sjsoHdh’ oelSu hkq+ huz kqjKla fjzo th oY!khhs’ huz oelSula fjzo th [dKhhs’

” lshkafkah ” hkq+ ia;1shl2g fyda mqreIfhl2g fyda .sysfhl2g fyda mejsoafol2g fyda oekquz fohs’

[\q 122 /]

6
” fufia oksus” fufia olsushs”hkq fuz Ou! uu oksus” fuz Ou! uu olsus” ug
fuz Ou!fhda we;” ud flfrys fuz Ou!fhda fmfk;a”fuz Ou!hka flfrys uuo
fmkS isgskafkus’

7 ” Bg uE; ld,hl” hkq + huz fufyd;l ,nd.;af;a fjzo ta fudfyd;” ta CIKh” ta iaj,am ld,h blaujq l,ays hkqhs’

8
” jsuikq ,nk l,ays” hkq+huz jia;2jla m1;s{dlrk ,oafoa fjzo” ta
jia;2fjys ,d jspdrk l,ays f;dm jsiska l2ula ,nk ,oafoa o” l2ulehs lshd
f;dm jsiska n,k ,oafoao”ljod f;dm jsiska ,nk ,oafoao” fldysoS f;dm
jsiska wjfndO lrk ,oafoaao” f;dm jsiska fuz ljr kuz laf,aYhka ke;s lrk
,oo” Tn lskuz Ou!hka ,enqfjlaoehs jspdrhs hkdF:!hs’

9 ” fkd jspdrkq ,nkafka “hkq+ lsisfjl2 jsiska fkd lshkq ,nkafka hkqhs’

0
” meuskqfka ” hkq+ mjsgq n,d fmfrd;a;2 we;af;a leue;a; iajNdj fldg
we;af;a ke;s fkdjQ ukqIH Ou!hkag jvd W;2uz Ou!h lshjd mdrdcsld weje;g
meuskqfka fjz’

-
” msrsisÈlu n,dfmdrd;a;2jkafka ” hkq+.sys fyda jkq leue;af;a “Wmdilfhl2
fyda jkq leue;af;a” wdrdufha kshqla; flfkl2 fyda jkq leue;af;a”
idufKarfhl2 fyda jkq leue;af;a ” hkqhs’

3=
“weje;aks” fufia fkdokafka oksushs lSfjus”fkdolafka olsushs lSfjus” hkq
‘uu fuz Ou! fkdoksus” ug fuz Ou! ke;” ud flfrys fuz Ou!fhda fkd
fmfk;a”uu fuz Ou!hka flfrys fkdfmfkkafkus’ hkqhs’

33
” ysia fndre lSfjus” hkq+’ ud jsiska lshk,oafoa ysia fohls”ud jsiska
lshk,oafoa uqidjls” udjsiska lshk,oafoa fkdjQ fohls” ud jsiska fkd okakd
nejska lshk,oS’ hkqhs’

[\q123 /]
“wOsl udkakfhka f;drj” hkq+wOsudkh w;ayer hkqhs’

34
” fuzo ” hkq+ fmr lS foh f.k lshkq ,efnz’”mdrdcsld jQfha fjz” hkq+huz
fia kuz ;,a .ila uqÈkska isËsk ,oafoa kej; ,sh,Eug kqiqÈiqo” tfiau uyK
f;u mjsgq woyia we;af;a” leue;a; iajNdj fldg we;af;a” ke;s fkdjq ukqIH
Ou!hg jvd W;2uz Ou!h lshd Y1uKfhla fkdfjz’ YdlH mq;1fhla fkdfjz’ tfyhska
mdrdcsld jQfhahhs lshkq ,efnz’

35
” iyjdihg fkd .e,fma” hkq+ixjdih kuz tlg l1shd lsrSu” tlg fm< lSu”
iudkj yslafuk nj” fuz ixjdih kuz fjz’th Tyq iuZ. ke;” tfyhska iyjdihg
fkd .e,fmahhs lshkq ,efnz’* fuys 4 fPoh(

36 ” OHdkh ” hkq+m

”
ry;a nj” hkq+rd.” oafjzI” fudyhkaf.ka ysia nejska ysia nj n,d usoSu”
rd.doS ksus;s fkdf.k usoSu”rd.” fodai” fuday” m1d:!kd fkdf.k usoSu
hkqhs’
” iujeoSu” kuz+ rd.doSh Y2kH jYfhka n,d iujeoSu” ksus;s fkdf.k iujeoSu” m1d:!kd fkdf.k iujeoSu hkqhs’

“[dK” hkq+ jsoHd k2k hkqhs’

37
” ud.!h jevSu” hkq+ i;smgGdk i;rh”iuHla m1Odk i;rh”iDoaOs mdo i;rh”
bJÊsh i;rh” n, i;rh” fndcACOXz. i;rh” wdhH! wIagdx.sl ud.!h hkqhs’
“M, m1;HCI lsrSu” hkq+ fidjdka M,h m1;HCIlsrSu” ilDod.duS M,h m1;HCIlsrSu” wkd.duS M,h m1;HCIlsrSu” ry;a M,h m1;HCIlsrSu hkqhs’

38
” flf
[\q 124 /]

39
“ysia f.hs * jsfjzlfhys( we,Su” kuz m

*3(
” ;2ka wdldrhlska m1:uOHdkhg iujeÈfkus” hkq oek oek fndre lshkakdg
mdrdcsld weje; fjz’ uq,skau ta mqoa.,hdg fndre lshkafkus hk fuz is;
fjz’lshkakdg fndre lshushs fuz is; fjz’ lsjyqg ud jsiska fndre
lshk,oafoahhs is; fjz’

*4(
” l1u i;rlska m

*5(
” l1u milska m1:uOHdkhg iujeÈfkushss” hkq oek oek fndre lshkakdyg
mdrdcsld weje; fjz’ uq,skau ta mqoa.,hdg fndre lshkafkus hk fuz is; fjz’
lshkakdg fndre lshushs fuz is; fjz’ lsjyqg ud jsiska oDIagsh yd bjiSu
jerosfia ;nd fndrejla lshk,oS hhs fuz is; fjz’

