LESSON 3256 Tue 28 Jan 2020
from
Dr B.R.Ambedkar thundered “Main Bharat Baudhmay karunga.” (I will make India Buddhist)
All Aboriginal Awakened Societies Thunder ” Hum Prapanch Prabuddha Bharatmay karunge.” (We will make world Prabuddha Prapanch)
THE
BUDDHA
AND
HIS DHAMMA
by Dr. B. R. Ambedkar
http://www.columbia.edu/…/00a…/ambedkar_buddha/00_intro.html
INTRODUCTION
Indications of a growth in the volume of interest in Buddhism are
noticeable in some sections of the Indian people. Along with it there is
naturally a growing demand for a clear and consistent statement of the
life and teachings of the Buddha.
Anyone who is not a Buddhist
finds it extremely difficult to present the life and teachings of the
Buddha in a manner which would make it a consistent whole. Depending on
the Nikayas, not only the presentation of a consistent story of the life
of the Buddha becomes a difficult thing and the presentation of some
parts of his teachings becomes much more so. Indeed it would not be an
exaggeration to say that of all the founders of religions in the world,
the presentation of the life and teachings of the founder of Buddhism
presents a problem which is quite puzzling if not baffling. Is it not
necessary that these problems should be solved, and the path for the
understanding of Buddhism be made clear? Is it not time that those who
are Buddhists should take up these problems, at least for general
discussion, and throw what light they can on these problems?
With
a view to raise a discussion on these problems, I propose to set them
out here. The first problem relates to the main event in the life of the
Buddha, namely, Parivraja. Why did the Buddha take Parivraja? The
traditional answer is that he took Parivraja because he saw a dead
person, a sick person and an old person. This answer is absurd on the
face of it. The Buddha took Parivraja at the age of 29. If he took
Parivraja as a result of these three sights, how is it he did not see
these three sights earlier? These are common events occurring by
hundreds, and the Buddha could not have failed to come across them
earlier. It is impossible to accept the traditional explanation that
this was the first time he saw them. The explanation is not plausible
and does not appeal to reason. But if this is not the answer to the
question, what is the real answer?
The second problem is created
by the four Aryan Truths. Do they form part of the original teachings of
the Buddha? This formula cuts at the root of Buddhism. If life is
sorrow, death is sorrow, and rebirth is sorrow, then there is an end of
everything. Neither religion nor philosophy can help a man to achieve
happiness in the world. If there is no escape from sorrow, then what can
religion do, what can Buddha do, to relieve man from such sorrow which
is ever there in birth itself? The four Aryan Truths are a great
stumbling block in the way of non-Buddhists accepting the gospel of
Buddhism. For the four Aryan Truths deny hope to man. The four Aryan
Truths make the gospel of the Buddha a gospel of pessimism. Do they form
part of the original gospel, or are they a later accretion by the
monks?
The third problem relates to the doctrines of soul, of
karma and rebirth. The Buddha denied the existence of the soul. But he
is also said to have affirmed the doctrine of karma and rebirth. At once
a question arises. If there is no soul, how can there be karma? If
there is no soul, how can there be rebirth? These are baffling
questions. In what sense did the Buddha use the words karma and rebirth?
Did he use them in a different sense than the sense in which they were
used by the Brahmins of his day? If so, in what sense? Did he use them
in the same sense in which the Brahmins used them? If so, is there not a
terrible contradiction between the denial of the soul and the
affirmation of karma and rebirth? This contradiction needs to be
resolved.
The fourth problem relates to the Bhikkhu. What was the
object of the Buddha in creating the Bhikkhu? Was the object to create a
perfect man? Or was his object to create a social servant devoting his
life to service of the people and being their friend, guide and
philosopher? This is a very real question. On it depends the future of
Buddhism. If the Bhikkhu is only a perfect man he is of no use to the
propagation of Buddhism, because though a perfect man he is a selfish
man. If, on the other hand, he is a social servant, he may prove to be
the hope of Buddhism. This question must be decided not so much in the
interest of doctrinal consistency but in the interest of the future of
Buddhism.
If I may say so, the pages of the journal of the
Mahabodhi Society make, to me at any rate, dull reading. This is not
because the material presented is not interesting and instructive. The
dullness is due to the fact that it seems to fall upon a passive set of
readers. After reading an article, one likes to know what the reader of
the journal has to say about it. But the reader never gives out his
reaction. This silence on the part of the reader is a great
discouragement to the writer. I hope my questions will excite the
readers to come and make their contribution to their solution.
PROLOGUE
“From time to time men find themselves forced to reconsider current and
inherited beliefs and ideas, to gain some harmony between present and
past experience, and to reach a position which shall satisfy the demands
of feeling and reflexion and give confidence for facing the future. If,
at the present day, religion, as a subject of critical or scientific
inquiry, of both practical and theoretical significance has attracted
increasing attention, this can be ascribed to (a) the rapid progress of
scientific knowledge and thought; (b) the deeper intellectual interest
in the subject; (c) the widespread tendencies in all parts of the world
to reform or reconstruct religion, or even to replace it by some body of
thought, more ‘rational’ and ’scientific’ or less ’superstitious’; and
(d) the effect of social, political, and international events of a sort
which, in the past, have both influenced and been influenced by
religion. Whenever the ethical or moral value of activities or
conditions is questioned, the value of religion is involved; and all
deep-stirring experiences invariably compel a reconsideration of the
most fundamental ideas, whether they are explicitly religious or not.
Ultimately there arise problems of justice, human destiny, God, and the
universe; and these in turn involve problems of the relation between
‘religious’ and other ideas, the validity of ordinary knowledge, and
practicable conceptions of ‘experience’ and ‘reality’.”
–From “Encyclopaedia of Religion and Ethics,” Vol. X, p. 669.
https://en.wikisource.org/wiki/The_Constitution_of_India_(Original_Calligraphed_and_Illuminated_Version)/Part_1
The Constitution of India (Original Calligraphed and Illuminated Version)/Part 1
Jump to navigation
Jump to search
_009.jpg)
Part I
The Union and its Territory
1. (1). India, that is Bharat, shall be a Union of States.
(2).
The States and the territories thereof shall be the States and their
territories specified in Parts A, B and C of the First Schedule.
(3). The territory of India shall comprise —
(a) the territories of the States;
(b) the territories specified in Part D of the First Schedule; and
(c) such other territories as may be acquired.
2. Parliament may by law admit into the Union, or establish, new States on such terms and conditions as it thinks fit.
3. Parliament may by law —
(a) form a
new State by separation of territory from any State or by uniting two or
more States or parts of States or by uniting any territory to a part of
any State;
(b) increase the area of any State;
(c) diminish the area of any State;
(d) alter the boundaries of any State;
(e) alter the name of any State:
Provided that
no Bill for the purpose shall be introduced in either House of
Parliament except on the recommendation of the President and unless,
where the proposal contained in the Bill affects
Name and territory of the Union.
Admission or establishment of new States.
Formation of new States and alteration of areas, boundaries or names of existing States.
_011.jpg)
the boundaries of any State or States specified in Part A or Part B
of the First Schedule or the name or names of any such State or States,
the views of the Legislature of the State or, as the case may be, of
each of the States both with respect to the proposal to introduce the
Bill and with respect to the provisions thereof have been ascertained by
the President.
4. (1) Any law referred to in article 2 or article 3 shall
contain such provisions for the amendment of the First Schedule and the
Fourth Schedule as may be necessary to give effect to the provisions of
the law and may also contain such supplemental, incidental and
consequential provisions (including provisions as to representation in
Parliament and in the Legislature or Legislatures of the State or States
affected by such law) as Parliament may deem necessary.
(2) No such law as aforesaid shall be deemed to be an amendment of this Constitution for the purposes of article 368.
Laws made under articles 2 and 3 to provide for the amendment of the
First and the Fourth Schedules and supplemental, incidental and
consequential matters.
a just born baby is kept isolated without anyone communicating with the
baby, after a few days it will speak and human natural (Prakrit)
language known as Classical Magahi Magadhi/Classical Chandaso language/Magadhi Prakrit/Classical Hela Basa (Hela Language)/Classical Pali which are the same. Buddha spoke in Magadhi. All the 7111 languages and dialects are off shoot of Classical
Magahi Magadhi. Hence all of them are Classical in nature (Prakrit) of
Human Beings, just like all other living spieces have their own natural
languages for communication. 111 languages are translated by https://translate.google.com
https://tenor.com/…/calm-meditate-meditation-lotus-clarity-…
Buddha was asked, “What have you gained by Meditation?”
He replied “Nothing!”
“However, Buddha said, let me tell you what I lost:
Anger,
Anxiety,
Depression,
Insecurity,
Fear of Old Age and Death”
https://tenor.com/…/pain-love-pain-love-the-pain-pain-love-…
Pain is a Gift
Instead of avoiding it,
Learn to embrace it.
Without pain,
there is no growth
https://tenor.com/…/let-your-mind-eclipse-the-sun-gif-95207…
Let us Do good. Purify mind -
‘The gift of Dhamma excels all other gifts – sabba danam dhamma
danam jinati’ at 668, 5A main Road, 8th Cross, HAL 3rd Stage, Bangalore-
Magadhi Karnataka State -PRABUDDHA BHARAT
LESSON 3255 Mon 27 Jan 2020
from
Dr B.R.Ambedkar thundered “Main Bharat Baudhmay karunga.” (I will make India Buddhist)
All Aboriginal Awakened Societies Thunder ” Hum Prapanch Prabuddha Bharatmay karunge.” (We will make world Prabuddha Prapanch)
THE
BUDDHA
AND
HIS DHAMMA
by Dr. B. R. Ambedkar
https://tenor.com/view/morning-gif-10344560
UNPUBLISHED PREFACE
April 6, 1956
[Text provided by Eleanor Zelliot, as prepared by Vasant
Moon]
A question is always asked to me: how I happen[ed] to take such [a]
high degree of education. Another question is being asked: why I am inclined
towards Buddhism. These questions are asked because I was born in a community
known in India as the “Untouchables.” This preface is not the place for
answering the first question. But this preface may be the place for answering
the second question.
The direct answer to this question is that I regard the Buddha’s Dhamma
to be the best. No religion can be compared to it. If a modern man who
knws science must have a religion, the only religion he can have is the
Religion of the Buddha. This conviction has grown in me after thirty-five
years of close study of all religions.
How I was led to study Buddhism is another story. It may be interesting
for the reader to know. This is how it happened.
My father was a military officer, but at the same time a very religious
person. He brought me up under a strict discipline. From my early age I
found certain contradictions in my father’s religious way of life. He was
a Kabirpanthi, though his father was Ramanandi. As such, he did not believe
in Murti Puja (Idol Worship), and yet he performed Ganapati Puja–of course
for our sake, but I did not like it. He read the books of his Panth. At
the same time, he compelled me and my elder brother to read every day before
going to bed a portion of [the] Mahabharata and Ramayana
to my sisters and other persons who assembled at my father’s house to hear
the Katha. This went on for a long number of years.
The year I passed the English Fourth Standard Examination, my community
people wanted to celebrate the occasion by holding a public meeting to
congratulate me. Compared to the state of education in other communities,
this was hardly an occasion for celebration. But it was felt by the organisers
that I was the first boy in my community to reach this stage; they thought
that I had reached a great height. They went to my father to ask for his
permission. My father flatly refused, saying that such a thing would inflate
the boy’s head; after all, he has only passed an examination and done nothing
more. Those who wanted to celebrate the event were greatly disappointed.
They, however, did not give way. They went to Dada Keluskar, a personal
friend of my father, and asked him to intervene. He agreed. After a little
argumentation, my father yielded, and the meeting was held. Dada Keluskar
presided. He was a literary person of his time. At the end of his address
he gave me as a gift a copy of his book on the life of the Buddha, which
he had written for the Baroda Sayajirao Oriental Series. I read the book
with great interest, and was greatly impressed and moved by it.
I began to ask why my father did not introduce us to the Buddhist literature.
After this, I was determined to ask my father this question. One day I
did. I asked my father why he insisted upon our reading the Mahabharata
and Ramayana, which recounted the greatness of the Brahmins and
the Kshatriyas and repeated the stories of the degradation of the Shudras
and the Untouchables. My father did not like the question. He merely said,
“You must not ask such silly questions. You are only boys; you must do
as you are told.” My father was a Roman Patriarch, and exercised most extensive
Patria Pretestas over his children. I alone could take a little liberty
with him, and that was because my mother had died in my childhood, leaving
me to the care of my auntie.
So after some time, I asked again the same question. This time my father
had evidently prepared himself for a reply. He said, “The reason why I
ask you to read the Mahabharata and Ramayana is this: we
belong to the Untouchables, and you are likely to develop an inferiority
complex, which is natural. The value of [the] Mahabharata and Ramayana
lies in removing this inferiority complex. See Drona and Karna–they were
small men, but to what heights they rose! Look at Valmiki–he was a Koli,
but he became the author of [the] Ramayana. It is for removing this
inferiority complex that I ask you to read the Mahabharata and Ramayana.”