*6(
” l1u ihlska m1:uOHdkhg iujeÈfkuhss” hkq oek oek fndre lshkakdg
mdrdcsld weje; fjz’ uq,skau ta mqoa.,hdg fndre lshkafkus hk fuz is; fjz’
lshkakdg fndre lshushs hk fuz is; fjz’ oDIagsh” bjiSu leue;a; jerosfia
;nd lSjyqg ud jsiska fndrejla lshk,oS hhs is; fjz’

*
7 ( ” l1u i;lska *4( m1:uOHdkhg iujeÈfkushss”hkq oek oek fndre lshkakdg
*5( mdrdcsld weje; fjz’ uq,skau ta mqoa.,hdg fndre lshkafkus hk fuz is;
fjz’ lshkakdyg fndre lshushs fuz is; fjz’*6( bjiSu” oDIagsh” leue;a;”
iajNdjh jerosfia ;nd lSjyqg ud jsiska fndrejla lshk,oS hhs is; fjz’*7(

[\q125 /]

30
l1u ;2klska m1:uOHdkh ,enqfha fjushs * fuys 39 *7( 4″ 5 fhdokak ( l1u
i;rlska m1:uOHdkh ,enqfha fjushs * fuys 39 *7( 4″ 5 yd oDIagsh jerosfia
;nd ( hkako fhdokak’ l1u milska m1:uOHdkh ,enqfha fjushs * fuys 39 *7(
4″ 5 yd oDIagsh jerosfia ;nd” leu;a; jerosfia ;nd hkq fhdokak ( l1u
ihlska m1:uOHdkh ,enqfha fjushs * fuys 39 *7( 4 yd oDIagsh jerosfia ;nd ”
leu;a; jerosfia ;nd”repsh jerosfia ;nd hkq fhdokak ( l1u i;lska
m1:uOHdkh ,enqfha fjushs oek oek fndre lshkakyqg * fuys 39 *7( fPofha
*5( yd *6( fhdokak( l1u ;2klska m1:uOHdkh jiZ. flf

3-
l1u ;2klska * rd. oafjzI fudhkaf.ka ysia jQ nejska Y2kH;d jsfudCIh *4(
iujeÈfka fjus” iujosus” iujosk, oShhs” oek oek fndre lshkakyqg mdrdcsld
weje;a fjz’*5( * rd. oafjzI fuday ksus;s ke;s nejska( wksus;a; jsfudCIhg
* rd. oafjzIfudy m1dF:!kd ke;s nejska ( wmamKsys; jsfudCIhg iujeÈfkus”
iujosus” iujosk,oS’ wmamKsys; jsfudCIh ,enqfjus’jiZ. flf

[\q 126 /]
ud jsiska wmamKsys; jsfudCIh
m1;HCI lrk ,oafoahhs oek oek fndre lshkakdg mdrdcsld weje;a fjz’*6( fmru
Tyqg fndre lshkafkushs woyi we;sfjhs’lshkakyqg lshushs woyi fjhs’
lSjyqg lshk ,oafoahhs woyi fjhs’

4=
l1u ;2klska Y2kH;d iudOshg * fuys 3= *4(( iujeÈfka fjus” iujosus”
iujosk ,oS hhs oek oek fndre lshkakyqg mdrdcsld weje;a fjz’wksus;a;
iudOsh” wmamKsys; iudOshg iujeÈfkus” iujosus” iujosk,oS’ wmamKsys;
iudOsh ,enqfjus” jiZ. flf

43
l1u ;2klska Y2kH;d iudm;a;shg * fuys 3- *4(( iujeÈfka fjus” iujosus”
iujosk ,oS hhs oek oek fndre lshkakyqg mdrdcsld weje;a fjz’wksus;a;
iudm;a;sh” wmamKsys; iudm;a;shg iujeÈfkus” iujosus” iujosk,oS’ wmamKsys;
iudm;a;sh ,enqfjz fjus” jiZ. flf

44
l1u ;2klska ;1sjsoHd iujeÈfkus” iujosus” iujosk,oS’ ;1sjsoHdjka ,enqfjz
fjus”jiZ. flf

45
l1u ;2klska i;r i;smgzGdkhka *fuys 3- *4(( iujeÈfkus” iujosus”
iujosk,oS hhs oek oek fndre lshkakyqg mdrdcsl weje; fjz’ i;r iuHla
m1Odhka” i;r iDoaOSmdohka iujeÈfkus” iujosus” iujosk,oS’ i;r
iDoaOsmdohka ,enqfjz fjus” jiZ. flf
[\q 127 /]

46
l1u ;2klska m[afpzJo1shhka * fuys 3- *4(( iujeÈfka fjus ” iujosus”
iujosk,oS hhs oek oek fndre lshkakdyg mdrdcsl weje; fjz’ m[ap n,hkaa
iujeÈfka fjus” iujosus” iujosk,oS’ m[ap n,hka ,enqfjz fjus” jiZ.flf

47
l1u ;2klska i;a; fndcCOXz.hka iujeÈfka fjus” iujosus” iujosk,oS’ i;a;
fndcCOXz.hka ,enqfjz fjus” jiZ. flf

48
l1u ;2klska wdhH! wIgdx.sl ud.!h iujeÈfka fjus” iujosus”
iujosk,oS’wdhH! wIagdx.sl ud.!h ,enqfjz fjus” jiZ. flf

49
l1u ;2klska fidajdka M,h *fuys 3- *4(( ilDod.duS M,h” wrAy;ajh iujeÈfka
fjus” iujosk,oS”wrAy;ajh ,enqfjz fjus’ jiZ. flf

40
l1u ;2klska udf.a rd.h Èrejsh” kslauqfkah” usÈfkah” m1ySkh” bj;ajsh”
ukdfldg bj;ajShhs oek oek fndre lshkakyqg mdrdcsl wej; fjz’ *fuys 3-*6 (

4-
l1u ;2klska udf.a oafjzIh * rd. fldgi mrsosuh ( l1u ;2klska udf.a fudyh
* rd. fldgi mrsosuh ( l1u ;2klska udf.a is; rd.fhka *4( wdjrKh fkdlrk
,oShhs oek oek fndre lshkakyqg mdrdcsl wej; fjz’