I could see that there was some force in my father’s argument. But I
was not satisfied. I told my father that I did not like any of the figures
in [the] Mahabharata. I said, “I do not like Bhishma and Drona,
nor Krishna. Bhishma and Drona were hypocrites. They said one thing and
did quite the opposite. Krishna believed in fraud. His life is nothing
but a series of frauds. Equal dislike I have for Rama. Examine his conduct
in the Sarupnakha [=Shurpanakha] episode [and] in the Vali Sugriva
episode, and his beastly behaviour towards Sita.” My father was silent,
and made no reply. He knew that there was a revolt.
This is how I turned to the Buddha, with the help of the book given
to me by Dada Keluskar. It was not with an empty mind that I went to the
Buddha at that early age. I had a background, and in reading the Buddhist
Lore I could always compare and contrast. This is the origin of my interest
in the Buddha and His Dhamma.
The urge to write this book has a different origin. In 1951 the Editor
of the Mahabodhi Society’s Journal of Calcutta asked me to write an article
for the Vaishak Number. In that article I argued that the Buddha’s Religion
was the only religion which a society awakened by science could accept,
and without which it would perish. I also pointed out that for the modern
world Buddhism was the only religion which it must have to save itself.
That Buddhism makes [a] slow advance is due to the fact that its literature
is so vast that no one can read the whole of it. That it has no such thing
as a bible, as the Christians have, is its greatest handicap. On the publication
of this article, I received many calls, written and oral, to write such
a book. It is in response to these calls that I have undertaken the task.
To disarm all criticism I would like to make it clear that I claim no
originality for the book. It is a compilation and assembly plant. The material
has been gathered from various books. I would particularly like to mention
Ashvaghosha’s Buddhavita [=Buddhacharita], whose poetry no
one can excel. In the narrative of certain events I have even borrowed
his language.
The only originality that I can claim in [=is] the order of presentation
of the topics, in which I have tried to introduce simplicity and clarity.
There are certain matters which give headache[s] to the student of Buddhism.
I have dealt with them in the Introduction.
It remains for me to express my gratitude to those who have been helpful
to me. I am very grateful to Mr. Nanak Chand Rattua of Village Sakrulli
and Mr. Parkash Chand of Village Nangal Khurd in the district of Hoshiarpur
(Punjab) for the burden they have taken upon themselves to type out the
manuscript. They have done it several times. Shri Nanak Chand Rattu took
special pains and put in very hard labour in accomplishing this great task.
He did the whole work of typing etc. very willingly and without caring
for his health and [=or] any sort of remuneration. Both Mr. Nanak Chand
Rattu and Mr. Parkash Chand did their job as a token of their greatest
love and affection towards me. Their labours can hardly be repaid. I am
very much grateful to them.
When I took up the task of composing the book I was ill, and [I] am
still ill. During these five years there were many ups and downs in my
health. At some stages my condition had become so critical that doctors
talked of me as a dying flame. The successful rekindling of this dying
flame is due to the medical skill of my wife and Dr. Malvankar. They alone
have helped me to complete the work. I am also thankful to Mr. M. B. Chitnis,
who took [a] special interest in correcting [the] proof and to go [=in
going] through the whole book.
I may mention that this is one of the three books which will form a
set for the proper understanding of Buddhism. The other books are: (i)
Buddha
and Karl Marx; and (ii) Revolution and Counter-Revolution in Ancient
India. They are written out in parts. I hope to publish them soon.
B. R. Ambedkar
26 Alipur Road, Delhi
6-4-56
– main book index page
–
detailed book section-map — book
sources –
– Dr.
Ambedkar’s work — fwp’s
main page –
https://en.wikisource.org/wiki/The_Constitution_of_India_(Original_Calligraphed_and_Illuminated_Version)/Preamble
The Constitution of India (Original Calligraphed and Illuminated Version)/Preamble
Jump to navigation
Jump to search
_007.jpg)
JUSTICE, social, economic and political;
LIBERTY of thought, expression, belief, faith and worship;
EQUALITY of status and of opportunity;
and to promote among them all
FRATERNITY assuring the dignity of the individual and the unity and integrity of the Nation;
IN OUR CONSTITUENT ASSEMBLY this twenty-sixth day of November, 1949, do HEREBY ADOPT, ENACT AND GIVE TO OURSELVES THIS CONSTITUTION.
The Constitution of India (Original Calligraphed and Illuminated Version)/Part 5/Chapter 1
Jump to navigation
Jump to search
_047.jpg)
Part V
The Union
Chapter I.—The Executive
The President and Vice-President
52. There shall be a President of India.
53. (1) The executive power of the Union shall be vested in the
President and shall be exercised by him either directly or through
officers subordinate to him in accordance with this Constitution.
(2) Without
prejudice to the generality of the foregoing provision, the supreme
command or the Defence Forces of the Union shall be vested in the
President and the exercise thereof shall be regulated by law.
(3) Nothing in this article shall —
(a) be deemed to transfer to the President any functions
conferred by any existing law on the Government of any State or other
authority; or
(b) prevent Parliament from conferring by law functions on authorities other than the President.
54. The President shall be elected by the members of an electoral college consisting of —
(a) the elected members of both Houses of Parliament; and
(b) the elected members of the Legislative Assemblies of the States.
55. (1) As far as practicable, there shall be uniformity in the
The President of India.
Executive power of the Union.
Election of President.
Manner of election of President.
_049.jpg)
scale of representation of the different States at the election of the President.
(2) For the purpose of securing such uniformity among the States inter se
as well as parity between the States as a whole and the Union, the
number of votes which each elected member of Parliament and of the
Legislative Assembly of each State is entitled to cast at such election
shall be determined in the following manner:—
(a) every elected member of the Legislative Assembly of a
State shall have as many votes as there are multiples of one thousand in
the quotient obtained by dividing the population of the State by the
total number of the elected members of the Assembly;
(b) if, after taking the said multiples of one thousand, the
remainder is not less than five hundred, then the vote of each member
referred to in sub-clause (a) shall be further increased by one;
(c) each elected member of either House of Parliament shall
have such number of votes as may be obtained by dividing the total
number of votes assigned to the members of the Legislative Assemblies of
the States under sub-clauses (a) and (b) by the total
number of the elected members of both Houses of Parliament, fractions
exceeding one-half being counted as one and other fractions being
disregarded.
(3) The
election of the President shall be held in accordance with the system of
proportional representation by means of the single transferable vote
and the voting at such election shall be by secret ballot.
Explanation.
— In this article, the expression “population” means the population as
ascertained at the last preceding census of which the relevant figures
have been published.
56. (1) The President shall hold office for a term of five years from the date on which he enters upon his office:
Provided that —
(a) the President may, by writing under his hand addressed to the Vice-President, resign his office;
Term of office of President.
_051.jpg)
(b) the President may, for violation of the Constitution, be
removed from office by impeachment in the manner provided in article 61;
(c) the President shall, notwithstanding the expiration of his
term, continue to hold office until his successor enters upon his
office.
(2) Any resignation addressed to the Vice-President under clause (a) of the proviso to clause (1) shall forthwith be communicated by him to the Speaker of the House of the People.
57. A person who holds, or who has held, office as President shall,
subject to the other provisions of this Constitution, be eligible for
re-election to that office.
58. (1) No person shall be eligible for election as President unless he —
(a) is a citizen of India,
(b) has completed the age of thirty-five years, and
(c) is qualified for election as a member of the House of the People.
(2) A person
shall not be eligible for election as President if he holds any office
of profit under the Government of India or the Government of any State
or under any local or other authority subject to the control of any of
the said Governments.
Explanation.
— For the purposes of this article, a person shall not be deemed to
hold any office of profit by reason only that he is the President or
Vice-President of the Union or the Governor or Rajpramukh or
Uparajpramukh of any State or is a Minister either for the Union or for
any State.
59. (1) The President shall not be a member of either House of
Parliament or of a House of the Legislature of any State, and if a
member of either House of Parliament or of a House of the Legislature of
any State be elected President, he shall be deemed to have vacated his
seat in that House on the date on which he enters upon his office as
President.
(2) The President shall not hold any other office of profit.
(3) The President
shall be entitled without payment of rent to the use of his official
residences and shall be also entitled to such
Eligibility for re-election.
Qualifications for election as President.
Conditions of President’s office.
_053.jpg)
emoluments, allowances and privileges as may be determined by
Parliament by law and, until provision in that behalf is so made, such
emoluments, allowances and privileges as are specified in the Second
Schedule.
(4) The emoluments and allowances of the President shall not be diminished during his term of office.
60. Every President and every person acting as President or discharging
the functions of the President shall, before entering upon his office,
make and subscribe in the presence of the Chief Justice of India or, in
his absence, the seniormost Judge of the Supreme Court available, an
oath or affirmation in the following form, that is to say —
that I will faithfully execute the office of President (or discharge
the functions of the President) of India and will to the best of my
ability preserve, protect and defend the Constitution and the law and
that I will devote myself to the service and well-being of the people of
India.”
61. (1) When a President is to be impeached for violation of the
Constitution, the charge shall be preferred by either House of
Parliament.
(2) No such charge shall be preferred unless —
(a) the proposal to prefer such change is contained in n
resolution which has been moved after at least fourteen days’ notice in
writing signed by not less than one-fourth of the total number of
members of the House has been given of their intention to move the
resolution, and
(b) such resolution has been passed by a majority of not less than two-thirds of the total membership of the House.
(3) When a
charge has been so preferred by either House of Parliament, the other
House shall investigate the charge or cause the charge to be
investigated and the President shall have the right to appear and to be
represented at such investigation.
(4) If as a result of the investigation a resolution is passed
Oath or affirmation by the President.
Procedure for impeachment of the President.
_055.jpg)
by a majority of not less than two-thirds of the total membership of
the House by which the charge was investigated or caused to be
investigated, declaring that the charge preferred against the President
has been sustained, such resolution shall have the effect of removing
the President from his office as from the date on which the resolution
is so passed.
62. (1) An election to fill a vacancy caused by the expiration of the
term of office of President shall be completed before the expiration of
the term.
(2) An election
to fill a vacancy in the office of President occurring by reason of his
death, resignation or removal, or otherwise shall be held as soon as
possible after, and in no case later than six months from, the date of
occurrence of the vacancy; and the person elected to fill the vacancy
shall, subject to the provisions of article 56, be entitled to hold
office for the full term of five years from the date on which he enters
upon his office.
63. There shall be a Vice-President of India.
64. The Vice-President shall be ex-officio Chairman of the Council of States and shall not hold any other office of profit:
Provided that
during any period when the Vice-President acts as President or
discharges the functions of the President under article 65, he shall not
perform the duties of the office of Chairman of the Council of States
and shall not be entitled to any salary or allowance payable to the
Chairman of the Council of States under article 97.
65. (1) In the event of the occurrence of any vacancy in the office of
the President by reason of his death, resignation or removal, or
otherwise, the Vice-President shall act as President until the date on
which a new President elected in accordance with the provisions of this
Chapter to fill such vacancy enters upon his office.
(2) When the
President is unable to discharge his functions owing to absence, illness
or any other cause, the Vice-President shall discharge his functions
until the date on which the President resumes his duties.
(3) The Vice-President shall, during, and in respect of, the
Time of holding election to fill vacancy in the office of President
and the term of office of person elected to fill casual vacancy.
The Vice-President of India.
The Vice-President to be ex-officio Chairman of the Council of States.
The Vice-President to act as President or to discharge his functions
during casual vacancies in the office, or during the absence, of
President.
_057.jpg)
period while he is so acting as, or discharging the functions of,
President, have all the powers and immunities of the President and be
entitled to such emoluments, allowances and privileges as may be
determined by Parliament by law and, until provision in that behalf is
so made, such emoluments, allowances and privileges as are specified in
the Second Schedule.
66. (1) The Vice-President shall be elected by the members of both
Houses of Parliament assembled at a joint meeting in accordance with the
system of proportional representation by means of the single
transferable vote and the voting at such election shall be by secret
ballot.
(2) The
Vice-President shall not be a member of either House of Parliament or of
a House of the Legislature of any State, and if a member of either
House of Parliament or of a House of the Legislature of any State be
elected Vice-President, he shall be deemed to have vacated his seat in
that House on the date on which he enters upon his office as
Vice-President.
(3) No person shall be eligible for election as Vice-President unless he—
(a) is a citizen of India;
(b) has completed the age of thirty-five years; and
(c) is qualified for election as a member of the Council of States.
(4) A person
shall not be eligible for election as Vice-President if he holds any
office of profit under the Government of India or the Government of any
State or under any local or other authority subject to the control of
any of the said Governments.
Explanation.—For
the purposes of this article, a person shall not be deemed to hold any
office of profit by reason only that he is the President or
Vice-President of the Union or the Governor or Rajpramukh or
Uparajpramukh of any State or is a Minister either for the Union or for
any State.
67. The Vice-President shall hold office for a term of five years from the date on which he enters upon his office:
Election of Vice-President.
Term of office of Vice-President.
_059.jpg)
Provided that—
(a) a Vice-President may, by writing under his hand addressed to the President, resign his office;
(b) a Vice-President may be removed from his office by a
resolution of the Council of States passed by a majority of all the then
members of the Council and agreed to by the House of the People; but no
resolution for the purpose of this clause shall be moved unless at
least fourteen days’ notice has been given of the intention to move the
resolution;
(c) a Vice-President shall, notwithstanding the expiration of
his term, continue to hold office until his successor enters upon his
office.