5= l1u ;2klska udf.a is; oafjzIfhka * rd.fhka mrsosuh ( l1u ;2klska udf.a is; fudyfhka * rd.fhka

[\q128 /]
mrsosuh ( fmru Tyqg fndre
lshkafkushs woyi fjhs” lshkakyqg fndre lshushs woyi fjhs”lSjyqg ud
jsiska fndre lshk ,oafoahhs woyi fjhs’

53
l1u i;rlska * fuys 40 *4(( l1u milska * fuys 40 *4(( l1u ihlska *fuys
40 *4( (l1u i;lska udf.a is; fudyfhka wdjrKh fkd lrk,oafoahhs oek oek
fndre lshkakyqg mdrdcsl wej; fjz’ *4( fmru Tyqg fndre lshkafkushs woyi
fjhs’ lshkakyqg fndre lshkafkushs woyi fjhs’ lSjyqg fndre lshk ,oafoahhs
oDIagsh jerosfia ;nd” leue;a; jerosfia ;nd” repsh jerosfia ;nd” Ndjh
jerosfia ;ndwoyi fjhs’ * 5 ( * Y2oaOslh ksus (

36 LKav pl1h’

3
” ;2ka wdldrhlska m1:uOHdkhgo” fofjks OHdkhgo iujeÈfka fjus”
iujosus”iujosk ,oS’ m1:uOHdkhdf.ao ” oajs;ShOHdkhdf.ao ,nkafkla jqfjus”
jiZ. l< flfkla jqfhus”m1:uOHdkho” oajs;ShOHkho ud jsiska m1;HCI
lrK,oShhs” oek oek fndre lshkakdyg mdrdcsl weje; fjz’

4 * 3 fPofha ” fofjks ” fjkqjg fuys ” ;2kajeks”lshd fjkia lr fhdod.; hq;2hs’ (

5 * 3 fPofha ” fofjks ” fjkqjg fuys “i;rjeks” lshd fjkialr fhdod.; hq;2hs’ (

6
;2ka wdldrhlska m1:uOHdkho rd. oafjzI fudyhkaf.ka ysia jQ
Y2kH;dOsfudCIho” m1:uOHdkho rd. oafjzI fudydoS wruqKqj,ska fjkajQ
wksus;a; jsfudCIho” m1:uOHdkho rd. oafjzI fudydoS m1dF:!kd ke;s
wmamKsys; jsfudCIho iujeÈfkus” iujosus” iujoskd ,oS’ m1:uOHdkho rd.doS
m1dF:!kd ke;s usoSuo ,enqfjla fjuss” jiZ. l< flfkla fjus” m1:uOHdkho
rd.doS m1dF:!kd ke;s usoSuo ud jsiska m1;HCI lrK ,oS hhs lshkakdyg
mdrdcsl weje; fjz’

[\q 129 /]

7 * 6 fPofha ” usoSu ” hkakg fuys ” tlZ.lu” lshd fjkia lr fhdod .; hq;2hs’(

8 * 6 fPofha ” usoSu ” hkakg fuys ” iujeoSu” lshd fjkia lr fhdod .; hq;2hs’(

9
” ;2ka wdldrhlska m1:uOHdkhgo ;1sjsoHdjkago meusKsfhus” meusfKus”
meusfKk ,oS’ m1:uOHdkho ;1sjsoHdo ,enQfjla fjus”jiZ. flf

0
;2ka wdldrhlska m1:uOHdkhgo i;r i;smgzGdkhkago” m1:uOHdkhgo i;r
iuHlamOdkhkago” m1:uOHdkhgo i;r iDoaOsmdohkago” meuqKqfkus” meusfKus”
meusfKk ,oS’m1:uOHdkho” i;r iDoaOsmdoo ,enQfjus” jiZ. flf

-
“;2ka wdldrhlska m1:uOHdkhgo m[afpzJo1shkago” m1:uOHdkhgo m[ap
n,hkago”iujeÈfkus” iujosus” iujosk ,oS’ m1:uOHdkho n, mio ,enQfha
fjus”jiZ. flf

3= * - fPofha “m[ap n, hkakg” fuys” fndcCOXz. i;” lshd fjkia lr fhdod .; hq;2hs’(

33 * - fPofha ” m[ap n, ” hkakg fuyss” wdhG! wIagdx.sl ud.!h” lshd fjkia lr fhdod .; hq;2hs’ (

34
“m1:uOHdkhgo” fidjdka M,hgo m1:uOHdkhgo” ilDod.duS M,hgom1:uOHdkhg o”
wkd.duS M,hgo m1:uOHdkhgo” ry;a M,hgo meuqKqfkus” meusfKus” meusfKk
,oS’m1:uOHdkho” wry;ajho ,enQfha fjus” jiZ. flf

[\q 130 /]

35
;2ka wdldrhlska m1:uOHdkhg iujeÈfkus” iujosus” iujosk ,oS’ m1:uOHdkh
,enQfha fjus” jiZ. flf

36 * 35 fPofha “rd.h” hkakg fuys “oafjzI” fhdod .; hq;2hs’ (

37 * 35 fPofha “rd.h” hkakg fuys “fudayh” fhdod .; hq;2hs’ (

38
“;2ka wdldrhlska m1:uOHdkhg iujeÈfka fjus” iujosus” iujosk ,oS’
m1:uOHkh ,enQfjz fjus”jiZ. flf

* LKav pl1h ksus (

37 noaO pl1h

39 * 3 fPofha “m1:u oajs;shOHdk” fjkqjg “;D;Sh p;2F:! ” lshd fjkia lr .; hq;2h’(

30 * 3 fPofha ” m1:u oajs;Sh” fjkqjg ” oajs;hS p;2F:! ” lshd fjkia lr .; hq;2h’(

3- * 5+ 38 olajd fPoj, ” m1:uOHdk” fjkqjg ” oajs;ShOHdk ” lshd fjkia lr .; hq;2hs(

* noaOplalh ksus’(

38 tl uQ,lh

* fufia tl tlla uq,a fldg pl1fha mrsjrA;kh lg hq;2hs’ (

[\q 131 /]

4=
;2ka wdldrfhka uf.a is; fudayfhka o wdjrKh fkd jqfhah’ m1:uOHdkhgo
meusKsfhus” iujosus” iujosk ,oS’ fudayfhka udf.a is; fkd weyqrefKah’
m1:uOHdkho ,enqfjus” jiZ. flf

43
;D;ShOHdkhg” p;2F:!OHdkhg” Y2kH;d jsfudCIhgo” iujeoSus” iujosus”
iujeÈfka fjus’oafjzIfhkao udf.a is; wdjrKh fkd jShhs oek oek fndre
lshkakyqg mdrdcsl weje; isÈ fjz’ * 348 msg 3- *6(( fmru Tyqg fndre
lshkafkahhs woyila fjhs”lshkakyqg fndre lshkafkushs woyila fjhs” lSjyqg
ud jsiska fndre lshk ,oafoahhs oDIagsh jerosfia ;nd” leue;a; jerosfia
;nd” repsh jerosfia ;nd” woyi jerosfia ;nd woyia fjhs’ * tluQ,lh ksus’ (

39 inzn uq,slh

*lreKq
folla uq,a fldg we;s” lreKq ;2kla uq,a fldg we;s” lreKq i;rla uq,a fldg
we;s” lreKq mila uq,a fldg we;s” lreKq ihla uq,a fldg we;s” lreKq i;la
uq,a fldg we;s” lreKq wgla uq,a fldg we;s” lreKq kjhla uq,a fldg we;s”
lreKq oihla uq,a fldg we;s fldgia o ms

44
;2ka wdldrhlska m1:u OHdkhgo” oajs;ShOHdkhgo” ;D;Sh OHdkhgo” p;2F:!
OHdkhgo” Y2kH;d jsfudCIhgo” wksus;a; jsfudCIhgo” wmamKsys; jsfudCIhgo”
Y2kH;d iudOshgo” wksus;a; iudOshgo” wmamKsys; iudOshgo” Y2kH;d
iudm;a;shgo” wksus;a; iudm;a;shgo” wmamKsys; iudm;a;shgo” ;1sjsoHdo” i;r
i;smgzGdkhkao” i;r iuHlam1Odkhkao”i;r iDoaOsmdohkao” m[afpJÊshhkao” mxp
n,hkao” ima; fndOHXz.hkao”wdhH! wIagdx.sl ud.!ho” fidajdka M,ho”
ilDod.duS M,ho”wkd.duS

[\q 132 /]
M,ho” iujeÈfkus” iujosus” iujosk
,oS’ udf.a rd.ho” oafjzIho” fudayho” yeroeuqfhah” usÈfkah” m1ySkh”
ixisÌfkah” lvdouk ,oS’ jsfIYfhka lvdouk ,oSSss’rd.fhkao udf.a is; wdjrKh
fkd lrk ,oS’ oafjzIfhkao udf.a is; wdjrKh fkd lrk ,oS’ fudayfhkao udf.a
is; wdjrKh fkd lrk ,oShhs oek oek fndre lshkakyqg mdrdcsl wej; isÈfjz’
*fuys 348 msg 3- *6((
* inznuQ,slh ksusfhah’(

* Y2oaOsl jdrl:d ksus’ (

30 m1;Hh yd iuznkaO jdrl:d

45
;2ka wdldrhlska m1:uOHdkhg iujeÈfka fjushs lshkq leue;sj fofjks OHdkhg
*4( iujeÈfka fjushs oek oek fndre lshkakyqg wZ.jkakyqg mdrdcsl wej;
isÈfjz’weZ.jSuz ke;a;yqg :q,is wej; isÈfjz’ *5( * 348 msg 3- *6( *
huzfia tlla uq,a fldg we;s lreK jsia;r jQfhao tmrsoafokau jsia;r lghq;2′
(

46
lreKq ;2klska m1:u OHdkhgo” oajs;Sh OHdkhgo”;D;Sh OHdkhgo” p;2F:!
OHdkhgo” Y2kH;d jsfudCIhgo” wksus;a; jsfudCIhgo” wmamKsys; jsfudCIhgo”
Y2kH;d iudOshgo” wksu;a; iudOshgo” wmamKsys; iudOshgo” Y2kH;d
iudm;a;shgo” wksus;a; iudm;a;shgo” wmamKsy; iudm;a;shgo” ;1sjoHdjkago”
i;r i;smgzGdkhkago” i;r iuHla m1Odkhkago” i;r iDoaOsmdohkago”
m[afpzJÊshhkago” m[ap n,hkago” ima; fndOHXz.hkago” wdhH! wIagdx.sl
ud.!hgo” fidajdka M,hgo” ilDod.duS M,hgo” wkd.dus M,hgo” wrAy;ajhgo
iujeoSus” iujosus” iujeÈfka fjus’ udf.a rd.ho” *5( neyer jQfhah’;2ka
wdldrhlska m1:u OHdkhg iujeÈfka fjushs lshkq leu;af;a” ;D;Sh OHdkhg
iujeÈfka fjushs * fuys 45 *4( iy 46 *4( oek oek fndre lshkakyqg
wZ.jkakyqg mdrdcsl wej; isÈfjz’ fkd wZ.jkakyqg :q,is weje; isÈfjz’
*fuyss348 msg 3- *6((

[\q 133 /]

47
;2ka wdldrhlska oajs;ShOHdkhg iujeÈfkushs lshkq leu;af;a ;D;ShOHdkhg
iujeÈfkushs oek oek fndre lshkakyqg wZ.jkakyqg mdrdcsl weje; isÈfjz’ fkd
wZ.jkakyqg :q,is weje; isÈfjz’*fuyss348 msg 3- *6((

48 ;2ka wdldrhlska oajs;ShOHdkhg iujeÈfkushs lshkq leu;af;a p;2F:! OHdkhg * fuys 46 *4( iy348 msg 3- *6((