68. (1) An election to fill a vacancy caused by the expiration of the
term of office of Vice-President shall be completed before the
expiration of the term.
(2) An election
to fill a vacancy in the office of Vice-President occurring by reason of
his death, resignation or removal, or otherwise shall be held as soon
as possible after the occurrence of the vacancy, and the person elected
to fill the vacancy shall, subject to the provisions of article 67, be
entitled to hold office for the full term of five years from the date on
which he enters upon his office.
69. Every Vice-President shall, before entering upon his office, make
and subscribe before the President, or some person appointed in that
behalf by him, an oath or affirmation in the following form, that is to
say—
that I will bear true faith and allegiance to the Constitution of India
as by law established and that I will faithfully discharge the duty
upon which I am about to enter.”
70. Parliament may make such provision as it thinks fit for the
discharge of the functions of the President in any contingency not
provided for in this Chapter.
71. (1) All doubts and disputes arising out of or in connection with the
election of a President or Vice-President shall be inquired into and
decided by the Supreme Court whose decision shall be final.
Time of holding election to fill vacancy in the office of
Vice-President and the term of office of person elected to fill casual
vacancy.
Oath or affirmation by the Vice-President.
Discharge of President’s functions in other contingencies.
Matters relating to or connected with the election of a President or Vice-President.
_061.jpg)
(2) If the
election of a person as President or Vice-President is declared void by
the Supreme Court, acts done by him in the exercise and performance of
the powers and duties of the office of President or Vice-President, as
the case may be, on or before the date of the decision of the Supreme
Court shall not be invalidated by reason of that declaration.
(3) Subject to
the provisions of this Constitution, Parliament may by law regulate any
matter relating to or connected with the election of a President or
Vice-President.
72. (1) The President shall have the power to grant pardons,
reprieves, respites or remissions of punishment or to suspend, remit or
commute the sentence of any person convicted of any offence—
(a) in all cases where the punishment or sentence is by a Court Martial;
(b) in all cases where the punishment or sentence is for an
offence against any law relating to a matter to which the executive
power of the Union extends;
(c) in all cases where the sentence is a sentence of death.
(2) Nothing in sub-clause (a)
of clause (1) shall affect the power conferred by law on any officer of
the Armed Forces of the Union to suspend, remit or commute a sentence
passed by a Court Martial.
(3) Nothing in sub-clause (c)
of clause (1) shall affect the power to suspend, remit or commute a
sentence of death exercisable by the Governor or Rajpramukh of a State
under any law for the time being in force.
73. (1) Subject to the provisions of this Constitution, the executive power of the Union shall extend—
(a) to the matters with respect to which Parliament has power to make laws; and
(b) to the exercise of such rights, authority and jurisdiction
as are exercisable by the Government of India by virtue of any treaty
or agreement:
Provided that the executive power referred to in sub-clause (a)
Power of President to grant pardons, etc., and to suspend, remit or commute sentences in certain cases.
Extent of executive power of the Union.
_063.jpg)
shall not, save as expressly provided in this Constitution or in any
law made by Parliament, extend in any State specified in Part A or Part B
of the First Schedule to matters with respect to which the Legislature
of the State has also power to make laws.
(2) Until
otherwise provided by Parliament, a State and any officer or authority
of a State may, notwithstanding anything in this article, continue to
exercise in matters with respect to which Parliament has power to make
laws for that State such executive power or functions as the State or
officer or authority thereof could exercise immediately before the
commencement of this Constitution.
Council of Ministers
74. (1) There shall be a Council of Ministers with the Prime Minister
at the head to aid and advise the President in the exercise of his
functions.
(2) The question
whether any, and if so what, advice was tendered by Ministers to the
President shall not be inquired into in any court.
75. (1) The Prime Minister shall be appointed by the President
and the other Ministers shall be appointed by the President on the
advice of the Prime Minister.
(2) The Ministers shall hold office during the pleasure of the President.
(3) The Council of Ministers shall be collectively responsible to the House of the People.
(4) Before a
Minister enters upon his office, the President shall administer to him
the oaths of office and of secrecy according to the forms set out for
the purpose in the Third Schedule.
(5) A Minister
who for any period of six consecutive months is not a member of either
House of Parliament shall at the expiration of that period cease to be a
Minister.
(6) The salaries and allowances of Ministers shall be such as Parliament may from time to time by law determine and, until
Council of Ministers to aid and advise President.
Other provisions as to Ministers.
_065.jpg)
Parliament so determines, shall be as specified in the Second Schedule.
The Attorney-General for India
76. (1) The President shall appoint a person who is qualified to be
appointed a Judge of the Supreme Court to be Attorney-General for India.
(2) It shall be
the duty of the Attorney-General to give advice to the Government of
India upon such legal matters, and to perform such other duties of a
legal character, as may from time to time be referred or assigned to him
by the President, and to discharge the functions conferred on him by or
under this Constitution or any other law for the time being in force.
(3) In the performance of his duties the Attorney-General shall have right of audience in all courts in the territory of India.
(4) The
Attorney-General shall hold office during the pleasure of the President,
and shall receive such remuneration as the President may determine.
Conduct of Government Business
77. (1) All executive action of the Government of India shall be expressed to be taken in the name of the President.
(2) Orders and
other instruments made and executed in the name of the President shall
be authenticated in such manner as may be specified in rules to be made
by the President, and the validity of an order or instrument which is so
authenticated shall not be called in question on the ground that it is
not an order or instrument made or executed by the President.
(3) The President
shall make rules for the more convenient transaction of the business of
the Government of India, and for the allocation among Ministers of the
said business.
78. It shall be the duty of the Prime Minister—
(a) to communicate to the President all decisions of the
Council of Ministers relating to the administration of the affairs of
the Union and proposals for legislation;
(b) to furnish such information relating to the administration of
Attorney-General for India.
Conduct of business of the Government of India.
Duties of Prime Minister as respects the furnishing of Information to the President, etc.
_067.jpg)
(c) if the President so requires, to submit for the
consideration of the Council of Ministers any matter on which a decision
has been taken by a Minister but which has not been considered by the
Council.
Chapter II.—Parliament
General
79. There shall be a Parliament for the Union which shall consist of
the President and two Houses to be known respectively as the Council of
States and the House of the People.
80. (1) The Council of States shall consist of—
(a) twelve members to be nominated by the President in accordance with the provisions of clause (3); and
(b) not more than two hundred and thirty-eight representatives of the States.
(2) The
allocation of seats in the Council of States to be filled by
representatives of the States shall be in accordance with the provisions
in that behalf contained in the Fourth Schedule.
(3) The members
to be nominated by the President under sub-clause (a) of clause (1)
shall consist of persons having special knowledge or practical
experience in respect of such matters as the following, namely:—
Literature, science, art and social service.
(4) The
representatives of each State specified in Part A or Part B of the First
Schedule in the Council of States shall be elected by the elected
members of the Legislative Assembly of the State in accordance with the
system of proportional representation by means of the single
transferable vote.
(5) The
representatives of the States specified in Part C of the First Schedule
in the Council of States shall be chosen in such manner as Parliament
may by law prescribe.
81. (1) (a) Subject to the provisions of clause (2) and of articles 82
Constitution of Parliament.
Composition of the Council of States.
Composition of the House of the People.
The Constitution of India (Original Calligraphed and Illuminated Version)/Part 8
Jump to navigation
Jump to search
_211.jpg)
PART VIII
The States in Part C of the First Schedule
239. (1) Subject to the other provisions of this Part, a State
specified in Part C of the First Schedule shall be administered by the
President acting, to such extent as he thinks fit, through a Chief
Commissioner or a Lieutenant-Governor to be appointed by him or through
the Government of a neighbouring State:
Provided that the President shall not act through the Government of a neighbouring State save after—
(a) consulting the Government concerned; and
(b) ascertaining in such manner as the President considers most
appropriate the views of the people of the State to be so administered.
(2) In this article, references to a State shall include references to a part of a State.
240. (1) Parliament may by law create or continue for any State
specified in Part C of the First Schedule and administered through a
Chief Commissioner or Lieutenant-Governor—
(a) a body, whether nominated, elected or partly nominated and partly elected, to function as a Legislature for the State; or
(b) a Council of Advisers or Ministers,
or both with such constitution, powers and functions, in each case, as may be specified in the law.
Administration of States in Part C of the First Schedule.
Creation or continuance of local Legislatures or Council of Advisers or Ministers.
_213.jpg)
(2) Any such
law as is referred to in clause (1) shall not be deemed to be an
amendment of this Constitution for the purposes of article 368
notwithstanding that it contains any provision which amends or has the
effect of amending the Constitution.
241. (1) Parliament may by law constitute a High Court for a
State specified in Part C of the First Schedule or declare any court in
any such State to be a High Court for all or any of the purposes of this
Constitution.
(2) The
provisions of Chapter V of Part VI shall apply in relation to every High
Court referred to in clause (1) as they apply in relation to a High
Court referred to in article 214 subject to such modifications or
exceptions as Parliament may by law provide.
(3)
Subject to the provisions of this Constitution and to the provisions of
any law of the appropriate Legislature made by virtue of powers
conferred on that Legislature by or under this Constitution, every High
Court exercising jurisdiction immediately before the commencement of
this Constitution in relation to any State specified in Part C of the
First Schedule or any area included therein shall continue to exercise
such jurisdiction in relation to that State or area after such
commencement.
(4)
Nothing in this article derogates from the power of Parliament to extend
or exclude the jurisdiction of a High Court in any State specified in
Part A or Part B of the First Schedule to, or from, any State specified
in Part C of that Schedule or any area included within that State.
242. (1) Until Parliament by law otherwise provides, the
constitution, powers and functions of the Coorg Legislative Council
shall be the same as they were immediately before the commencement of
this Constitution.
(2) The
arrangements with respect to revenues collected in Coorg and expenses in
respect of Coorg shall, until other provision is made in that behalf by
the President by order, continue unchanged.
High Courts for States in Part C of the First Schedule.
Coorg.
https://www.youtube.com/watch?v=BlsVkLCqLZg
Mindfulness en català
xavier perramon montoliu
33 subscribers
Mindfulness en català, meditació guiada del cos.
Category
People & Blogs
Mahāsatipaṭṭhāna Sutta - Assistència a la consciència - amb la millor imatge animada de Buda al clàssic català-català clàssic
https://www.youtube.com/watch?v=NqD1-Xi1ioA
Mahasatipatthana Sutta
(9d Yogi
843 subscriptors
Cant de la Mahāsatipaṭṭhāna Sutta,
Categoria
Sense ànim de lucre i activisme
Llicència
Llicència de Reconeixement Creative Commons (reutilització permesa)
Vídeos d’origen
Veure atribucions
Mahāsatipaṭṭhāna Sutta - Assistència a la consciència —in, 29) anglès clàssic, romà,
Aquesta sutta es considera àmpliament com a referència fonamental per a la pràctica de la meditació.
Introducció
I. Observació de Kāya
A. Secció sobre ānāpāna
B. Secció sobre postures
C. Secció sobre sampajañña
D. Secció sobre repulsivitat
E. Secció sobre els Elements
F. Secció en els nou terrenys de carbó
II. Observació de Vedanā
III. Observació de Citta
IV. Observació de Dhammas
A. Secció sobre Nīvaraṇas
B. Secció sobre les Khandhas
C. Secció sobre les Esferes Sentides
D. Secció sobre Bojjhaṅgas
E. Secció sobre les veritats
E1. Exposició de Dukkhasacca
E2. Exposició de Samudayasacca
E3. Exposició de Nirodhasacca
E4. Exposició de Maggasacca
Introducció
Així he sentit:
En una ocasió, el Bhagavā es va allotjar entre els Kurus a
Kammāsadhamma, una ciutat del mercat del Kurus. Allà, es va dirigir al
bhikkhus:
- Bhikkhus.– Bhaddante va respondre al bhikkhus. El Bhagavā va dir:
- Aquest, bhikkhus, és el camí que no porta a la purificació dels
éssers, la superació de la pena i la lamentació, la desaparició de
dukkha-domanassa, la consecució del camí correcte, la realització de
Nibbana, és a dir els quatre satipaṭṭhānas.
Quins quatre? Aquí,
bhikkhus, un bhikkhu habita observant kāya a kāya, ātāpī sampajāno,
satimā, després d’haver renunciat a abhijjhā-domanassa cap al món.
Habita observant vedanā a vedanā, ātāpī sampajāno, satimā, després
d’haver renunciat a abhijjhā-domanassa cap al món. Habita observant
citta a citta, ātāpī sampajāno, satimā, després d’haver renunciat a
abhijjhā-domanassa cap al món. Habita observant dhamma · s a dhamma · s,
ātāpī sampajāno, satimā, després d’haver renunciat a abhijjhā-domanassa
cap al món.