49
;2ka wdldrhlska oajs;ShOHdkhg iujeÈfkushs lshkq leu;af;a m1:u OHdkhg
iujeÈfkushs oek oek fndre lshkakyqg wZ.jkakyqg mdrdcsl weje; isÈfjz’ fkd
wZ.jkakyqg :q,is weje; isÈfjz’* fuys 348 msg 3- *6((

40
;2ka wdldrhlska udf.a is; fudayfhka fjka jQfhahhs lshkq leue;af;a
m1:uOHdkhg *4( iujeÈfkahhs oek oek fndre lshkakyqg wZ.jkakyqg mdrdcsl
weje; isÈfjz’ fkd wZ.jkakyqg :q,is weje; isÈfjz’ *fuys 348 msg 3- *6((

4-
;2ka wdldrhlska udf.a is; fudayfhka fjka jQfhahhs lshkq leue;af;a
oajs;Sh OHdkhg” ;D;Sh OHkhg” p;2F:! OHdkhg *fuyss 40 *4(( oafjzIfhka
udf.a is; fjkajQfhahhs oek oek fndre lshkakyqg wZ.jkakyqg mdrdcsl weje;
isÈfjz’ fkd wZ.jkakyqg :q,is weje; isÈfjz’* fuys 348 msg 3- *6((

*
lreKq folla uq,a fldg we;s” lreKq ;2kla uq,a fldg we;s” lreKq i;rla
uq,a fldg we;ss” lreKq mila uq,a fldg we;s” lreKq ihla uq,a fldg we;s”
lreKq i;la uq,a fldg we;s” lreKq wgla uq,a fldg we;s” lreKq kjhla uq,a
fldg we;s” lreKq oihla uq,a fldg we;s”fldgiao fumrsoafokau .,md .;
hq;2hs’(

5= ;2ka wdldrhlska m1:u OHdkhgo” oajs;Sh OHdkhgo” ;D;Sh OHdkhhgo” p;2F:! OHdkhgo * fuys46 *4( iy *348 msg( 3- *6((

[\q 134 /]

53 ;2ka wdldrhlska oajs;Sh OHdkhgo” ;D;Sh OHdkhgo” p;2F:! OHdkhgo * fuys46 *4( iy 348 msg 3- *6((

54
;2ka wdldrhlska *4( hfula ta jsydrfhys jdih flf

55 i;rdldrhlska * fuys 54 *4( mia wdldrhlska ih wdldrhlska i;a wdldrhlska* fuys 54 *4( 348 msg 3- *6(

56
;2ka wdldrhlska hfula f;fuz Tnf.a jsydrfha jsiso ta NsCIqf;u oajs;Sh
OHdkhg iujeÈfkah” iujoshs” * Tyq jsiska ( iujosk ,oS’;D;Sh OHdkhg”
p;2F:! OHdkkhg * fuys 46 *4(*4( ta NsCIqjf.a rd.h m1ySKh * 46 *4( iy 348
msg 3- *6( (

57
;2ka wdldrhlska hfula Tnf.a jsydrfha jsiso ta NsCIqj Y2kHd.drfhys m1:u
OHdkhg” oajs;Sh OHdkhg” ;D;Sh OHdkhg” p;2F:! OHdkhg iujeÈfkah” iujoshs” *
Tyq jsiska ( iujosk ,oS’ta NsCIq f;u Y2kHd.drfhys i;rfjks OHdk,dNSh”
tys jYSh” ta NsCIqj jsiska Y2kHd.drfhys i;rfjks OHdkh m1;HCI lrK,oehs
oek oek fndre lshkakyqg wZ.jkakyqg :q,is weje; isÈfjz’fkd wZ.jkakyqg
Èl2,d weje; isÈfjz’ * fuys348 msg3- *6((

58
;2ka wdldrhlska hfula f;u Tnf.a jsydrh mrsfNda. flf
[ \ q 135/ ]

hfula
f;u Tnf.a fiakdikh mrsfNda. flf *m1;H yd iuznkaO jdrl:d ksus’(

3- wkdm;a;s

wOsudkfhka
lshkakdygo” fkd lSfuz woyi we;a;dygo” fkdikaiqka is;a we;a;dgo”
fjzokdfjka mSvs;hdgo” wdoslrAuslhdgo” * uq,ska lrAuh l< whg( o weje;a
ke;’ * W;a;rs ukqiaiOuzu plal fmhHd,h ksusfhah’(

4= l:djia;2

3
tl,ays jkdys tla;rd NsCIqjla ud jsiska wjfndaO lrK ,oafoah hk udkfhka
wy!Fjh m1ldY flf

[\q 136 /]

4
tl,ays jkdys tla;rd NsCIqjla fufia ckhd ug ry;a kulg fia .re lr;ajdhs
n,dfmdfrd;a;2jla we;sj le,fha jdih lrhs’ Wkajykafiag ckhd .reflf

5
tl,ays jkdys tla;rd NsCIqjla ‘fufia ug ckhd .re flr;ajdhs ‘ m1dJ:!kd
fldg’ msZvq msKsi yeisfrhs’ Tyqg ckhd .re flf

6
tl,ays jkdys tla;rd NsCIqjla ;j;a NsCIqjlg ” weje;aks” wfma WmdOHdhka
jykafiaf.a ioaOsjsydrslfhda * tlg jikafkda( huz;dla fj;ao ish,af,da
ry;ayq hhs”lSfhah’ *fuys 3 *4(( “uyK” Tn lskuz is;la we;sj lSfhyso$
Nd.Hj;2ka jykai” uu ry;ah hk woyisks” “uyK” mdrdcsld fkd fjz’ :q,is
weje;a fjz’”

7
tl,ays jkdys tla;rd NsCIqjla “fufia ckhd ug .re lrkafkahhs”
n,dfmdfrd;a;2 we;sj ilauka lrhs” n,dfmdfrd;a;2 we;sj isgshs”
n,dfmdfrd;a;2 we;sj ysËshs” n,dfmdfrd;a;2 we;sj ksohs’fufia ckhd ug
.relrkafkah lshdhs’ *3 *4(( ” uyK” mdrdcsld fkd fjz’ uyfKks” ie,ls,s
n,dfmdfrd;a;2 we;sj ihkh fkd l

8
tl,ays jkdys tla;rd NsCIqjla tla;rd uyfKl2g ukqIH Ou!hg jvd W;2uz Ou!h
lshhs’fyf;u ” weje;aks” uf.ao ixfhdack m1ySK jShhs” lshhs’ *fuys 3 *4((”
uyK” Tn mdrdcsld weje;g meusKsfhysh”

9 tl,ays jkdys tla;rd NsCIqjla ryis.; jqfha ukqIH Ou!hg jvd Wiia Ou!h * ry;a M,dosh Tyqg

[\q 137 /]

we;ehs
( lshhs’ mris;a okakd NsCIqyq ta NsCIqjg ” weje;aks” funkaola fkd lshj
fuh Tng ke;ehs” lSy’ * fuys3 *4(( ” uyK” mdrdcsld fkd fjz” Èl2,d weje;a
fjz’

0
tl,ays jkdys tla;rd NsCIqjla tla;rd Wmdilfhl2g ” weje;akss” Tn huz
flfkl2g isjqre” msKavmd;” .s,kamiska ix.1y lrhso” ta NsCIqj ry;ahhs”
lSfhah’ fyf;fuzo isjqre msKavmd; fikiqka .s,kami hk fuhska Wmia:dk
flf

-
*3( tl,ays jkdys tla;rd NsCIqjla f,v jQfha fjz’ NsCIqyq Tyqg
“wdhqIau;2ks” ukqIH Ou!hg jvd Wiia Ou!hla we;af;aoehs weiqy’*4(
“weje;aks” wy!Fjh m1ldY lrkag wmyiq fkdfjz’” *5( Tyqg ielhla my

3= * fuys - *3(( ” weje;aks” mgka.kakd ,o jShH! we;a;yq jsiska f,dfld;a;r Ou!h Wmojkakg yelshhs”lSfhah’ * fuys - *5((

33
tl,ays jkdys tla;rd NsCIqjla f,vjqfhah’ NsCIqyq Tyqg “weje;aks” nsh
fkdfjjhs” lSjdyqh’ ” weje;aks uu urKhg nsh fkdfjus” hs lSfhah’* fuys -
*5((

[\q 138 /]

34
tl,ays jkdys tla;rd NsCIqjla f,vjqfhah’ NsCIqyq Tyqg “weje;aks” nsh
fkdfjjhs” lSjdyqh’ ” weje;aks” hfula taldka;fhka miq;ejs,s jkafkao fyf;u
nsh jkafkahhs” lSfhah’*fuys - *5((

35 * fuys - *4(( ” weje;aks ” ukdj fhoSfuka Ou!h Wmojkag yelshhs” lSfhah’* fuys - *5((

36 *3= fjks fPoh(

37 * 3= fjks fPofha ‘ mgka.kaakd ,o jShH! ‘ hkakg’ Ndjkdfjys fhÈkyq jsiska’lshd fjkia lr fhdod.; hq;2hs’(

38
tl,ays jkdys tla;rd NsCIqjla f,v jqfhah’ NsCIqyq Tyqg “weje;aks”
lsfulao$ bjish yelso$ lsfulao$hemsh yelsoehs ” weiSh’ “weje;aks”iZqZM
n,hlska kuz bjikakg fkd yelehs” lSfhah’ * fuys - *5 ((

39 * fuys 38 fPoh fhosfuzoS ” iqZM n,hlska “fjkqjg ‘ mD:.ackhd jsiska’ fhdod .; hq;2hs’(

30
tl,ays jkdys tla;rd nuqfKla NsCIqkag wduka;1Kh fldg”mskaj;aks”
ry;kajykafia,d jvs;ajdhs” lSfjzh’ *4( Tjqkag ielhla my

3-
tl,ays jkdys tla;rd nuqfKla NsCIqkag wdrdOkd fldg”mskaj;a r;kajykafia,d
jevysËskd fialajd” mskaj;a r;kajykafia,d wkqNj lrk fialajd”mskaj;a
r;kajykafia,d i;2gqjk fialajd”mskaj;a r;kajykafia,d jvsk fialajdhs”
lSfjzh’ * fuys 30 *4(( fuz n1dyauK f;fuz” uyfKks” meyeoSfuka lSfuys
weje;a ke;’

[\q 139 /]

4=
tl,ays jkdys tla;rd NsCIqjla tla;rd NsCIQjlayg ukqIH Ou!hg jvd Wiia
Ou!h m1ldY lrhs’fyf;fuz o fufia lSfhah’ ” weje;aks” udf.ao wdY1jfhda
m1ySkh’ *4( Tyqg ielhla we;sjsh’ “uu ry;a fkdfjus’ry;ah lshd
lSfjuss’Nd.Hj;2ka jykafiag fuz ldrKh ie

43 * fuys 4= fPoh ” wdY1jfhda m1ySkh “fjkqjg “fuz Ou!fhda we;a;dy” lshd fjkia lr fhdod.; hq;2hs (

44 * fuys 4= fPoh ” wdY1jfhda m1ySkh “fjkqjg “ta Ou!hkays fmfkkafkus ” fhdod.; hq;2hs (

45
tl,ays jkdys tla;rd NsCIqjlg kEfhda fufia lSjdyqh’” iajduSks” tkquekj”
.sysf.hs jijhs”" lshdhs'’weje;aks” ud jekafkla .sys f.hs jikag
kqiqÈiqhhs” lSfhah’ *fuys - *5((

46
* fuys 45 fhdokak” .sys f.hs jikak” fjkqjg ” lduhka m1fhdackhg
.kak”lshdo “.sys f.hs jikag kqiqÈiqhhs’ ud jsiska ldufhda jik ,oy”hkq
fhdod.; hq;2′(

47
tl,ays jkdys kEfhda tla;rd NsCIqjlayg ” iajduSks” iiafkys wdYd we;aoehs
” weiqy’ “weje;aks” uu W;2uz we,Sfuka wef

48
tl,ays jkdys fndfyda NsCIqyq l:dfldg f.k tla;rd wdjdifhlays ” hfula fuz
wdjdifhka m