I. Kāyānupassanā
A. Secció sobre ānāpāna
I com, bhikkhus, hi habita un bhikkhu observant kāya en kāya? Aquí,
bhikkhus, un bhikkhu, després d’haver anat al bosc o haver anat a
l’arrel d’un arbre o haver anat a una habitació buida, s’asseu plegant
les cames creuades, posant kāya en posició vertical i posant sati
parimukhaṃ. Sent així sato respira, sent així sato respira. Respira molt
de temps entén: “estic respirant de llarg”; respirant llargament entén:
“estic respirant molt de temps”; respirant en breu, entén: “estic
respirant en breu”; respirar breu, entén: “estic respirant curt”; ell
s’entrena: “sentint tota la kāya, vaig a respirar”; ell s’entrena:
“sentint tota la kāya, jo respiraré”; ell s’entrena: ‘calmar el
kāya-saṅkhāras, jo respiré’; ell s’entrena: “calmar el kāya-saṅkhāras,
respiraré”.
De la mateixa manera que, bhikkhus, un apoderat hàbil
o un aprenent de torn, que fa un llarg gir, entén: “Estic fent una
llarga volta”; fent una petita volta, entén: “Estic fent una petita
volta”; de la mateixa manera, bhikkhus, un bhikkhu, que respira
llargament, entén: “Estic respirant de llarg”; respirant llargament
entén: “estic respirant molt de temps”; respirant en breu, entén: “estic
respirant en breu”; respirar breu, entén: “estic respirant curt”; ell
s’entrena: “sentint tota la kāya, vaig a respirar”; ell s’entrena:
“sentint tota la kāya, jo respiraré”; ell s’entrena: ‘calmar el
kāya-saṅkhāras, vaig a respirar’; ell s’entrena: “calmar el
kāya-saṅkhāras, respiraré”.
Així, habita observant kāya en kāya
internament, o habita observant kāya en kāya externament, o habita
observant kāya en kāya internament i externament; habita observant la
samudaya de fenòmens en kāya, o habita observant la mort de fenòmens en
kāya, o habita observant la samudaya i que mor de fenòmens en kāya; o
bé, [adonant-se:] “això és kāya!” El sati està present en ell, només en
la mesura de mera ñāṇa i simple paṭissati, habita separat i no s’aferra a
res del món. Així, bhikkhus, un bhikkhu habita observant kāya en kāya.
B. Secció sobre postures
A més, bhikkhus, un bhikkhu, mentre camina, entén: ‘Estic caminant’, o
mentre està de peu entén: ‘Estic de peu’ o, mentre està assegut, entén:
‘Estic assegut’ o, mentre està estirat, entén: ‘ Estic tombat ‘. O si,
en la posició que es disposi del seu kāya, ho entén en conseqüència.
Així, habita observant kāya en kāya internament, o habita observant
kāya en kāya externament, o habita observant kāya en kāya internament i
externament; habita observant la samudaya de fenòmens en kāya, o habita
observant la mort de fenòmens en kāya, o habita observant la samudaya i
que mor de fenòmens en kāya; o bé, [adonant-se:] “això és kāya!” El sati
està present en ell, només en la mesura de mera ñāṇa i simple
paṭissati, habita separat i no s’aferra a res del món. Així, bhikkhus,
un bhikkhu habita observant kāya en kāya.
C. Secció sobre sampajañña
A més, bhikkhus, un bhikkhu, mentre s’acosta i mentre se’n va, actua
amb la sampajañña, mentre mira cap endavant i mentre mira al seu
voltant, actua amb sampajañña, mentre es doblega i s’estira, actua amb
sampajañña, mentre porta les túniques i la túnica superior i mentre
porta el bol, actua amb sampajañña, mentre menja, mentre beu, mentre que
mastega, mentre degusta, actua amb sampajañña, mentre s’atén al negoci
de defecar i orinar, actua amb sampajañña, mentre camina, mentre està de
peu, mentre està assegut , mentre dorm, mentre està despert, mentre
parla i mentre està en silenci, actua amb sampajañña.
Així,
habita observant kāya en kāya internament, o habita observant kāya en
kāya externament, o habita observant kāya en kāya internament i
externament; habita observant la samudaya de fenòmens en kāya, o habita
observant la mort de fenòmens en kāya, o habita observant la samudaya i
que mor de fenòmens en kāya; o bé, [adonant-se:] “això és kāya!” El sati
està present en ell, només en la mesura de mera ñāṇa i simple
paṭissati, habita separat i no s’aferra a res del món. Així, bhikkhus,
un bhikkhu habita observant kāya en kāya.
D. Secció sobre Repulsivitat
A més, bhikkhus, un bhikkhu considera aquest mateix cos, des de les
plantes dels peus cap amunt i dels cabells del cap cap avall, que està
delimitat per la seva pell i ple de diverses impureses: “En aquesta
kāya, hi ha els pèls. del cap, pèls del cos, ungles, dents, pell, carn,
tendons, ossos, medul·la òssia, ronyons, cor, fetge, pleura, melsa,
pulmons, intestins, mesenteria, estómac amb el seu contingut, femta,
bilis, flema , pus, sang, suor, greix, llàgrimes, greixos, saliva, moc
nasal, líquid sinovial i orina. “
De la mateixa manera que,
bhikkhus, hi havia una bossa amb dues obertures i plena de gra de
diferents tipus, com ara arrossera, arrossera, mongetes, pèsols, llavors
de sèsam i arròs closca. Un home amb bona vista, després d’haver-lo
obert, consideraria [el seu contingut]: “Es tracta de paddy, això és
arrossera; es tracta de mongetes, uns de pèsols, uns de llavors de sèsam
i aquest és un arròs enfarinat;” de la mateixa manera, bhikkhus, un
bhikkhu considera aquest cos mateix, des de la planta dels peus cap
amunt i dels cabells del cap cap avall, que està delimitat per la seva
pell i ple de diferents tipus d’impureses: “En aquest kāya, hi ha són
els pèls del cap, pèls del cos, ungles, dents, pell, carn, tendons,
ossos, medul·la òssia, ronyons, cor, fetge, pleura, melsa, pulmons,
intestins, mesenteria, estómac amb el seu contingut, femta, bilis,
flegma, pus, sang, suor, greix, llàgrimes, greixos, saliva, moc nasal,
líquid sinovial i orina “.
Així, habita observant kāya en kāya
internament, o habita observant kāya en kāya externament, o habita
observant kāya en kāya internament i externament; habita observant la
samudaya de fenòmens en kāya, o habita observant la mort de fenòmens en
kāya, o habita observant la samudaya i que mor de fenòmens en kāya; o
bé, [adonant-se:] “això és kāya!” El sati està present en ell, només en
la mesura de mera ñāṇa i simple paṭissati, habita separat i no s’aferra a
res del món. Així, bhikkhus, un bhikkhu habita observant kāya en kāya.
E. Secció sobre els Elements
A més, bhikkhus, un bhikkhu reflexiona sobre aquest mateix kāya, tot i
que se situa, però està disposat per elements: “En aquest kāya, hi ha
l’element terra, l’element d’aigua, l’element de foc i l’element
d’aire”.
Així com, bhikkhus, un hàbil carnisser o un aprenent de
carnisser, havent matat una vaca, s’asseuria a la cruïlla tallant-la a
trossos; de la mateixa manera, bhikkhus, un bhikkhu reflexiona sobre
aquest mateix kāya, en canvi se situa, tot i que està disposat: “En
aquest kāya, hi ha l’element terra, l’element d’aigua, l’element de foc i
l’element d’aire”.
Així, habita observant kāya en kāya internament,
o habita observant kāya en kāya externament, o habita observant kāya en
kāya internament i externament; habita observant la samudaya de
fenòmens en kāya, o habita observant la mort de fenòmens en kāya, o
habita observant la samudaya i que mor de fenòmens en kāya; o bé,
[adonant-se:] “això és kāya!” El sati està present en ell, només en la
mesura de mera ñāṇa i simple paṭissati, habita separat i no s’aferra a
res del món. Així, bhikkhus, un bhikkhu habita observant kāya en kāya.
F. Secció en els nou terrenys de carbó
(1)
A més, bhikkhus, un bhikkhu, talment com si estigués veient un cos
mort, llençat a un terreny de carbó, un dia mort, o dos dies morts o
tres dies morts, inflats, blavosos i festers, considera això mateix
kāya: ” Aquesta kāya també és de tal naturalesa, esdevindrà així, i no
està lliure de tal condició “.
Així, habita observant kāya en
kāya internament, o habita observant kāya en kāya externament, o habita
observant kāya en kāya internament i externament; habita observant la
samudaya de fenòmens en kāya, o habita observant la mort de fenòmens en
kāya, o habita observant la samudaya i que mor de fenòmens en kāya; o
bé, [adonant-se:] “això és kāya!” El sati està present en ell, només en
la mesura de mera ñāṇa i simple paṭissati, habita separat i no s’aferra a
res del món. Així, bhikkhus, un bhikkhu habita observant kāya en kāya.
(2)
A més, bhikkhus, un bhikkhu, talment com si estigués veient un cos
mort, llançat en un sòl de carbó, sent menjat per corbs, menjat per
falcons, menjat per voltors, menjat per garses, ésser menjat per gossos,
sent menjat per tigres, menjat per panteras, menjat per diversos tipus
d’éssers, ho considera molt propi: “Aquest kāya també és de tal
naturalesa, esdevindrà així i no està lliure de tal condició. “
Així, habita observant kāya en kāya internament, o habita observant kāya
en kāya externament, o habita observant kāya en kāya internament i
externament; habita observant la samudaya de fenòmens en kāya, o habita
observant la mort de fenòmens en kāya, o habita observant la samudaya i
que mor de fenòmens en kāya; o bé, [adonant-se:] “això és kāya!” El sati
està present en ell, només en la mesura de mera ñāṇa i simple
paṭissati, habita separat i no s’aferra a res del món. Així, bhikkhus,
un bhikkhu habita observant kāya en kāya.
(3)
A més,
bhikkhus, un bhikkhu, de la mateixa manera que si estigués veient un cos
mort, llençat a un terra de carbó, un esquelet amb carn i sang, units
per tendons, considera que això és molt kāya: “Aquest kāya també és de
tal la natura, esdevindrà així, i no està lliure d’aquestes condicions. “
Així, habita observant kāya en kāya internament, o habita observant
kāya en kāya externament, o habita observant kāya en kāya internament i
externament; habita observant la samudaya de fenòmens en kāya, o habita
observant la mort de fenòmens en kāya, o habita observant la samudaya i
que mor de fenòmens en kāya; o bé, [adonant-se:] “això és kāya!” El sati
està present en ell, només en la mesura de mera ñāṇa i simple
paṭissati, habita separat i no s’aferra a res del món. Així, bhikkhus,
un bhikkhu habita observant kāya en kāya.
(4)
A més,
bhikkhus, un bhikkhu, talment com si estigués veient un cos mort,
llençat a un terra de carbó, un esquelet sense carn i farcit de sang,
subjectat per tendons, considera això mateix kāya: “Aquesta kāya també
és de aquesta naturalesa, esdevindrà així, i no està lliure d’aquestes
condicions. “
Així, habita observant kāya en kāya internament, o
habita observant kāya en kāya externament, o habita observant kāya en
kāya internament i externament; habita observant la samudaya de fenòmens
en kāya, o habita observant la mort de fenòmens en kāya, o habita
observant la samudaya i que mor de fenòmens en kāya; o bé, [adonant-se:]
“això és kāya!” El sati està present en ell, només en la mesura de mera
ñāṇa i simple paṭissati, habita separat i no s’aferra a res del món.
Així, bhikkhus, un bhikkhu habita observant kāya en kāya.
(5)
A més, bhikkhus, un bhikkhu, de la mateixa manera que si estigués
veient un cos mort, llençat a un terra de carbó, un esquelet sense carn
ni sang, sostingut per tendons, considera aquest mateix kāya: “Aquest
kāya també és de tal la natura, esdevindrà així, i no està lliure
d’aquestes condicions. “
Així, habita observant kāya en kāya
internament, o habita observant kāya en kāya externament, o habita
observant kāya en kāya internament i externament; habita observant la
samudaya de fenòmens en kāya, o habita observant la mort de fenòmens en
kāya, o habita observant la samudaya i que mor de fenòmens en kāya; o
bé, [adonant-se:] “això és kāya!” El sati està present en ell, només en
la mesura de mera ñāṇa i simple paṭissati, habita separat i no s’aferra a
res del món. Així, bhikkhus, un bhikkhu habita observant kāya en kāya.
(6)
A més, bhikkhus, un bhikkhu, de la mateixa manera que si estigués
veient un cos mort, llançat a un terra de carbó, ossos desconnectats
escampats aquí i allà, aquí un os de mà, allà un os de peu, aquí un os
de turmell, allà un os de lluent , aquí un os de cuixa, hi ha un os de
maluc, aquí una costella, hi ha un os posterior, aquí un os de columna
vertebral, hi ha un os de coll, aquí un os de mandíbula, hi ha un os de
dents, o allà el crani, ell considera que això és molt kāya : “Aquesta
kāya també és de tal naturalesa, esdevindrà així, i no està lliure
d’aquesta condició.”
Així, habita observant kāya en kāya
internament, o habita observant kāya en kāya externament, o habita
observant kāya en kāya internament i externament; habita observant la
samudaya de fenòmens en kāya, o habita observant la mort de fenòmens en
kāya, o habita observant la samudaya i que mor de fenòmens en kāya; o
bé, [adonant-se:] “això és kāya!” El sati està present en ell, només en
la mesura de mera ñāṇa i simple paṭissati, habita separat i no s’aferra a
res del món. Així, bhikkhus, un bhikkhu habita observant kāya en kāya.
(7)
A més, bhikkhus, un bhikkhu, de la mateixa manera que si estigués
veient un cos mort, llençat a un terra de carbó, els ossos blanquejats
com una closca de mar, considera això mateix kāya: “Aquest kāya també és
de tal naturalesa, va. arribar a ser així, i no està lliure d’aquestes
condicions. “
Així, habita observant kāya en kāya internament, o
habita observant kāya en kāya externament, o habita observant kāya en
kāya internament i externament; habita observant la samudaya de fenòmens
en kāya, o habita observant la mort de fenòmens en kāya, o habita
observant la samudaya i que mor de fenòmens en kāya; o bé, [adonant-se:]
“això és kāya!” El sati està present en ell, només en la mesura de mera
ñāṇa i simple paṭissati, habita separat i no s’aferra a res del món.
Així, bhikkhus, un bhikkhu habita observant kāya en kāya.
(8)
A més, bhikkhus, un bhikkhu, de la mateixa manera que si estigués
veient un cadàver mort, llançat a un terreny de carbó, va acumular ossos
de més d’un any, considera això mateix kāya: “Aquest kāya també és de
tal naturalesa, és es tornarà així, i no està lliure d’aquestes
condicions. “
Així, habita observant kāya en kāya internament, o
habita observant kāya en kāya externament, o habita observant kāya en
kāya internament i externament; habita observant la samudaya de fenòmens
en kāya, o habita observant la mort de fenòmens en kāya, o habita
observant la samudaya i que mor de fenòmens en kāya; o bé, [adonant-se:]
“això és kāya!” El sati està present en ell, només en la mesura de mera
ñāṇa i simple paṭissati, habita separat i no s’aferra a res del món.
Així, bhikkhus, un bhikkhu habita observant kāya en kāya.
(9
A
més, bhikkhus, un bhikkhu, de la mateixa manera que si estigués veient
un cos mort, llençat a un sòl de carbó, ossos podrits reduïts a pólvora,
considera això mateix kāya: “Aquest kāya també és de tal naturalesa, va
a esdevenir així, i no està lliure d’aquestes condicions. “
Així, habita observant kāya en kāya internament, o habita observant kāya
en kāya externament, o habita observant kāya en kāya internament i
externament; habita observant la samudaya de fenòmens en kāya, o habita
observant la mort de fenòmens en kāya, o habita observant la samudaya i
que mor de fenòmens en kāya; o bé, [adonant-se:] “això és kāya!” El sati
està present en ell, només en la mesura de mera ñāṇa i simple
paṭissati, habita separat i no s’aferra a res del món. Així, bhikkhus,
un bhikkhu habita observant kāya en kāya.
II. Observació de Vedanā
I, a més, bhikkhus, com és que un bhikkhu habita observant vedanā en vedanā?
Aquí, bhikkhus, un bhikkhu, experimenta un sukha vedanā, entén: “Estic
experimentant un sukha vedanā”; experimentant un dukkha vedanā,
entranyable: “Estic experimentant un dukkha vedanā”; experimentant un
adukkham-asukhā vedanā, entranyable: “Estic experimentant un
adukkham-asukhā vedanā”; experimentant un sukha vedanā sāmisa,
entranyable: “Estic experimentant un sukha vedanā sāmisa”; experimentant
un sukha vedanā nirāmisa, entranyable: “Estic experimentant un sukha
vedanā nirāmisa”; experimentant una dukkha vedanā sāmisa, entranyable:
“Estic experimentant un dukkha vedanā sāmisa”; experimentant una dukkha
vedanā nirāmisa, entranyable: “Estic experimentant un dukkha vedanā
nirāmisa”; estic experimentant un adukkham-asukhā vedanā sāmisa,
minúscul: “Estic experimentant un adukkham-asukhā vedanā sāmisa”; estic
experimentant un adukkham-asukhā vedanā nirāmisa, infravalora: “Estic
experimentant un adukkham-asukhā vedanā nirāmisa”.
Així habita
observant vedanā en vedanā internament, o habita observant vedanā en
vedanā externament, o habita observant vedanā en vedanā internament i
externament; habita observant la samudaya de fenòmens en vedanā, o
habita observant la mort de fenòmens a vedanā, o habita observant la
samudaya i morint de fenòmens a vedanā; o bé, [adonant-se:] “això és
vedanā!” El sati està present en ell, només en la mesura de mera ñāṇa i
simple paṭissati, habita separat i no s’aferra a res del món. Així,
bhikkhus, un bhikkhu habita observant vedanā en vedanā.
III. Observació de Citta
I, a més, bhikkhus, com és que un bhikkhu habita observant la citta a la citta?
Aquí, bhikkhus, un bhikkhu entén citta amb rāga com “citta amb rāga”, o
entén citta sense rāga com “citta sense rāga”, o entén la citta amb
dosa com “citta amb dosa”, o entén la citta sense dosa com “citta sense
dosa”, o entén citta amb moha com “citta amb moha”, o entén la citta
sense moha com a “citta sense moha”, o entén una citta recollida com
“una citta recollida”, o bé entén una dispersa citta com “una citta
dispersa”, o bé entén una citta expandida com “una citta expandida”, o
entén una citta no expandida com “una citta no expandida”, o entén una
citada superable com “una citada superable”, o entén una citta
insalvable com “una citta insalvable”, o entén una citta assentada com
“una citada assentada”, o bé entén una citta no ajustada com “una citta
no establerta”, o entén una citta alliberada com “una citta alliberada”,
o entén una citta no identificada com “una citta no cancel·lada”.
Així, habita observant citta en citta internament, o habita observant
citta en citta externament, o habita observant citta en citta
internament i externament; habita observant la samudaya de fenòmens a
citta, o habita observant la mort de fenòmens a citta, o habita
observant la samudaya i morint de fenòmens a citta; o bé, [adonant-se:]
“això és citta!” El sati està present en ell, només en la mesura de mera
ñāṇa i simple paṭissati, habita separat i no s’aferra a res del món.
Així, bhikkhus, un bhikkhu habita observant citta en citta.
IV. Observació de Dhammas
A. Secció sobre Nīvaraṇas
I, a més, bhikkhus, com és que un bhikkhu habita observant les dhamas
en les mahoma? Aquí, bhikkhus, un bhikkhu habita observant dhammas en
dhammas en referència als cinc nīvaraṇas. I, a més, bhikkhus, com és que
un bhikkhu habita observant les dhammas en les mahoma en referència als
cinc nīvaraṇas?
Aquí, bhikkhus, un bhikkhu, que hi ha
kāmacchanda present dins, entén: “hi ha kāmacchanda dins de mi”; al no
estar-hi present kāmacchanda, entén: “no hi ha cap kāmacchanda dins
meu”; entén com sorgeix l’invisible kāmacchanda; entén com s’abandona el
sorgit kāmacchanda; i entén com el kāmacchanda abandonat no arribarà a
sorgir en el futur.
Aquí, bhikkhus, un bhikkhu, que hi ha byāpāda
present dins, entén: “hi ha byāpāda dins de mi”; en no estar-hi present
byāpāda, entén: “no hi ha cap byāpāda dins de mi”; entén com sorgeix
l’invisible byāpāda; entén com s’abandona la sorgida byāpāda; i entén
com l’abandonat perāpāda no arribarà a sorgir en el futur.
Aquí,
bhikkhus, un bhikkhu, que hi ha thnamnamhā present dins, entén: “hi ha
thīnamiddhā dins de mi”; al no estar-hi present aquest nom, entén: “no
hi ha aquest nom que sigui dins meu”; ell entén com sorgeix la no
escoltada thinnnamhā; entén com s’abandona el thnamnamhā sorgit; i entén
com el thnamnamhā abandonat no arribarà a sorgir en el futur.
Aquí,
bhikkhus, un bhikkhu, que hi ha uddhacca-kukkucca present dins, entén:
“hi ha uddhacca-kukkucca dins meu”; No hi ha una uddhacca-kukkucca
present, entén: “no hi ha cap uddhacca-kukkucca dins meu”; entén com va
sorgir la uddhacca-kukkucca no discutible; entén com s’abandona la
sorgida uddhacca-kukkucca; i entén com l’abandonada uddhacca-kukkucca no
arribarà a sorgir en el futur.
Aquí, bhikkhus, un bhikkhu, que
hi ha vicikicchā present dins, entén: “hi ha vicikicchā dins de mi”; al
no haver-hi present vicikicchā, entén: “no hi ha cap vicikicchā dins
meu”; entén com sorgeix l’invisible vicikicchā; entén com s’abandona el
vicikicchā sorgit; i entén com el vicikicchā abandonat no arribarà a
sorgir en el futur.
Per tant, habita observant dhammas en dhammas
internament, o habita observant dhamas en dhamas externament, o habita
observant dhamas en dhamas internament i externament; habita observant
la samudaya dels fenòmens en les mahoma, o habita observant la mort dels
fenòmens en les mahoma, o habita observant la samudaya i el morir dels
fenòmens en les mahoma; o bé, [adonant-se:] “es tracta de dhamas!” El
sati està present en ell, només en la mesura de mera ñāṇa i simple
paṭissati, habita separat i no s’aferra a res del món. Així, bhikkhus,
un bhikkhu habita observant dhammas en dhammas, en referència als cinc
nīvaraṇas.
B. Secció sobre les Khandhas
I, a més,
bhikkhus, un bhikkhu habita observant dhammas en dhammas en referència
als cinc khandhas. I, a més, bhikkhus, com és que un bhikkhu habita
observant les dhamas en les mahoma en referència als cinc khandhas?
Aquí, bhikkhus, un bhikkhu [discerneix]: “tal és rūpa, tal és la
samudaya de rūpa, tal és la mort de rūpa; tal és vedanā, tal és la
samudaya de vedanā, tal és la mort de vedanā; tal és saññā, tal és la
samudaya de saññā, tal és el pas de saññā; tal és saṅkhāra, tal és la
samudaya de saṅkhāra, tal és la mort de saṅkhāra; tal és viññāṇa, tal és
la samudaya de viññāṇa, tal és el pas de viññāṇa “.
Per tant,
habita observant dhammas en dhammas internament, o habita observant
dhamas en dhamas externament, o habita observant dhamas en dhamas
internament i externament; habita observant la samudaya dels fenòmens en
les mahoma, o habita observant la mort dels fenòmens en les mahoma, o
habita observant la samudaya i el morir dels fenòmens en les mahoma; o
bé, [adonant-se:] “es tracta de dhamas!” El sati està present en ell,
només en la mesura de mera ñāṇa i simple paṭissati, habita separat i no
s’aferra a res del món. Així, bhikkhus, un bhikkhu habita observant
dhammas en dhammas, en referència als cinc khandhas.
C. Secció sobre les Esferes Sentides
I, a més, bhikkhus, un bhikkhu habita observant dhammas en dhammas en
referència a les sis āyatanas internes i externes. I, a més, bhikkhus,
com pot viure un bhikkhu que observa les dhamas en les mahoma en
referència a les sis āyatanas internes i externes?
Aquí,
bhikkhus, un bhikkhu entén cakkhu, entén rūpa, entén la saṃyojana que
sorgeix a causa d’aquests dos, entén com sorgeix la saojyojana
desagradable, entén com s’abandona la saṃyojana sorgida i entén com la
saṃyojana abandonada no arriba a sorgir en el futur.
Entén sota,
entén la sadda, entén la saṃyojana que sorgeix a causa d’aquests dos,
entén com sorgeix la saṃyojana no vista, entén com s’abandona la
saṃyojana sorgida i entén com la saṃyojana abandonada no sorgeix en el
futur.
Entén ghāna, entén gandha, entén la saṃyojana que sorgeix a
causa d’aquests dos, entén com sorgeix la saṃyojana no discutida, entén
com s’abandona la saisenyojana sorgida i entén com la saṃyojana
abandonada no sorgeix en el futur.
Entén jivha, entén la rasa,
entén la saṃyojana que sorgeix per aquests dos, entén com sorgeix la
saṃyojana no vista, entén com s’abandona la saṃyojana sorgida i entén
com la saṃyojana abandonada no arriba a sorgir. en el futur.
Entén kāya, entén phoṭṭhabba, entén la saṃyojana que sorgeix a causa
d’aquests dos, entén com sorgeix la saṃyojana desagradable, entén com
s’abandona la saṃyojana sorgida i entén com la saṃyojana abandonada no
sorgeix en el futur.
Entén mana, entén les dhamas, entén la
saṃyojana que sorgeix a causa d’aquests dos, entén com sorgeix la
saṃyojana no vista, entén com s’abandona la saṃyojana sorgida i entén
com la saṃyojana abandonada no arriba a sorgir. en el futur.