49
*3( tl,ays jkdys Nd.Hj;a nqÈrcdKka jykafia rc.ykqjr f,fykqkag n;a
jegqma Èka fjZMjkfhys jdih lrKfial’tl,ays jkdys wdhqIau;a ,CIK ia:jsr
f;fuzo” wdhqIau;a uq.,ka ia:jsr f;fuzo .scql2Zm mjzfjys jdih
lr;a’blans;s wdhqIau;a uy uq.,ka f;fuz fmrjre fjzf,ys yeË fmdrjd md;1
isjqre f.k

[\q 140 /]

wdhqIau;a
,CIK f;fuz huz ;efklayso t;ekays meusK wdhqIu;a ,CIKg ” weje;aks” ,CIK”
tkak”rc.ykqjrg msZvq msKsi huqhs” lSfhah’ “weje;aks” tfiahhs” wdhqIau;a
,CIK f;fuz wdhqIu;a uy uq.,ka f;rekag m1;sjpk Èkafkah’blans;s wdhqIau;a
uy uq.,ka f;r f;fuz .scql2ZM mjzfjka niskafka tla;rd m1foaYfhlays iskd
my< flf

40
blans;s wdhqIau;a ,CIK f;fuz wdhqIau;a uy uq.,ka f;rekag “weje;aks”
“uq.,k”isky my< lsrSug fya;2 ljfrAo ldrKd ljfrAoehs ” weiSh’ ” ”
weje;aks” ,CIK” fuz m1Yakhg fkdl,ah’ Nd.Hj;2ka jykafiaf.a iuSmfhaoS
uf.ka fuz m1Yakh wijhs “lSfhah’

4-
blans;ss wdhqIau;a ,CIKo wdhqIau;a uq.,ka f;ro rc.y kqjr msZvq msKsi
yeisr n;g miqj msKavmd;fhka je,l2kdyq Nd.Hj;2ka jykafia huz ;efk;ayso
tys meusKshdyqh’meusssK” Nd.Hj;2ka jykafia jeË tl;amfil isgshdyqh’
tl;amfil isgs wdhqIau;a ,CIK f;fuz wdhqIau;a uy uq.,ka f;rekaf.ka ”
wdhqIau;a uy uq.,ka f;fuz fuys .scql2ZM mjzfjka niskafka tla;rd m1foaYhl
iskd my< flf

5=
” weje;aks” uu .scql2ZM mjzfjka niskafka wyiska hk wegiels,a,la
Ègsus’ta wegiels,a, hCI .scq,sysKsfhdao” lmqfgdao” Wl2iafidao” ,qyqneË”
,qyqneË” b,weg w;rska jsos;a’ ta wegiels,a,o ne.Em;a yZv k.hs’*4(
weje;aks”ta ug mskaj;” taldka;fhka mqÈuh” mskaj; taldka;fhka fmr
fkdjQjls’ fujeks if;l2;a isgskafkao hk fuz is; jsh’funÌ hCIfhl2;a
isgskafkao hk fuz is; jsh’funÌ cSjs;hl2;a we;af;ao hk is; jsh’”
“wdhqIau;a uy uq.,ka f;fuz ukqIH Ou!hg jvd Wiia Ou!h lshd hhs”‘NsCIqyq
fodia lshkakg jkay’ jsfYaIfhka fodia lshkakg jkay’ fkdfhla whqrska fodia
lshkakg jkay’

[\q 141/]

53
blans;s Nd.Hj;2ka jykafia NsCIqka wduka;1Kh l

54
” uyfKks” fuz iFj f;fuzu fuz rc.y kqjru yrla urkafkla jsh’fyf;u ta
l1shdfjz jsmdlfhka fndfyda jI! .Kkla” fndfyda jI! ish .Kkla” fndfyda jI!
oyia .Kkla krlfhys meiS ta lu!hdf.au b;srs jsmdlfhka funÌ wd;auNdjhla
,enSula jsËsshs’ uyfKks” uq.,ka lSfha we;a;ls’ uyfKks uq.,kag weje;la
ke;hs” jod

55+ 50 * fuys 49+ 54 fPo fhoSfuzoS ” wegiels,a,la “fjkqjg ” uia fm;a;la “lshd fjkia lr fhdod.; hq;2hs’(

5-+66 * fPo fuka fPo yfhka yhg fjkia lsrSfuzoS”wegiels,a,la” fjkqjg fhosh hq;2 jpk my; olajkq ,efnz’( ” uia .2,shla” lshd’

67+ 7= “iu ke;s mqreIfhl2″fmr negZMjka uerefjls”‘

73+78 ” lvqjeks f,duz we;s uy;a mqreIfhl2″ ” W#rka uerefjls”

79+ 84 *33( ” nhsfk;a;2 jeks f,duz we;s mqreIfhl2 ” uqjka uerefjls”

85+ 80 ” B;, jeks f,duz we;s mqreIfhl2″ ” fmr W,aj,ska wek i;2ka uerEfjlss’”

8-
+96 ” boslgq jeks f,duz we;s lshdo Tyqf.a ta bËslgq Wvg jsisfjuska
Tyqf.a YrSrfhysu jefg;a’” ” fmr Tyq i;2kag ysxid l< rshÈfrls”

[\q 142 /]

97+
0= ” bËslgq jeks f,duz we;s lshdo Tyqf.a ta bËlgq ysig we;2,a jS lgska
msgfj;s’ lgg we;“2,a jS mmQfjka msgfj;s’ mmqjg we;2,a jS nfvka msgfj;a’
nvska we;2,a jS l,jdj,ska msgfj;a’ l,jdj,ska we;2,ajS flKavdj,ska
msgfj;a’ flKavdj,ska we;2,a jS ll2,aj,ska msgfj;a’fmr Tyq ;shqKq W,a
j,ska i;2kag mSvd l< flfkls’”