Per
tant, habita observant dhammas en dhammas internament, o habita
observant dhamas en dhamas externament, o habita observant dhamas en
dhamas internament i externament; habita observant la samudaya dels
fenòmens en les mahoma, o habita observant la mort dels fenòmens en les
mahoma, o habita observant la samudaya i el morir dels fenòmens en les
mahoma; o bé, [adonant-se:] “es tracta de dhamas!” El sati està present
en ell, només en la mesura de mera ñāṇa i simple paṭissati, habita
separat i no s’aferra a res del món. Així, bhikkhus, un bhikkhu habita
observant dhammas en dhammas, en referència a les sis āyatanas internes i
externes.
D. Secció sobre Bojjhaṅgas
I, a més, bhikkhus,
un bhikkhu habita observant dhammas en dhammas en referència als set
bojjhaṅgas. I, a més, bhikkhus, com és que un habitant bhikkhu observa
les mares en les mahoma en referència als set bojjhaṅgas?
Aquí,
bhikkhus, un bhikkhu, que hi ha el sati sambojjhaṅga present dins,
entén: “hi ha el sati sambojjhaṅga dins meu”; al no estar present el
sati sambojjhaṅga, entén: “no hi ha cap sati sambojjhaṅga dins meu”;
entén com sorgeix l’invisible sati sambojjhaṅga; entén com es
desenvolupa la perfecció el sati sambojjhaṅga sorgit.
Al haver-hi
present la dhammavicaya sambojjhaṅga, entén: “hi ha la dhammavicaya
sambojjha withinga dins de mi”; al no estar-hi el dhammavicaya
sambojjhaṅga, entén: “no hi ha cap dhammavicaya sambojjhaṅga dins de
mi”; entén com sorgeix l’invisible dhammavicaya sambojjhaṅga; entén com
es va desenvolupar la perfecció sorgojjhaṅga sorgojjhaṅga sorgida.
Al ser present la vīriya sambojjhaṅga, entén: “hi ha la vīriya
sambojjhaṅga dins de mi”; No hi ha la vīriya sambojjhaṅga present,
entén: “no hi ha vīriya sambojjhaṅga dins de mi”; entén com sorgeix
l’invisible vīriya sambojjhaṅga; entén com es desenvolupa la perfecció
vīriya sambojjhaṅga a la perfecció.
Al ser present el pīti
sambojjhaṅga, entén: “hi ha la pīti sambojjhaṅga dins de mi”; al no
estar-hi el pīti sambojjhaṅga, entén: “no hi ha cap pīti sambojjhaṅga
dins meu”; entén com sorgeix l’invisible pīti sambojjhaṅga; entén com es
desenvolupa la perfecció el pīti sambojjhaṅga sorgit.
Al ser
present el passaddhi sambojjhaṅga, entén: “hi ha el passaddhi
sambojjhaṅga dins de mi”; al no haver-hi el passaddhi sambojjhaṅga
present, entén: “no hi ha cap passaddhi sambojjhaṅga dins meu”; entén
com sorgeix el passaddhi sambojjhaṅga no reconegut; entén com es va
desenvolupar la perfecció passaddhi sambojjhaṅga sorgit.
Al ser
present el samādhi sambojjhaṅga, entén: “hi ha el samādhi sambojjhaṅga
dins meu”; al no estar present el samādhi sambojjhaṅga, entén: “no hi ha
samādhi sambojjhaṅga dins meu”; entén com sorgeix l’invisible samādhi
sambojjhaṅga; entén com el sorgit samādhi sambojjhaṅga es desenvolupa
fins a la perfecció.
En haver-hi el upekkhā sambojjhaṅga, entén:
“hi ha la upekkhā sambojjhaṅga dins de mi”; al no estar-hi el upekkhā
sambojjhaṅga, entén: “no hi ha cap upekkhā sambojjhaṅga dins meu”; entén
com sorgeix l’invisible upekkhā sambojjhaṅga; entén com es va
desenvolupar la perfecció upekkhā sambojjhaṅga fins a la perfecció.
Per tant, habita observant dhammas en dhammas internament, o habita
observant dhamas en dhamas externament, o habita observant dhamas en
dhamas internament i externament; habita observant la samudaya dels
fenòmens en les mahoma, o habita observant la mort dels fenòmens en les
mahoma, o habita observant la samudaya i el morir dels fenòmens en les
mahoma; o bé, [adonant-se:] “es tracta de dhamas!” El sati està present
en ell, només en la mesura de mera ñāṇa i simple paṭissati, habita
separat i no s’aferra a res del món. Així, bhikkhus, un bhikkhu habita
observant dhammas en dhammas, en referència als set bojjhaṅgas.
E. Secció sobre les veritats
I, a més, bhikkhus, un bhikkhu habita observant dhammas en dhammas en
referència als quatre ariya · saccas. I, a més, bhikkhus, com és que un
bhikkhu habita observant les dhamas en les mahoma en referència als
quatre ariya · saccas?
E1. Exposició de Dukkhasacca
I què,
bhikkhus, és el dukkha ariyasacca? Jāti és dukkha, l’envelliment és
dukkha (la malaltia és dukkha) maraṇa és dukkha, tristesa, lamentació,
dukkha, domanassa i la molèstia és dukkha, l’associació amb el que no li
agrada és dukkha, la dissociació del que li agrada és dukkha, no
obtenir el que es vol és dukkha; en resum, els cinc upādāna · k ·
khandhas són dukkha.
I què és, bhikkhus, jāti? Per als diversos
éssers de les diverses classes d’éssers, el jāti, el naixement, la
descendència [a l’úter], l’aparició [al món], l’aparició, l’aparició
dels khandhas, l’adquisició de les āyatanas. Això, bhikkhus, es diu
jāti.
I què, bhikkhus, és jarā? Per als diversos éssers de les
diverses classes d’éssers, jarā, l’estat de ser decaigut, d’haver-se
trencat [dents], de tenir els cabells grisos, d’estar arrugats, la
disminució de la vitalitat, la decadència dels indriyas: això, bhikkhus,
es diu jarā.
I què és, bhikkhus, maraṇa? Per als diversos éssers
de les diverses classes d’éssers, la defunció, l’estat de desplaçament
[de l’existència], la ruptura, la desaparició, la mort, maraṇa, el
defalliment, la ruptura dels khandhas, la posada. del cadàver: això,
bhikkhus, es diu maraṇa.
I què és, bhikkhus, el dolor? En una,
bhikkhus, associada a diversos tipus de desgràcia, tocada per diversos
tipus de dukkha dhammas, la tristesa, el dol, l’estat de pena, el dol
interior, la gran pena interior: això, bhikkhus, s’anomena pena.
I
què és, bhikkhus, lamentació? En una, bhikkhus, associada a diversos
tipus de desgràcia, tocada per diversos tipus de dukkha dhammas, els
crits, les lamentacions, els plors, els plors, l’estat de plorar,
l’estat de lamentació: això, bhikkhus, s’anomena lamentació.
I
què, bhikkhus, és dukkha? Sigui com sigui, bhikkhus, dukkha corporal,
desagradació corporal, dukkha engendrat per contacte corporal, vedayitas
desagradables: això, bhikkhus, es diu dukkha.
I què, bhikkhus,
és domanassa? Sigui com sigui, bhikkhus, dukkha mental, desagradació
mental, dukkha engendrat pel contacte mental, vedayitas desagradables:
això, bhikkhus, es diu domanassa.
I què, bhikkhus, és la
desesperació? En una, bhikkhus, associada a diversos tipus de desgràcia,
tocada per diversos tipus de dhamas dukkha, el problema, la
desesperació, l’estat d’estar en problemes, l’estat d’estar en la
desesperació: això, bhikkhus, s’anomena desesperació.
I què,
bhikkhus, hi ha el dukkha d’associar-se a allò que és desagradable?
Aquí, pel que fa a les formes, els sons, els gustos, les olors, els
fenòmens corporals i els fenòmens mentals, hi ha desagradables, no
agradables, desagradables, o bé aquells que desitgen el desavantatge,
els que desitgen la pèrdua, els que desitgen el malestar, aquells que
desitgen la no alliberació de l’aferrament, de reunir-se, d’associar-se,
d’estar junts, de trobar-se amb ells: això, bhikkhus, s’anomena dukkha
d’associar-se a allò desagradable.
I què, bhikkhus, és el dukkha
de dissociar-se d’allò agradable? Aquí, pel que fa a les formes, els
sons, els gustos, les olors, els fenòmens corporals i els fenòmens
mentals, hi ha agradables, agradables, agradables, o bé aquells que
desitgen el propi avantatge, els que desitgen el propi benefici, els que
desitgen el confort, els que desitgen el confort. desitjar
l’alliberament de l’aferrament, no trobar-se, no estar associats, no
estar junts, no trobar-los: això, bhikkhus, s’anomena el dukkha de
dissociar-se d’allò agradable.
I què, bhikkhus, és el dukkha de
no obtenir el que hom vol? En els éssers, bhikkhus, que tenen la
característica de néixer, sorgeix aquest desig: “oh, realment, pot ser
que no hi hagi jāti per a nosaltres, i realment, potser no arribem a
jāti”. Però això no s’ha d’aconseguir desitjant. Aquest és el dukkha de
no obtenir el que un vol.
En els éssers, bhikkhus, que té la
característica de fer-se envellir, sorgeix aquest desig: “oh, realment,
pot ser que no hi hagi jarā i, realment, potser no arribem a jarā”. Però
això no s’ha d’aconseguir desitjant. Aquest és el dukkha de no obtenir
el que un vol.
En els éssers, bhikkhus, que té la característica
de posar-se malalt, sorgeix aquest desig: “oh, realment, pot ser que no
hi hagi malaltia per a nosaltres, i realment, potser no arribem a la
malaltia”. Però això no s’ha d’aconseguir desitjant. Aquest és el dukkha
de no obtenir el que un vol.
En els éssers, bhikkhus, que tenen
la característica de fer-se envellir, sorgeix aquest desig: “oh,
realment, pot ser que no hi hagi maraṇa, i realment, potser no arribem a
maraṇa”. Però això no s’ha d’aconseguir desitjant. Aquest és el dukkha
de no obtenir el que un vol.
En els éssers, bhikkhus, que tenen la
característica de tristesa, lamentació, dukkha, domanassa i angoixa,
sorgeix aquest desig: “oh, realment, pot haver-hi pena, lamentació,
dukkha, domanassa i angoixa per a nosaltres, i realment, potser no?
veniu a la pena, la lamentació, la dukkha, la domanassa i la angoixa “.
Però això no s’ha d’aconseguir desitjant. Aquest és el dukkha de no
obtenir el que un vol.
I què, bhikkhus, són, en definitiva, els
cinc upādānakkhandhas? Són: rūpa upādānakkhandha, vedanā
upādānakkhandha, saññā upādānakkhandha, saṅkhāra upādānakkhandha,
viññāṇa upādānakkhandha. Es diu, en definitiva, bhikkhus, els cinc
upādānakkhandhas.
D’això se’n diu, bhikkhus, el dukkha ariyasacca
E2. Exposició de Samudayasacca
I què, bhikkhus, és el dukkha-samudaya ariyasacca? És aquest taṇhā que
porta al renaixement, connectat amb el desig i el gaudi, trobant
delícies aquí o allà, és a dir: kāma-taṇhā, bhava-taṇhā i vibhava-taṇhā.
Però, aquest taṇhā, bhikkhus, quan sorgeix, on sorgeix, i quan
s’instal·la [sí], on s’instal·la? En el món que sembla agradable i
agradable, és allà on sorgeix el taṇhā, quan s’estableix, on
s’instal·la.
I què és del món agradable i agradable? L’ull al món
és agradable i agradable, allà sorgeix taṇhā, allà, quan s’estableix,
s’instal·la. L’oïda al món és agradable i agradable, allà, quan sorgeix,
sorgeix taṇhā, allà, quan s’instal·la, s’instal·la. El nas al món és
agradable i agradable, allà sorgeix taṇhā, en sorgir, allà en
instal·lar-se, s’instal·la. La llengua del món és agradable i agradable,
allà, quan sorgeix, sorgeix taṇhā, allà en instal·lar-se, s’instal·la.
El Kāya al món és agradable i agradable, allà, quan sorgeix, apareix
taṇhā, allà quan s’estableix, s’instal·la. El mana al món és agradable i
agradable, allà, quan sorgeix, apareix taṇhā, allà en instal·lar-se,
s’instal·la.
Les formes visibles al món són agradables i
agradables, allà, quan sorgeix, apareix taṇhā, allà quan s’estableix,
s’instal·la. Els sons del món són agradables i agradables, allà, quan
sorgeix, sorgeix taṇhā, allà, quan s’instal·la, s’instal·la. Les olors
al món són agradables i agradables, allà apareix el taṇhā, al sorgir,
allà quan s’estableix, s’instal·la. Els gustos al món són agradables i
agradables, allà, quan sorgeix, apareix taṇhā, allà, quan s’instal·la,
s’instal·la. Els fenòmens corporals al món són agradables i agradables,
allà, quan sorgeix, apareix el taṇhā, allà quan s’instal·la,
s’instal·la. Al Dhammas al món són agradables i agradables, allà, quan
sorgeix, apareix taṇhā, allà quan s’instal·la, s’instal·la.
La
vista-viññāṇa al món és agradable i agradable, allà, quan sorgeix,
apareix taṇhā, allà en instal·lar-se, s’instal·la. L’oïda-viññāṇa al món
és agradable i agradable, allà taṇhā, en sorgir, sorgeix, en
instal·lar-se, s’instal·la. El nas-viññāṇa al món és agradable i
agradable, allà, quan surt, sorgeix taṇhā, allà en instal·lar-se,
s’instal·la. La llengua-viññāṇa al món és agradable i agradable, allà
taṇhā, al sorgir, sorgeix, al instal·lar-se, s’instal·la. Kāya-viññāṇa
al món és agradable i agradable, allà, quan sorgeix, apareix taṇhā,
allà, quan s’instal·la, s’instal·la. Mana-viññāṇa al món és agradable i
agradable, allà, quan sorgeix, hi sorgeix taṇhā, en instal·lar-se,
s’instal·la.
El món de la vista al món és agradable i agradable,
allà, quan sorgeix, apareix, quan s’estableix, s’instal·la. La samphassa
de les orelles al món és agradable i agradable, allà, quan sorgeix,
apareix el taṇhā, allà en instal·lar-se. El nas-samphassa del món és
agradable i agradable, allà, quan sorgeix, apareix taṇhā, allà en
instal·lar-se, s’instal·la. El llenguatge samphassa al món és agradable i
agradable, allà, quan sorgeix, sorgeix taṇhā, allà, quan s’instal·la,
s’instal·la. Kāya-samphassa al món és agradable i agradable, allà, quan
sorgeix, apareix el taṇhā, allà, quan s’instal·la, s’instal·la.
Mana-samphassa al món és agradable i agradable, allà, quan sorgeix,
apareix el taṇhā, allà en instal·lar-se, s’instal·la.
El vedanā
nascut dels ulls de samphassa al món és agradable i agradable, allà,
quan sorgeix, hi ha taṇhā, quan s’instal·la, s’instal·la. El vedanā
nascut de l’orella-samphassa al món és agradable i agradable, allà
taṇhā, quan sorgeix, sorgeix allà, quan s’instal·la, s’instal·la. El
vedanā nascut del nas-samphassa al món és agradable i agradable, allà,
quan sorgix, sorgeix el taṇhā, allà, quan s’instal·la, s’instal·la. El
vedanā nascut de la llengua samphassa al món és agradable i agradable,
allà, quan sorgeix, hi ha taṇhā, quan s’instal·la, s’instal·la. El
vedanā nascut de kāya-samphassa al món és agradable i agradable, allà,
quan sorgix, sorgeix el taṇhā, allà, quan s’instal·la, s’instal·la. El
vedanā nascut de mana-samphassa al món és agradable i agradable, allà,
quan sorgeix, hi sorgeix taṇhā, allà quan s’instal·la, s’instal·la.
El saññā de formes visibles al món és agradable i agradable, allà
taṇhā, en sorgir, sorgeix, en instal·lar-se, s’instal·la. El saññā dels
sons al món és agradable i agradable, allà, quan sorgeix, apareix taṇhā,
allà en instal·lar-se, s’instal·la. El saññā de les olors al món és
agradable i agradable, allà, quan sorgeix, apareix taṇhā, allà, quan
s’instal·la, s’instal·la. El saññā dels gustos al món és agradable i
agradable, allà, quan sorgeix, apareix taṇhā, allà en instal·lar-se. El
saññā de fenòmens corporals al món és agradable i agradable, allà, quan
sorgix, sorgeix el taṇhā, allà, quan s’instal·la, s’instal·la. El saññā
de Dhammas al món és agradable i agradable, allà, quan sorgeix, hi ha
taṇhā, quan s’instal·la, s’instal·la.
La intenció [relacionada
amb] les formes visibles al món és agradable i agradable, allà, quan
sorgeix, apareix, quan s’estableix, s’instal·la. La intenció
[relacionada amb] sona al món és agradable i agradable, allà, quan
sorgeix, apareix, quan s’estableix, s’instal·la. La intenció
[relacionada amb] les olors al món és agradable i agradable, allà, quan
sorgeix, es produeix taṇhā, quan s’estableix, s’instal·la. La intenció
[relacionada amb] els gustos al món és agradable i agradable, allà, quan
sorgeix, apareix taṇhā, allà en instal·lar-se, s’instal·la. La intenció
[relacionada amb] fenòmens corporals al món és agradable i agradable,
allà, quan sorgix, es produeix taṇhā, allà quan s’instal·la,
s’instal·la. La intenció [relacionada amb] dhamas al món és agradable i
agradable, allà, quan sorgix, es produeix tahhā, al instal·lar-se,
s’instal·la.
El taṇhā per a formes visibles al món és agradable i
agradable, allà taṇhā, en sorgir, sorgeix, en instal·lar-se,
s’instal·la. El taṇhā per als sons del món és agradable i agradable,
allà, quan sorgeix, apareix, quan s’estableix, s’instal·la. El taṇhā per
a les olors al món és agradable i agradable, allà, quan sorgeix,
apareix, quan s’estableix, s’instal·la. El taṇhā per a gustos del món és
agradable i agradable, allà taṇhā, en sorgir, sorgeix, en
instal·lar-se, s’instal·la. El taṇhā per a fenòmens corporals al món és
agradable i agradable, allà taṇhā, quan sorgeix, sorgeix allà, quan
s’instal·la, s’instal·la. El taṇhā per a dhammas al món és agradable i
agradable, allà taṇhā, en sorgir, sorgeix, en instal·lar-se,
s’instal·la.
La vitakka de les formes visibles al món és
agradable i agradable, allà, quan sorgeix, hi ha taṇhā, quan
s’estableix, s’instal·la. La vitakka dels sons al món és agradable i
agradable, allà, quan sorgeix, apareix taṇhā, allà, quan s’instal·la,
s’instal·la. El vitakka de les olors al món és agradable i agradable,
allà, quan sorgeix, apareix taṇhā, allà en instal·lar-se, s’instal·la.
La vitakka dels gustos al món és agradable i agradable, allà, quan
sorgeix, apareix taṇhā, allà, quan s’instal·la, s’instal·la. La vitakka
dels fenòmens corporals al món és agradable i agradable, allà, quan
sorgeix, es produeix taṇhā, quan s’instal·la, s’instal·la. La vitakka de
dhamas al món és agradable i agradable, allà, quan sorgeix, apareix
taṇhā, allà en instal·lar-se, s’instal·la.
El vicāra de les
formes visibles al món és agradable i agradable, allà, quan sorgeix,
apareix el ta whenhā, allà en instal·lar-se, s’instal·la. El vicāra dels
sons al món és agradable i agradable, allà, quan sorgeix, apareix
taṇhā, allà en instal·lar-se, s’instal·la. El vicāra de les olors al món
és agradable i agradable, allà, quan sorgeix, apareix el taṇhā, allà en
instal·lar-se, s’instal·la. La vicāra dels gustos al món és agradable i
agradable, allà, quan sorgeix, apareix taṇhā, allà en instal·lar-se,
s’instal·la. El vicāra de fenòmens corporals al món és agradable i
agradable, allà, quan sorgix, sorgeix el taāhā, allà, quan s’instal·la,
s’instal·la. El vicāra de les dhamas al món és agradable i agradable,
allà, quan sorgix, sorgeix el taṇhā, allà, quan s’instal·la,
s’instal·la. Això es diu, bhikkhus, el dukkha · samudaya ariyasacca.
E3. Exposició de Nirodhasacca
I què, bhikkhus, és el dukkha-samudaya ariyasacca? És aquest taṇhā que
porta al renaixement, connectat amb el desig i el gaudi, trobant
delícies aquí o allà, és a dir: kāma-taṇhā, bhava-taṇhā i vibhava-taṇhā.
Però aquest taṇhā, bhikkhus, quan està abandonat, on està abandonat i
quan cessa, on cessa? En el món que sembla agradable i agradable, és
allà on el ta abandonedhā, quan està abandonat, s’abandona, on quan
cessa, cessa.
I què és del món agradable i agradable? L’ull al
món és agradable i agradable, allà el taṇhā, quan s’abandona,
s’abandona, allà quan cessa, cessa. L’oïda del món és agradable i
agradable, allà el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allà quan cessa,
cessa. El nas al món és agradable i agradable, allà el taṇhā, quan
s’abandona, s’abandona, allà quan cessa, cessa. La llengua del món és
agradable i agradable, allà el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allà
quan cessa, cessa. El Kāya al món és agradable i agradable, allà el
taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allí quan cessa, cessa. Mana al món
és agradable i agradable, allà el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona,
allà quan cessa, cessa.
Les formes visibles al món són agradables
i agradables, allà el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allà quan
cessa, cessa. Els sons del món són agradables i agradables, allà el
taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allà al cessar, cessa. Les olors al
món són agradables i agradables, allà el taṇhā, quan s’abandona,
s’abandona, allà al cessar, cessa. Els gustos al món són agradables i
agradables, allà el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allà quan cessa,
s’atura. Els fenòmens corporals al món són agradables i agradables,
allà el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allà quan cessa, cessa. Al
Dhammas al món són agradables i agradables, allà el taṇhā, quan
s’abandona, s’abandona, allà quan cessa, cessa.
La mirada viññā
eyea al món és agradable i agradable, allà el taṇhā, quan s’abandona,
s’abandona, allí quan cessa, cessa. L’oïda-viññā eara al món és
agradable i agradable, allà el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allà
quan cessa, s’atura. El nas-viññāṇa al món és agradable i agradable,
allà el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allà quan cessa, s’atura. El
llenguatge-viññā ina al món és agradable i agradable, allà el taṇhā,
quan s’abandona, s’abandona, allà quan cessa, s’atura. Kāya-viññāṇa al
món és agradable i agradable, allà el taṇhā, quan està abandonat,
s’abandona, allí quan cessa, cessa. Mana-viññāṇa al món és agradable i
agradable, allà el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allà quan cessa,
s’atura.
La samphassa ocular del món és agradable i agradable,
allà el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allà al cessar, cessa. La
samphassa de les orelles al món és agradable i agradable, allà el taṇhā,
quan s’abandona, s’abandona, allí quan cessa, cessa. El nas-samphassa
del món és agradable i agradable, allà el taṇhā, quan s’abandona,
s’abandona, allà quan cessa, s’atura. El llenguatge samphassa al món és
agradable i agradable, allà el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allà
quan cessa, cessa. Kāya-samphassa al món és agradable i agradable, allà
el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allí quan cessa, cessa.
Mana-samphassa al món és agradable i agradable, allà el taṇhā, quan
s’abandona, s’abandona, allà quan cessa, s’atura.
El vedanā
nascut dels ulls de samphassa al món és agradable i agradable, allà el
taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allà quan cessa, cessa. El vedanā
nascut de l’orella samphassa al món és agradable i agradable, allà el
taṇhā, quan està abandonat, s’abandona, allí quan cessa, cessa. El
vedanā nascut del nas-samphassa al món és agradable i agradable, allà el
taṇhā, quan està abandonat, s’abandona, allà quan cessa, cessa. El
vedanā nascut de la llengua samphassa al món és agradable i agradable,
allà el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allí quan cessa, cessa. El
vedanā nascut de kāya-samphassa al món és agradable i agradable, allà el
taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allí quan cessa, cessa. El vedanā
nascut de mana-samphassa al món és agradable i agradable, allà el taṇhā,
quan s’abandona, s’abandona, allà quan cessa, cessa.
El saññā de
formes visibles al món és agradable i agradable, allà el taṇhā, quan
s’abandona, s’abandona, allà quan cessa, cessa. El saññā dels sons al
món és agradable i agradable, allà el taṇhā, quan s’abandona,
s’abandona, allà quan cessa, cessa. El sabor de les olors al món és
agradable i agradable, allà el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allà
quan cessa, cessa. El saññā dels gustos al món és agradable i agradable,
allà el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allà quan cessa, cessa. El
saññā dels fenòmens corporals al món és agradable i agradable, allà el
taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allí quan cessa, cessa. El saññà de
Dhammas al món és agradable i agradable, allà el taṇhā, quan està
abandonat, s’abandona, allà quan cessa, cessa.
La intenció
[relacionada amb] formes visibles al món és agradable i agradable, allà
el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allà quan cessa, cessa. La
intenció [relacionada amb] sona al món és agradable i agradable, allà el
taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allí quan cessa, cessa. La intenció
[relacionada amb] les olors al món és agradable i agradable, allà el
taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allí quan cessa, cessa. La intenció
[relacionada amb] els gustos al món és agradable i agradable, allà el
taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allí quan cessa, cessa. La intenció
[relacionada amb] fenòmens corporals al món és agradable i agradable,
allà el taṇhā, quan està abandonat, queda abandonat, allà quan cessa,
cessa. La intenció [relacionada amb] dhamas al món és agradable i
agradable, allà el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allí quan cessa,
cessa.