03+
08 ” l,f.vshla muK wkav fldIhla we;s mqreIfhl2 fyf;u wejsoskafkao ta
wkav fldaIh msg Wv oudf.k hhs’ ysË.kafkao ta wkav fldaIh Wv bË.kshs’ ta
.scq,sysKsfhdao lmqfgdao” Wl2iafidao” ,qyqneË ,qyqneË jglrhs’ fydgska
wkS’ ” fmr fla,duz lSfhls’”

09+ -4 ” wY@ps jf,lays ysR mgka trekq mqreIfhl2 “ *8( “fmr kvq jsiÍfjls”‘

-5+
-0 “oE;ska wY@ps lk wY@ps jf,lays ysi iys;j trekq mqreIfhl2 *6( “ÈIag
n1dyauKfhla jsh’fyf;u ldYHm nqÈrcdKka jykafiaf.a Ydikfhys ix>hdg okg
wdrdOkd fldg Tre wY@psfhka mqrjd “wfka mskaj;aks” leu;s;dla wkqNj lrjhso
f.khjhso ” lSfhah’

–+ 3=6 “iu ke;s ia;1shla ” “fmr iajdushd blaujd yeiqrekshls”‘

3=7+33= .Ë .yk jsrEm ia;1shla “fmr ksus;s hlÉfrls”‘

333+338
“mefikakdjq f;;a YrSr we;s” wZ.2re j.2rejk ia;1shl2′ ” ” uyfKks” fuz
ia;1sh l

339+344 “ysi ke;s u

345+340
“wyiska hk NsCIqjla lshd fjkia lro” Tyqf.a fomg isjqreo .sksf.kh”
oefjuskah” .sksoe,a iys;h” md;1ho” .sksf.kh” oefjuskah” .sksoe,a iys;h”

[\q 143/]

mgsho
.sksf.kh oefjuskah” .sksoe,a iys;h” YrSrho .sksf.kh” oefjuskah”
.sksoe,a iys;h” “fmr ldYHm nqÈkaf.a Ydikfhys ÈYaYS, NsCIqjla jQfhah’”

34-+356 *345+340 “NsCIqjla ” fjkqjg “NsCIqKshla”(

357+36= “Wmiuzmodjg yslafukakshla ” * 363+368″idufKarfhla”(

369+373 “idufKarshla”

374
blans;s wdhqIau;a uyuq.,ka f;reka jykafia NsCIQka weu;@fial’ *4( ”
weje;aks’ huz ;ekl isg fuz ;fmdaod kosh .,dniSo ta js, meyeos,s c,h
we;af;ah’ isys,a c,h we;af;ah’usysrs c,h we;af;ah’ msrsisÈh’ hym;a
f;dgqm,j,a we;a;dy’ is;alZMh’ fndfyda uia leiafnda we;a;dy’r: frdao
m1udK mshquz msfm;s” ‘ *5( NsCIqyq fkdi;2gq nia lshkag jkay’fodia k.kakg
jkay’ kskaod lrkag jkay’ l2ulafyhska wdhqIau;a uy uq.,ka f;fuz fufia
lshhso$ *fuyss *4(( wdhqIu;a uq.,ka f;fuz ukqIH Ou!hg jvd W;2uz Ou!h
lshhs’Nd.Hj;2ka jykafiag fuz ldrKh ie

375
tl,ays jkdys fiaksh nsuznsidr u.O rc f;u ,spzPjSka iuZ.hqoaO lrkafka
merÈfka fjz’ blans;s rcf;fuz fiakdj miqniajd ,spzPjSka merojQfhah’
hqoaOfhys rcqg ,spzPjSka merÈfKahhs rc fnr yZv k.hs’blans;s wdhqIau;a uy
uq.,ka f;fuz NsCIqkag ” weje;aks” ,spzPjSka jsiska rcq mrojk
,oafoahhs’” lSfhah’NsCIyq kskaod lr;a” fodia k.;a” fkdi;2g m1ldY lr;a’
“wdhqIau;a uy uq.,ka jsiska l2ula fyhska ,spzPjSka jsiska rcq mrojk
,oafoahhs lshhso$ hqoaOfhaoS rcq oskqfjzhhs ch fnr yZv k.hs’ wdhqIu;a uy
uq.,ka f;fuz ukqIH Ou!hg jvd Wiia Ou!h lshhs’” lshd Nd.Hj;2ka jykafiag
ie

[\q 144 /]
,oS’ blans;s rcq fiakdj miqniajd ,spzPjSka mrdch lf

376
blans;s wdhaIau;a uy uq.,ka f;fuz ” fuys uu imamsksld .ZZZZZZZZZZZ.
woaor i;rfjks OHdk iudOshg meusKsfha nei tf.dvjk we;2kaf.ao” Ynzo lrK
fldiajd

377
blans;s wdhqIau;a fidNs; f;fuz NsCIqka weu;2fial “weje;aks” uu
mkaishhlaa l,am isyslrus”" lSfhah’ ” NsCIqyq kskaod lr;a” fodia k.;a”
fkdi;2g m1ldY lr;a ‘” flfia kuz wdhqIau;a fidaNs; f;fuzz ‘ weje;aks”uu
mkaishhla lma isyslrushs fufia lshhso$ wdhqIau;a fidNs; f;fuz ukqIH
Ou!hg jvd Wiia Ou!h lshdh hhs’” Nd.Hj;2ka jykafiag fuh ie< lf *i;r jk mdrdcslh ksusfhah (

” whqIau;aks” i;r
mdrdcsld Ou!h foaYkd lrk ,oS’ huz NsCIqjla tla;rd tla;rd mdrdcsldjlg
meusK NsCIqka iuZ. iyjdihla fkd,nhso” mdrdcsld jQ miqj;a fmr .sys
ld,fhys fuka NsCIqka yd iyjdihg iqÈiq fkdfjz’ wdhqIau;2ka ta i;r
mdrdcsld fjys jspdrus’ lsfulao$ fuys msrsisÈo$ fojkqj;a jspdrus’ lsfulao
fuys msrsisÈo$ ;2kajk jr;a jspdrus’ lsfulao$ fuys msrsisÈo$’
wdhqIau;ayq msrsisÈy’ tfyhska ksYaYnzoh’ ta msrsisÈlu tfiau orus’”

*mdrdcsld ksus’(

comments (0)