El taṇhā per a formes visibles al món és agradable i
agradable, allà el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allà quan cessa,
cessa. El taṇhā per als sons del món és agradable i agradable, allà el
taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allà quan cessa, s’atura. El taṇhā
per a les olors al món és agradable i agradable, allà el taṇhā, quan
s’abandona, s’abandona, allà quan cessa, cessa. El taṇhā per a gustos
del món és agradable i agradable, allà el taṇhā, quan s’abandona,
s’abandona, allà quan cessa, s’atura. El taṇhā per als fenòmens
corporals al món és agradable i agradable, allà el taṇhā, quan
s’abandona, s’abandona, allà quan cessa, cessa. El taṇhā per les dhammas
al món és agradable i agradable, allà el taṇhā, quan s’abandona,
s’abandona, allà quan cessa, s’atura.
El vitakka de les formes
visibles al món és agradable i agradable, allà el taṇhā, quan
s’abandona, s’abandona, allà quan cessa, s’atura. El vitakka dels sons
al món és agradable i agradable, allà el taṇhā, quan s’abandona,
s’abandona, allí quan cessa, cessa. El vitakka de les olors al món és
agradable i agradable, allà el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allà
al cessar, cessa. La vitakka dels gustos al món és agradable i
agradable, allà el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allà quan cessa,
cessa. La vitakka dels fenòmens corporals al món és agradable i
agradable, allà el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allà quan cessa,
s’atura. La vitakka dels dhamas al món és agradable i agradable, allà el
taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allà al cessar, cessa.
El
vicāra de formes visibles al món és agradable i agradable, allà el
taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allí quan cessa, cessa. El vicāra
dels sons al món és agradable i agradable, allà el taṇhā, quan
s’abandona, s’abandona, allà quan cessa, cessa. El vicāra de les olors
al món és agradable i agradable, allà el taṇhā, quan s’abandona,
s’abandona, allí quan cessa, cessa. La vicāra dels gustos al món és
agradable i agradable, allà el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allí
quan cessa, cessa. El vicāra dels fenòmens corporals al món és agradable
i agradable, allà el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allí quan
cessa, cessa. El vicāra de les dhamas al món és agradable i agradable,
allà el taṇhā, quan s’abandona, s’abandona, allí quan cessa, cessa.
D’això se’n diu, bhikkhus, el dukkha · nirodha ariyasacca.
E4. Exposició de Maggasacca
I què és, bhikkhus, el dukkha · nirodha · gāminī paṭipadā ariyasacca?
És només aquest ariya aṭṭhaṅgika magga, és a dir sammādiṭṭhi,
sammāsaṅkappo, sammāvācā, sammākammanto, sammā-ājīvo, sammāvāyāmo,
sammāvāyāmo, sammāsati i sammāsamādhi.
I què és, bhikkhus,
sammādiṭṭhi? Això, bhikkhus, que és la ñāṇa de dukkha, la ñāṇa de
dukkha-samudaya, la ñāṇa de dukkha-nirodha i la ñāṇa de
dukkha-nirodha-gāmini paṭipada, que es diu, bhikkhus, sammādiṭṭhi.
I què, bhikkhus, són sammāsaṅkappas? Aquests, bhikkhus, que són
saṅkappas de nekkhamma, saṅkappas de abyāpāda, saṅkappas d’avihiṃsā, es
diuen, bhikkhus, sammāsaṅkappas.
I què és, bhikkhus, sammāvācā?
Això, bhikkhus, que s’absté de musāvādā, s’absten de pisuṇa vācā,
s’absten de pharusa vācā i s’absten de samphappalāpa, que es diu,
bhikkhus, sammāvācā.
I què és, bhikkhus, sammā-kammanta? Això,
bhikkhus, que s’absté de pāṇātipāta, abstenint-se d’adinnādāna,
abstenint-se de abrahmacariya, que es diu, bhikkhus, sammā-kammanta.
I què és, bhikkhus, sammā-ājīva? Aquí, bhikkhus, un noble deixeble,
havent abandonat un medi de vida equivocat, recolza la seva vida amb
mitjans adequats de subsistència, que es diu, bhikkhus, sammā-ājīva.
I què és, bhikkhus, sammāvāyāma? Aquí, bhikkhus, un bhikkhu genera la
seva chanda per la no aparició de les phapaka i les dhammas akusala, no
s’exerceix, augmenta la viriya, aplica vigorosament la seva citta i
s’esforça; genera la seva chanda per abandonar les phampaka sorgides i
les dhamas akusala, s’exerceix, augmenta la viriya, aplica vigorosament
la seva citta i s’esforça; es genera la seva chanda per sorgir dhamas de
Kusala no reconeguda, s’exerceix, augmenta la viriya, aplica
vigorosament la seva citta i s’esforça; genera la seva chanda per la
fermesa de la mort de les kusala dhammas, per la seva absència de
confusió, pel seu augment, el seu desenvolupament, el seu cultiu i la
seva finalització, s’exerceix, augmenta la seva viriya, aplica
vigorosament la seva citta i s’esforça. Es diu així, bhikkhus,
sammāvāyāma.
Què és, bhikkhus, sammāsati? Aquí, bhikkhus, un
bhikkhu habita observant kāya a kāya, ātāpī sampajāno, satimā, després
d’haver renunciat a abhijjhā-domanassa cap al món. Habita observant
vedanā a vedanā, ātāpī sampajāno, satimā, després d’haver renunciat a
abhijjhā-domanassa cap al món. Habita observant citta a citta, ātāpī
sampajāno, satimā, després d’haver renunciat a abhijjhā-domanassa cap al
món. Habita observant dhamma · s a dhamma · s, ātāpī sampajāno, satimā,
després d’haver renunciat a abhijjhā-domanassa cap al món. Es diu així,
bhikkhus, sammāsati.
I què és, bhikkhus, sammāsamādhi? Aquí,
Bhikkhus, un bhikkhu, desvinculat de kāma, desvinculat de akusala
dhammas, després d’haver entrat a la primera jhāna, hi resideix, amb
vitakka i vicāra, amb pīti i sukha nascuts del destacament. Amb l’alça
de vitakka-vicāra, després d’haver entrat en la segona jhāna, hi roman
amb tanquilització interior, unificació de citta, sense vitakka ni
vicāra, amb pīti i sukha nascuts de samādhi. I, amb indiferència cap a
pīti, roman a upekkha, sato i sampajāno, experimenta en kāya el sukha
que els ariies descriuen: “aquell que és equànim i conscient habita en
[aquest] sukha”, després d’haver entrat a la tercera jhāna, resideix. en
ell Abandonar el sukha i abandonar el dukkha, el somanassa i la
domanassa ja desapareguts anteriorment, sense sukha ni dukkha, amb la
puresa de upekkha i sati, després d’haver entrat al quart jhāna, hi
resideix. D’això se’n diu, bhikkhus, sammāsamādhi.
Això es diu, bhikkhus, el dukkha · nirodha · gāminī paṭipadā ariyasacca.
Per tant, habita observant dhammas en dhammas internament, o habita
observant dhamas en dhamas externament, o habita observant dhamas en
dhamas internament i externament; habita observant la samudaya dels
fenòmens en les mahoma, o habita observant la mort dels fenòmens en les
mahoma, o habita observant la samudaya i el morir dels fenòmens en les
mahoma; o bé, [adonant-se:] “es tracta de dhamas!” El sati està present
en ell, només en la mesura de mera ñāṇa i simple paṭissati, habita
separat i no s’aferra a res del món. Així, bhikkhus, un bhikkhu habita
observant dhammas en dhammas, en referència als quatre ariya · saccas.
Els avantatges de la pràctica de Satipaṭṭhānas
Per a qui, bhikkhus, practiqués aquests quatre satipaṭṭhānas d’aquesta
manera durant set anys, es pot esperar un dels dos resultats: o bé un
coneixement [perfecte] en fenòmens visibles, o si hi ha alguna cosa
aferrada, l’anāgāmita.
I molt menys set anys, bhikkhus. Per a
qui, bhikkhus, practicaria aquestes quatre satipaṭṭhānas d’aquesta
manera durant sis anys, es pot esperar un dels dos resultats: o bé un
coneixement [perfecte] en fenòmens visibles, o si hi ha alguna cosa
aferrada, l’anāgāmita.
I molt menys sis anys, bhikkhus. Per a
qui, bhikkhus, practicaria aquestes quatre satipaṭṭhānas d’aquesta
manera durant cinc anys, es pot esperar un dels dos resultats: o bé un
coneixement [perfecte] en fenòmens visibles, o bé, si queda alguna cosa
aferrada, l’anāgāmita.
Per descomptat, cinc anys, bhikkhus. Per a
qui, bhikkhus, practicaria aquests quatre satipaṭṭhānas d’aquesta
manera durant quatre anys, es pot esperar un dels dos resultats: o bé un
coneixement [perfecte] en fenòmens visibles, o si hi ha alguna cosa
aferrada, l’anāgāmita.
I molt menys, quatre anys, bhikkhus. Per a
qui, bhikkhus, practicaria aquests quatre satipaṭṭhānas d’aquesta
manera durant tres anys, es pot esperar un dels dos resultats: o bé un
coneixement [perfecte] en fenòmens visibles, o si hi ha alguna cosa que
s’aferra, anāgāmita.
I molt menys, tres anys, bhikkhus. Per a
qui, bhikkhus, practicaria aquests quatre satipaṭṭhānas d’aquesta manera
durant dos anys, es pot esperar un dels dos resultats: o bé un
coneixement [perfecte] en fenòmens visibles, o bé, si queda alguna cosa
aferrada, l’anāgāmita.
Per descomptat, dos anys, bhikkhus. Si
algú, bhikkhus, practicaria aquestes quatre satipaṭṭhānas d’aquesta
manera durant un any, es pot esperar un dels dos resultats: o bé un
coneixement [perfecte] en fenòmens visibles, o si hi ha alguna cosa
aferrada, l’anāgāmita.
Per molt menys un any, bhikkhus. Per a
qui, bhikkhus, practicaria aquests quatre satipaṭṭhānas d’aquesta manera
durant set mesos, es pot esperar un dels dos resultats: o bé un
coneixement [perfecte] en fenòmens visibles, o si hi ha alguna cosa
aferrada, l’anāgāmita.
I molt menys set mesos, bhikkhus. Per a
qui, bhikkhus, practicaria aquestes quatre satipaṭṭhānas d’aquesta
manera durant sis mesos, es pot esperar un dels dos resultats: o bé un
coneixement [perfecte] en fenòmens visibles, o si hi ha alguna cosa
aferrada, l’anāgāmita.
Per descomptat, sis mesos, bhikkhus. Si
algú, bhikkhus, practicaria aquestes quatre satipaṭṭhānas d’aquesta
manera durant cinc mesos, es pot esperar un dels dos resultats: o bé un
coneixement [perfecte] en fenòmens visibles, o si hi ha alguna cosa
aferrada, l’anāgāmita.
Per descomptat, cinc mesos, bhikkhus. Per a
qui, bhikkhus, practicaria aquests quatre satipaṭṭhānas d’aquesta
manera durant quatre mesos, es pot esperar un dels dos resultats: o bé
un coneixement [perfecte] en fenòmens visibles, o si hi ha alguna cosa
aferrada, l’anāgāmita.
Per descomptat, quatre mesos, bhikkhus.
Per a qui, bhikkhus, practicaria aquests quatre satipaṭṭhānas d’aquesta
manera durant tres mesos, es pot esperar un dels dos resultats: un
coneixement [perfecte] en fenòmens visibles, o si hi ha alguna cosa
aferrada, l’anāgāmita.
I molt menys, tres mesos, bhikkhus. Per a
qui, bhikkhus, practicaria aquests quatre satipaṭṭhānas d’aquesta manera
durant dos mesos, es pot esperar un dels dos resultats: o bé un
coneixement [perfecte] en fenòmens visibles, o si hi ha alguna cosa
aferrada, l’anāgāmita.
Per descomptat, dos mesos, bhikkhus. Per a
qui, bhikkhus, practicaria aquestes quatre satipaṭṭhānas d’aquesta
manera durant un mes, es pot esperar un dels dos resultats: un
coneixement [perfecte] en fenòmens visibles, o si hi ha alguna cosa
aferrada, anāgāmita.
Per descomptat, un mes, bhikkhus. Per a qui,
bhikkhus, practiqués aquesta quatre satipaṭṭhānas d’aquesta manera
durant mig mes, es pot esperar un dels dos resultats: o bé un
coneixement [perfecte] en fenòmens visibles, o si hi ha alguna cosa
aferrada, anāgāmita.
Per descomptat, mig mes, bhikkhus. Per a
qui, bhikkhus, practicaria aquests quatre satipaṭṭhānas d’aquesta manera
durant una setmana, es pot esperar un dels dos resultats: o bé un
coneixement [perfecte] en fenòmens visibles, o si hi ha alguna cosa
aferrada, l’anāgāmita.
“Aquest, bhikkhus, és el camí que no porta
a la purificació dels éssers, la superació de la pena i la lamentació,
la desaparició del dukkha-domanassa, la consecució del camí correcte, la
realització de Nibbàna, és a dir els quatre satipaṭṭhānas. ” Així s’ha
dit, i sobre tot això, s’ha dit.
Així parlava el Bhagavā. Encantat, el bhikkhus va acollir les paraules del Bhagavā.
